Opinió

La DGAIA i els serveis de (des)protecció a la infància

Fa pocs dies, la notícia de la dissolució de la DGAIA (Departament General d’Atenció a la Infància i Adolescència) va ocupar els titulars. Ara passarà a denominar-se DGPPIA (Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència) i es preveu que s’ampliï el personal contractat i que s’hi implementin nous mecanismes de control i supervisió dels serveis tot donant èmfasi a la prevenció. Sobre el paper, tot és aparentment positiu, però la realitat és que no hi ha ni tan sols uns pressupostos destinats a això, és a dir, no hi ha finançament.

Poques setmanes abans, i com a detonant, va sortir a la llum el cas de la menor de 12 anys prostituïda i abusada sexualment mentre estava tutelada per la Generalitat. Aquest no era el primer episodi de xarxes de prostitució de menors tutelades, tant per la Generalitat com per altres administracions d’altres comunitats autònomes, sinó que es tracta de la punta de l’iceberg d’infinitat de situacions de violència, abusos i desprotecció que pateixen aquests nens i nenes. Però, si la situació és sagnant, ho és encara més l’explicació oferta pels responsables de salvaguardar la integritat física i psicològica de la menor: al·leguen que quan van succeir els fets no estava tutelada per la Generalitat sinó que l’administració només en tenia la guarda per la qual cosa, en última instància, la responsabilitat és dels pares, els mateixos pares als quals els va ser retirada la guarda de la nena per la seva suposada incapacitat per tenir-ne cura.

Resulta, com a mínim, sorprenent que el nombre de menors tutelats per la Generalitat hagi augmentat exponencialment els darrers anys tenint en compte la passivitat d’aquests serveis. No es treballa per a la prevenció de les situacions de pobresa estructural i d’incapacitat d’accés a recursos. L’enfocament tendeix més cap a la fiscalització i les amenaces a aquelles famílies amb situacions més vulnerables, que no pas a un acompanyament efectiu que els proporcioni seguretat perquè se sentin compreses i siguin capaces de demanar ajuda o d’acceptar-la. D’altra banda, les famílies que presenten problemes més greus, com ara violència estructural o consum abusiu de substàncies, no són tractades. Els expedients es tanquen al·legant “poca col·laboració familiar”, és a dir, que si una família es nega a l’atenció i en dificulta la tasca als professionals aconseguirà que la deixin tranquil·la. El missatge arriba ben clar a aquestes famílies, que saben perfectament què han de fer perquè les deixin estar: no col·laborar, no contestar les trucades ni acudir a les cites, i aquest comportament ja constitueix motiu suficient per tancar expedients, en comptes de proposar mesures que ajudin els menors a portar una vida digna i lliure de violència.

L’enfocament tendeix més cap a la fiscalització i les amenaces a aquelles famílies amb situacions més vulnerables, que no pas a un acompanyament efectiu

També va sortir a la llum la quantitat de diners destinats als menors tutelats que han estat malversats per la xarxa d’associacions, fundacions, cooperatives… que s’encarreguen de gestionar aquests recursos sense el més mínim control per part de l’administració. Els “xiringuitos”, múltiples entitats privades creades al voltant de l’atenció als menors tutelats, són un escàndol que fa temps que denunciem les treballadores (majoritàriament som dones) del sector social. Diners malgastats en qui sap què mentre els centres cauen a trossos i les treballadores pateixen unes condicions laborals que provoquen, entre d’altres coses, que la mobilitat impedeixi establir vincles estables amb els nens i nenes que viuen als centres i que, si hi són, no ho podem oblidar, en la majoria dels casos és a causa de la negligència dels seus progenitors.

Menors que procedeixen de famílies desestructurades, als quals els costa establir relacions sanes i estables i que són carn de canó per a les xarxes de prostitució que veuen en aquestes nenes la víctima perfecta, sense una família o una administració que en tingui cura. Recordo que fa uns anys, quan van començar a arribar de manera massiva menors immigrants no acompanyats, la Generalitat va establir ajuts (i no poc suculents, tenint en compte la possibilitat de malversació!) perquè s’hi implantessin serveis de protecció i acompanyament. Què va passar? Es van obrir centres especialitzats, amb personal qualificat i amb un pla específic per a la integració social dels menors no acompanyats? No, els mateixos centres plens de gom a gom i que no responien a les necessitats dels menors per als quals van ser creats es van posar a disposició d’aquests nois i noies per poder treure’n profit i sense tenir en compte la particularitat de les seves necessitats, ja que porten una motxilla molt carregada a l’esquena.

Una bomba de rellotgeria que ha esclatat moltes vegades, com ara fa unes setmanes a Piera, on hi va haver baralles entre menors immigrants no acompanyats residents en un centre d’acollida de la localitat i els nois del poble, enfrontaments violents que van acabar amb detencions i atacs amb material incendiari al centre d’acollida.

Hi ha molta feina per fer i encara en queda molt per destapar. Espero de debò que tot això serveixi per a alguna cosa, desitjo que per fi s’escolti les treballadores, les famílies i els menors i que es creï un sistema de protecció que prioritzi mesures residencials alternatives, com famílies d’acollida o centres petits on sigui més fàcil per als menors desenvolupar un projecte de vida. Que es treballi des de la prevenció amb ajuts i acompanyament real a les famílies en situacions complicades de desestructuració o pobresa. Que se supervisi amb rigor els serveis externalitzats i que es tendeixi a la gestió pública. I que es millorin les condicions de les treballadores i els treballadors perquè puguin oferir el millor d’ells mateixos, que s’hi estableixin controls i que s’actuï amb severitat davant de qualsevol sospita d’abusos: no es poden tapar aquestes situacions per por, per vergonya o per passotisme. Per damunt de tot, el meu desig és un sistema de protecció que de veritat protegeixi les nenes i els nens de la violència.