Entrevista

Iolanda Segura: “La nova llista d’adjudicació de places és un nyap i torna a contenir errors”

El principal sindicat educatiu de Catalunya sosté que hi ha mala praxi en l’adjudicació de places docents, més enllà del caos dels últims dies, i impugnarà el nou llistat per via judicial: “Hi hauria d’haver un canvi profund de procediment basat en l’objectivitat i sobretot en la transparència, perquè ara mateix és un sistema molt opac”, assegura Iolanda Segura.

En aquesta entrevista, la portaveu nacional d’USTEC també destaca la sobrecàrrega del personal educatiu per tasques burocràtiques innecessàries i reclama una millora en el finançament perquè l’escola sigui realment inclusiva i pugui atendre tot l’alumnat en condicions de qualitat. A més, parla de la necessitat de contribuir a desactivar els discursos d’odi i de generar espais de debat en els centres educatius.

Quina valoració en feu del procés d’adjudicació de places docents? Divendres passat es va aturar el procediment perquè hi havia una reserva de 878 llocs de treball per a personal interí que havia de ser per a funcionaris. Ara s’ha publicat una nova llista corregida i Educació ha cessat el subdirector de plantilles. Ho considereu suficient?

No és suficient perquè no resol els problemes d’arrel que té aquest sistema d’adjudicació de places. Això només és la cirereta que ha coronat el pastís. Aquestes adjudicacions ja tenen un funcionament de base que comporta que es produeixin incidències i fomenta males praxis perquè hi ha un decret de plantilles que el sosté, o que en forma part, perquè les direccions poden triar part de la plantilla i, a més, fer unes places adaptades a la persona a la qual poden triar, afegint els famosos perfils. Aquestes són les places que han generat aquesta controvèrsia ara, que són les que han suposat la paralització perquè suposadament una persona ha incomplert la normativa.

El més significatiu és que tenim moltes persones adjudicades en places que no els correspondria per antiguitat i que són lluny de casa, a 200 i 300 kilòmetres, perquè les places que els tocarien per antiguitat les estan ocupant altres persones triades a dit. Aquest és el veritable problema d’aquestes adjudicacions d’estiu, i genera uns drames personals i familiars molt greus. Pot ocasionar un canvi de domicili, problemes de conciliació…

Demaneu un canvi de sistema de planificació?

Hi hauria d’haver un canvi profund de procediment d’adjudicació de places basat en l’objectivitat i sobretot en la transparència, perquè ara mateix és un sistema molt opac. Aquesta no és l’única mala praxi que s’ha dut a terme, n’hi ha hagut moltes que nosaltres hem anat denunciant, però que l’administració ha justificat d’una manera o d’una altra. Aquesta ha saltat a la llum, ha sigut molt evident, i les adjudicacions han estat desastroses. Segurament hi ha més persones que tenen responsabilitats, la mateixa administració és responsable que hi hagi aquestes males praxis perquè manté un sistema corrupte. Si adjudiquessin per antiguitat i nota d’oposició, amb un paràmetre objectiu i just, que està regulat en la normativa d’ocupació de places de qualsevol Administració, no ens trobaríem en aquesta situació.

Demanem que refacin el llistat i demanem responsabilitats polítiques

Sentint la compareixença de la consellera a la Comissió del Parlament, dona per conclosa la nova llista, però torna a contenir errors i torna a anar en contra de la normativa que ells mateixos defensen. No ha fet esment d’aquestes errades; és més, nega que hi hagi errades, quan són molt evidents.

Quines errades són?

Errades en la prioritat a l’hora d’adjudicar les places: hi ha molta gent que ha vist que li han passat per sobre persones amb menys prioritat; gent a qui li han adjudicat places que no han demanat; s’han tornat a adjudicar places amb perfil a persones interines, places que han quedat alliberades un cop han recol·locat aquestes 870 places, i això és una irregularitat. En el moment que tu anul·les un llistat definitiu, l’has de tornar a fer nou, i ens van dir que el farien de nou, perquè quan recol·loques places, genera un efecte dòmino en altres treballadores. Resulta que no ho han fet.

D’altra banda, els vam demanar que, ja que havien de refer el llistat, poguessin incloure les places que han quedat lliures de persones que han tingut comissions de serveis en altres comunitats autònomes, però no ho han fet, i hauria millorat la situació de moltes persones. El que primava per al Departament era publicar el nou llistat, i han tornat a fer una pífia. També trobem vulnerats els drets de moltes persones interines perquè els han exclòs per dues qüestions: una, els que no tenien el màster, però han presentat la titulació del màster dintre del termini, tal com deia la normativa que podien fer; i dos, persones del grup estable de substitucions, que per un motiu o un altre els havien posat com a no disponibles.

Per això demaneu més responsabilitats?

Aquest nou llistat és un bunyol ple d’incidències que l’Administració no ha volgut corregir i aquí sí que la responsabilitat és de l’Administració, ja no la té un tècnic, perquè aquest tècnic ja no hi és. Demanem que refacin el llistat i demanem responsabilitats polítiques. Si ha d’haver-hi més d’un cessament, que hi sigui, i si no volen reconduir aquest nou llistat, l’impugnarem per via judicial perquè aquest procés és un autèntic despropòsit. La nova llista d’adjudicació de places és un nyap i torna a contenir errors. Els han pogut les presses a l’hora de fer el nou llistat.

Aquest procés ha fet augmentar el malestar en el sector…

En l’adjudicació de places es cometen veritables injustícies que afecten molt greument moltes persones perquè veuen vulnerats els seus drets a ocupar unes places que els hi pertocarien, i això se suma a tot el maltractament que portem arrossegant el personal educatiu, perquè incloem el personal d’atenció educativa. Sentim a dir que falta preparació, quan en els centres fem veritables esforços per tirar endavant les activitats d’aula, malgrat tots els impediments que tenim. Per què? Perquè no es dona resposta a la complexitat que tenim a les aules posant més recursos per tenir una escola inclusiva amb totes les mesures adients, amb reducció de ràtios, més personal, reforç de les plantilles… Més mans en els centres educatius i menys alumnat a qui atendre, perquè això ajuda l’atenció individualitzada i a donar resposta a cadascuna de les necessitats que tenim a l’aula.

D’altra banda, la sobrecàrrega de feina ens ocupa tantes hores que no tenim temps per fer la preparació de les activitats de l’aula en condicions, quan acabem la jornada ens emportem feina a casa i també els caps de setmana, a vegades per feines burocràtiques innecessàries. Tot això no es veu compensat amb el sou que cobrem. Estem molt mal pagats, fins i tot comparat amb la resta de comunitats autònomes, i el nivell de vida és més elevat, i arrosseguem una pèrdua del 25% del poder adquisitiu en els darrers anys. No hi ha un equilibri entre la feina que fem, la responsabilitat que tenim i els sous que cobrem. Aquesta desvalorització genera desmotivació, fins al punt que un de cada tres docents abandona la professió.

Fa uns mesos vau presentar una enquesta que destacava aquesta dada.

Correcte. Van participar més de 10.000 docents. Volíem veure què era el que volien millorar de la seva situació laboral. Evidentment, hi havia el sou, però també la sobrecàrrega de feina, i dins d’aquesta sobrecàrrega entraria la inclusió, la desburocratització, més recursos als centres… Són mesures que reclamem constantment per tenir una escola inclusiva amb garanties i que realment respongui a les necessitats de tot l’alumnat, el que té necessitats específiques de suport a l’educació i el que no, que també es veu perjudicat per la manca de recursos humans, per les sobreràtios, etc.

Hi ha malestar educatiu. I benestar?

Tenim la sort que la majoria dels professionals que ens dediquem a l’educació ens hi dediquem perquè estimem la nostra professió. Hi ha docents que es veuen obligats a marxar perquè no poden assumir el sou. La sobrecàrrega perjudica molt, tenim moltes baixes per depressió, per estrès, fins i tot per maltractament. No hi ha democràcia als centres perquè no pots exercir la teva tasca en llibertat, i això genera molta desmotivació perquè no pots decidir la teva tasca. És un maltractament constant, però la gent vol treballar de la seva feina. L’únic que demana és que millorin les condicions per poder treballar, diguéssim, amb tranquil·litat, gaudint, i els problemes que hi puguin haver, poder-los resoldre des del benestar.

La majoria dels professionals que ens dediquem a l’educació estimem la nostra professió

Tot el que nosaltres hem exposat que genera malestar, si ho reconduíssim, podríem tornar a tenir uns ambients macos en els centres, amb persones treballadores motivades perquè la gent s’estima la seva professió. No podem matar aquest gran valor que tenim, la vocació, l’estima. I això de les adjudicacions d’estiu ha generat tant d’estrès i tant malestar que hi ha persones que m’han dit ‘és que no puc dormir, no puc menjar, estic passant molts nervis’. Són situacions evitables i l’Administració podria posar remei. Reivindiquem que se’ns escolti i se’ns cuidi.

Us sentiu desatesos?

Al final, les nostres condicions laborals són les condicions amb què eduquem, la qualitat de l’educació també depèn d’això. El nostre alumnat estarà molt millor si nosaltres estem també bé a nivell de salut, salut mental i salut física. Els que decideixen en matèria d’educació han de cuidar les nostres condicions laborals. Per tant, seguirem treballant en aquesta línia, i denunciant totes aquestes irregularitats i tots aquests maltractaments, fomentant l’estima a la professió i cap als professionals. Hi posem molt d’esforç, ho hem demostrat sobradament en èpoques de crisi, com la pandèmia. Ens arremanguem i tirem endavant i sustentem el servei perquè l’alumnat no quedi desatès.

Tot això s’ha de valorar, i no posar en qüestió constantment la nostra vàlua professional, perquè millorant les condicions dels centres, les coses canviaran. Després ja parlarem de millorar la formació inicial, que tot és millorable i no és compatible una cosa amb l’altra, però no podem dir que estem mal preparats perquè no ho estem. El que no estem és preparats per assumir tot el que tenim a sobre. Jo puc estar molt ben preparada, però la realitat a la meva aula és la mateixa, i si no es fan millores, continuaré patint la mateixa realitat i no podré viure la inclusió com un fet positiu, malgrat que jo hi cregui i hi estigui d’acord i posi totes les meves forces.

La millora educativa ha d’anar acompanyada de la millora del finançament?

Sí. El finançament hauria d’estar en el 6% del PIB, tal com marca la llei. Una llei del 2009. Estem en el 2025 i les necessitats han augmentat, així que hauria d’estar per sobre d’això, però si arribéssim al 6% seria una millora. En els centres públics del Departament d’Educació no estem ni al 3%. L’infrafinançament endèmic que arrosseguem comporta també que hi hagi mancances i que no es resolguin, sinó que més aviat augmentin. Es va acumulant i arriba un moment que això col·lapsarà i serà difícil de resoldre-ho.

Jo crec que ha d’haver-hi una aposta ferma per part del Govern de la Generalitat per incrementar substancialment el finançament de l’educació per poder solucionar les necessitats del sistema educatiu, del personal educatiu i de l’alumnat.

La sobrecàrrega ens resta temps per generar aquests espais de debat en els centres educatius

Parlaves que el personal docent té més pes del que pot suportar.  Pensava, a més d’impartir les matèries, en el benestar emocional de l’alumnat, la inclusió, el feminisme, el pensament crític, l’educació per la pau, justament en un moment en què hi ha una onada ultradretana que atempta contra la convivència i la diversitat. Què es pot fer des del món educatiu?

És important educar bé. Si deixéssim de fer coses, com les qüestions burocràtiques que ens fan fer que ens resten temps per fer activitats educatives, podríem abocar-nos a eixos al voltant d’una educació més feminista, una educació democràtica, una educació per la igualtat, per la justícia social i podríem abocar-nos a erradicar aquests discursos d’odi, com a mínim en l’educació que donem en els centres educatius. Està clar que els discursos d’odi venen de fora, infants i adolescents tenen accés a certs discursos que es propaguen per les xarxes… Des de l’educació, podem contribuir desactivar aquests discursos, a reconduir consciències, però la sobrecàrrega que tenim ens resta temps per generar aquests espais de debat en els centres educatius. I fins i tot, en moltes ocasions, se’ns limita i se’ns coarta per parlar de segons què. Vull dir, hi ha molta censura.

Gaza, per exemple?

Hem estat criticats i posats a la palestra per dir que a Gaza s’està produint un genocidi, se’ns ha titllat d’antisemitisme i d’anar en contra dels jueus. Si hem d’educar per la pau, hem de dir que la pau no és només l’absència de guerra, la pau és col·laborar a fer que hi hagi uns drets justos i iguals per a tothom, sense desigualtats socials ni maltractaments a pobles.

Però és la mateixa Administració la que no atura això, no fomenta que puguem generar debats crítics al centre posant sobre la taula la realitat, sinó que se’ns diu que als centres no es pot fer política. Com? S’ha de fer política a tot arreu, conèixer què està passant al món, poder-s’hi enfrontar i poder transformar el món. Vivim en uns moments en què la ultradreta està calant i està condicionant fins i tot la política. Moltes coses no es diuen per por de la resposta d’aquesta onada reaccionària, i això realment és preocupant.