Opinió

I les interines docents, a qui li importen?

Aquest dimecres es preestrena la pel·lícula “Uno para todos”, que explica la història del dia a dia d’un docent interí en una escola pública. Un docent, interí, com a protagonista! Resulta interessant i valent el fet de donar visibilitat a aquesta figura per mostrar un punt de vista que moltes persones desconeixen. Es tracta d’això, fer-ho a tots els espais que sigui possible, prestigiar la seva tasca i donar importància a l’educació, que es relaciona directament amb la importància de la infància i la joventut, posant-la al centre de la vida i del funcionament del sistema com a societat cuidadora, educadora. Les docents treballem amb el material més sensible i bonic del món, la canalla i el jovent, que són els futurs pilars d’una societat relativament propera en el temps.

Treballadores precàries, també a les administracions públiques

Les treballadores interines són aquelles que no tenen un lloc de feina fix a l’administració pública, no són funcionàries. Tenen contractes temporals, sovint consecutius i poden allargar la seva situació de temporalitat de manera indefinida (la qual cosa se suposa que és il·legal). A Catalunya (i es pot dir que també a la resta d’Espanya) són aproximadament un 30% del total de les docents (una àmplia majoria amb més de 5 anys d’experiència). La normativa europea permet com a màxim un 8% de personal temporal i ha sancionat Espanya per superar, de molt, aquesta xifra. En números, aproximadament unes 25.000 docents de l’escola pública són interines (el 8% serien 6.000 persones). El passat 19 de març del 2020, el TJUE va confirmar que hi ha abús sobre la contractació temporal en el sector públic.

I llavors sorgeix la pregunta… Algú té cura d’aquest col·lectiu?

Cada vegada més pressió, promoguda per una normativa poc democràtica, més modificacions i més pèrdua de drets laborals i, per tant, socials. No hi ha lloc pel dubte, desvalorar a docents interines és menysprear la seva tasca i desvalorar l’escola, la tasca educativa i l’alumnat. No ens ho mereixem, això. Som un número, cada curs, a mitjans de juliol, desenes de milers de persones esperen que li “toqui” una destinació a un centre per poder treballar, fins i tot professorat amb més de 10 anys d’experiència. Han de passar un filtre i una valoració cada any per poder optar a quedar-se al mateix centre. Cada vegada més, no se segueix ni es guarda l’ordre de la borsa de professorat i es fan entrevistes individuals (sovint opaques i pactades) per escollir qui es quedarà al centre treballant. Competir és el que toca ara, no es valora la diversitat als centres, l’experiència, la saviesa, no es respecta un ordre pactat prèviament. Cada vegada, a poc a poc, es perd més objectivitat, més transparència, més democràcia.

Unes oposicions insuficients, injustes i en el pitjor moment

Els motius d’aquest abús de temporalitat són diversos, entre ells destaquen dos:

• Un procés selectiu del tot obsolet que NO garanteix, ni de lluny, l’estabilitat de les persones que porten molts anys treballant i que acumulen una experiència laboral significativa. Una de les proves és totalment memorística, a partir d’uns temaris del 1996, com si les interines que porten 4, 6 o 7 anys (mínim), no haguessin ja demostrat, sobradament, que tenen els coneixements necessaris per desenvolupar la tasca docent. Aquest punt és decisiu, ja que el TJUE argumenta que aquests processos són del tot fraudulents, si es vol garantir l’estabilitat de les ja hi són des de fa molts anys.
• Les places que s’ofereixen són del tot insuficients (tant pel que fa a les convocatòries com el nombre de places que es convoquen, que sovint no arriba ni al 10% de les ocupades per les interines).

Catalunya és l’única comunitat autònoma que realitzarà les oposicions dins d’un escenari de pandèmia mundial. El passat 9 de juny, el Departament d’Educació va informar que les oposicions seran el 4 de setembre, el 4 de setembre! Hem patit un confinament que mai s’havia viscut, els docents, també els interins, han realitzat un esforç extra per adaptar-se a un seguiment telemàtic en temps rècord i un final de curs del tot atípic. A l’abril es van posposar al primer trimestre del curs 2020/2021 (ningú es pensava que fos justament a inicis de curs), donada la situació d’emergència sanitària provocada per una pandèmia mundial, per la Covid19. El Departament d’Educació va informar que es realitzarien al llarg del 1r trimestre del curs 2020-2021.

A poc menys de 3 mesos (i el 3r trimestre per acabar), es dona una data per unes oposicions docents del tot injustes per les persones interines, que ja estan exhaustes i hauran d’estar al 100% al setembre amb el nou curs que comença, i que serà complex i dur.

El conseller d’Educació ja ha definit l’inici del curs vinent com una “emergència educativa”, a causa dels esforços que haurà de fer tota la comunitat educativa, als centres, amb l’alumnat, pel que fa a metodologies i les adaptacions que siguin necessàries (a part de possibles rebrots de contagi que aturarien tot el procés i que, avui dia, ja s’estan produint).

Amb la pressió que ja hi haurà, com potser que es plantegi aquesta opció? És que a ningú l’importen les interines? És que ningú les valora, les cuida? Es podria facilitar l’estabilitat d’aquestes interines docents, que es troben en frau de llei, amb un concurs de mèrits i no generaria cap mena de despesa pública.

Unes oposicions a inici de curs, a inicis de setembre, serien impensables dins d’una normalitat; amb aquest escenari d’emergència sanitària i adaptació a una “nova normalitat”, com pot ser que es plantegin unes proves selectives d’aquesta complexitat? Quins motius pot haver-hi al darrera? Electoralistes, estalvi econòmic (canviar personal més jove per personal que porta més temps), acabar de desmuntar la possible organització del col·lectiu interí?

Les grans afectades: les interines dones amb càrregues familiars

Les dones amb fills i/o que tenen cura de persones grans o dependents seran les grans perjudicades per aquest nou calendari d’oposicions. És sabut que entre les docents, la gran majoria són dones. També és conegut que les dones són, principalment, les que s’encarreguen de les cures dels fills, de les persones grans i/o dependents. O aprovar o la salut pròpia i la de la família.

Seran les grans afectades, de forma totalment injusta, parteixen d’una situació de confinament complexa, amb teletreball i l’afegit de la cura dels infants i familiars. És del tot injust que ara hagin de patir la pressió d’unes oposicions que evidencien una gran manca d’empatia en tots els sentits.

Demano sensatesa i apel·lo a la coherència, que es posposin aquestes oposicions (mínim al 2021), com s’ha fet a la resta d’Espanya, a una data que permeti una normalitat i la igualtat de condicions per poder preparar-les amb èxit. A més a més, que es plantegin, com a procés de concurs de mèrits per estabilitzar totes les interines que es troben en frau de llei, treballant més de 3 anys, que són pilar i sostenen en gran part el sistema educatiu.

En l’escenari on ens trobem, ens deixem companyes enrere; a qui li importen?