Actualitat

Intercanvis de mestres, teranyines d’aprenentatges

La Sílvia Domènech és mestra de Primària a l’Escola Ramon y Cajal de L’Hospitalet, un centre considerat d’alta complexitat perquè el 90% del seu alumnat procedeix de famílies nouvingudes. El curs passat es va incorporar al Programa Escola Nova 21 i la Sílvia va passar a formar part de l’anomenat equip impulsor, el grup de mestres responsable de l’activació i seguiment del programa al si de cada centre. La Maria José Harto és mestra, també de Primària, a l’Escola La Maquinista, situada al barri del Bon Pastor i encara en mòduls malgrat que fa més de deu anys que va obrir les portes. La provisionalitat arquitectònica no ha impedit que hagi estat una de les triades per Escola Nova 21 com a centre referent de formació, ja que el seu projecte complia tots els paràmetres pel que fa a organització, avaluació i fonamentació pedagògica. No és d’alta complexitat, però sí que pertany a un barri popular, i aquest factor va ser determinant perquè les mestres del Ramon y Cajal la triessin per a la seva residència.

“Teníem clar que no volíem anar a una escola per acabar pensant què maca que és i què bé que ho fan, i per això vam tenir un debat molt profund sobre els aspectes on volíem centrar els nostres aprenentatges”. La Sílvia Domènech va estar una setmana a La Maquinista. Tres companys més hi van anar després, un per setmana. I quatre més van fer el mateix a un altre centre referent o acollidor (la terminologia ha anat evolucionant), el CEIP Fluvià, al Poble Nou. En total els vuit de l’equip impulsor han fet una setmana de residència. El programa deixava a elecció de cada centre que les estades fossin d’un sol mestre durant un mes, o de dos mestres dues setmanes cada un, o de quatre mestres a setmana per cap.

Al Ramon y Cajal “volíem que tots tinguéssim la oportunitat de gaudir de l’experiència”, i de fet aquesta ha estat l’elecció majoritària. El 55% de les 145 residències que ha coordinat Escola Nova 21 (amb el suport del Departament, que facilitava la substitució) han estat d’una setmana, el 42% de dues i només el 3% d’un mes. Escola Nova 21 treballa amb 30 centres referents, públics i concertats, de primària i secundària, amb els quals intenta aconseguir el que denominen “una metodologia sistèmica de canvi”. Les residències són una eina bàsica per aquest propòsit.

Sentiment de pertinença al grup

I de què ha servit aquesta residència? La pregunta és possiblement prematura, ja que les estades van tenir lloc entre abril i maig, i quan la formulem els mestres de l’equip impulsor del Ramon y Cajal no han acabat d’acordar els aprenentatges clau (així els denomina el programa) que traslladaran al claustre de cara al curs que ve. Aquesta transferència s’ha anat fent al llarg del tercer trimestre, però s’acabarà de fer ara que s’ha tancat el curs. El que sembla clar, segons explica la Sílvia, és que els canvis que introdueixin el curs que ve es focalitzaran a 1r, i a partir d’aquí la idea seria anar pujant de curs cada any. Si realment quallen es veurà per tant a partir del setembre.

“Una de les coses que més em va agradar és la visió de l’alumne que tenen a La Maquinista, com s’ho fan per fomentar el sentit de pertinença al grup i que ningú no en quedi fora”, explica Sílvia Domènech. A La Maquinista treballen per projectes, però a diferència d’altres centres no en trien un de sol, per votació de l’aula, sinó que intenten acomodar el desenvolupament del currículum a totes les propostes que fan els alumnes a l’inici de curs. O sigui que en comptes de fer un projecte, fan molts projectes simultanis (alguns en format mini), i cada cop que en toquen un el van incorporant a una teranyina que tenen penjada al sostre perquè en quedi constància. D’aquesta forma de treball col·lectiu en diuen el teixit d’aula. “Tothom ha de sentir que pertany al grup, i tothom ha de sentir que aporta coses al grup, si algú en queda exclòs tot el grup pateix”, senyala la Maria José Haro.

També fan altres dinàmiques que a la Sílvia li van quedar a la retina, si bé de moment no pensa tant en elles per transferir-les al seu centre. Com un bagul on cada grup guarda els records de l’any, i que es va omplint des de P-3 a 6è; s’obre a l’inici de cada curs per recordar què s’ha fet i pensar què es vol fer. O en cicle mitjà i superior es barregen els grups 3r i 4rt i de 5è i 6è per treballar durant una hora diària en el que en diuen “propostes”, activitats formatives que tenen un component més experimental i manipulatiu (“per exemple, fent una gofra es treballa el pes, la nutrició, la llengua…”), on es respecta el ritme d’aprenentatge de cadascú. “Es fa feina en grup però també individualment, el que intentem és que cada infant vagi liderant el seu propi aprenentatge, i al final cada alumne s’autoavalua i la mestra li fa el retorn perquè sigui conscient del que ha fet bé o malament i per què”, comenta la Maria José. La Sílvia està molt d’acord que passar-se hores corregint exàmens per donar una nota a l’alumne sense cap explicació “no serveix per res”.

“Una altra cosa que ens enduem són els espais d’aprenentatge, que de fet ja estem fent a infantil i que ara farem a 1r, a cicle mitjà doblarem les estones de racons, i també començarem a modificar el treball d’investigació per a fer-lo més transversal”, comenta la Sílvia. L’ús de les tecnologies a La Maquinista (planificació, compra, gestió, aplicacions, etc), així com la gestió i organització dels recursos materials i humans, amb la implicació de famílies i altres recursos de l’entorn, van ser altres aspectes que van interessar a l’equip del Ramon y Cajal.

“Per què fem les coses com les fem”

En una enquesta feta per Escola Nova 21 a 120 residents, el 80% ha valorat l’experiència com a “satisfactòria i profitosa”. Si la transferència dels productes mínims viables realment s’ha arribat a produir se sabrà el curs vinent, al final del tercer i darrer any del programa. El curs 2018/19 es faran més residències, i aquest cop alguns dels centres que han enviat residents, que en l’argot d’Escola Nova 21 es coneix com a centres de la mostra (ja que són 28, i per tant una mostra dels 400 centres adscrits al programa) seran també centres acollidors. I a la inversa, potser alguns docents dels centres referents podran fer residències, o si més no això espera la Maria José. “Acollir mestres d’altres centres és també molt enriquidor, venen a saber què fas, fan moltes preguntes i això t’obliga a replantejar-te per què fem moltes coses com les fem”, apunta. A La Maquinista, a banda de les mestres del Ramon y Cajal, han acollit docents de dos centres més. “Són professionals amb experiència, que observen, pregunten, però sobretot t’ajuden molt, i per tant és un plaer tenir-los”, afegeix.

A  banda d’aquestes estades, Escola Nova 21 ha fomentat el treball en xarxa entre centres. Tant La Maquinista, al districte de Sant Andreu, com el Ramon y Cajal, al barri de la Torrassa, pertanyen a les diferents xarxes que han format amb altres escoles i instituts dels seus entorns geogràfics, amb els quals s’han anat trobant un cop al mes “per compartir pràctiques educatives, o debatre sobre la manera d’avaluar o l’acollida a les noves famílies”, apunta la Maria José. “Tothom té coses a oferir –afegeix la Sílvia–, en el nostre cas ens ha ajudat a engegar estratègies per atraure a les famílies, perquè les nostres famílies tenen plena confiança en el centre, però participen poc, i això està començant a canviar”.

Calen més hores de coordinació

La Sílvia i la Maria José estan molt contentes amb l’experiència, i si bé alerten que aquest treball més col·laboratiu pel qual sembla que ha de passar la transformació educativa que promou Escola Nova 21 requereix “de moltes hores de coordinació que els mestres no tenim”. Opinió expressada per una i ratificada per l’altra a l’instant. “La bona coordinació no es pot fer a l’hora de dinar –diu la Maria José–, en el nostre cas les propostes les fem durant les tardes, quan ja han marxat els nens”. “Tenim molt poques hores de coordinació retribuïdes –relata la Sílvia–, i aquest temps l’hem de dedicar a coordinar-nos amb la resta de companys del cicle, amb els serveis socials, amb el CEESMIJ, amb l’EAP i amb totes les famílies, amb les que de vegades no n’hi ha prou amb una reunió l’any… és evident que no en tenim prou”.