Opinió

La consellera, la LOMCE i els llibres de text

Xavier Carrasco és director editorial de Text-La Galera

Som una editorial catalana, formem part de la comunitat educativa de Catalunya i ens sentim fortament compromesos per treballar a favor d’una escola catalana, en llengua i en continguts. Al mateix temps, som un segell que elabora i publica materials educatius. Per mitjà d’aquests projectes exercim el nostre ofici i la nostra vocació: servir l’educació i servir l’escola catalana. Som, per sobre de tot, educadors. I creiem sincerament que podem contribuir amb el nostre gra de sorra en la millora de la qualitat de l’educació, sempre des d’una perspectiva catalana, amb materials fets al país per professionals del país i amb un punt de vista inequívocament de país.

És fàcil endevinar, doncs, que no veiem amb bons ulls la reforma educativa que vol implantar el govern de Madrid tant sí com no. Ens sembla que pedagògicament representa un pas enrere molt important, és una invasió de competències inacceptable i el model lingüístic que vol imposar representa un perill greu per la cohesió de la societat a Catalunya. Compartim, per tant, la visió sobre la LOMCE de la gran majoria de la comunitat educativa catalana i del mateix govern de la Generalitat.

Així les coses, nosaltres continuem exercint el nostre ofici i continuem preparant eines per als alumnes i el professorat que ens semblen útils i adequades al temps i en l’entorn en què vivim, sempre amb la col·laboració i la complicitat dels mateixos docents i de diferents especialistes. Estem convençuts que aquesta tasca no s’acaba mai: la necessitat de renovar els materials, de posar-los al dia i de recollir noves realitats i també nous requeriments o directrius de l’administració educativa (com per exemple el treball de les competències bàsiques o la presència cada vegada més forta de les TIC en els projectes) fan que revisem la nostra oferta periòdicament. Al contrari del que de vegades es diu, els canvis o actualitzacions no responen en absolut a estratègies comercials. Pregunto: ens podem quedar quiets en un món que canvia tan de pressa? Algú s’ho pot permetre?

Per això ens han sorprès i descol·locat les declaracions de la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que en un moment delicat en què tots estem pendents de les decisions del seu Departament (en el nostre cas per seguir precisament el camí que ens assenyali), ha declarat que enguany no cal comprar llibres. Que representen una despesa important per a les famílies i que a més és innecessària. La nota feta pública fa una simplificació (el que en diu “llibres de text” són avui projectes complexos, amb diversos components que inclouen béns i serveis) i una exageració (el cost que avui tenen els materials per als escolars a Catalunya no és tan alt com diu ni de lluny) que contribueixen a donar mala imatge d’un sector que mai ha estat gaire popular, tot i el servei que sens dubte ofereix en un àmbit clau com l’educació. La tasca d’una gran quantitat de professionals especialitzats i la feina que han estat fent durant mesos es menysprea amb massa facilitat i lleugeresa.

Una cosa és certa: fent servir els llibres de text per fer arribar el seu missatge (que en realitat és un altre, és el rebuig a la llei de reforma) els dóna importància. Posa en relleu el fet que poden ser una eina valuosa. Però en canvi ens sembla, i ho diem amb el màxim respecte, que ha demostrat un gran desconeixement: sap la Consellera com són els projectes educatius que fem les editorials avui, i quina funció poden fer? Ens oferim obertament a explicar-li-ho. A ella i a tota la societat a la qual volem continuar servint.