Actualitat

La discriminació a Facebook també és una qüestió de gènere

Més de 1.000 milions de persones utilitzen diàriament Facebook, segons dades de la companyia, amb un alt percentatge de gent jove. L’ús de continguts racistes i discriminatoris preocupa la Unió Europea. Per això es va posar en marxa el projecte Internet: Creatively Unveiling Discrimination (I: CUD), que ha elaborat una guia per a educadors i famílies per tal de facilitar la creació d’eines i estratègies que combatin aquests comportaments a la xarxa.

Com a part d’aquesta iniciativa, un equip de sociòlegs de la Universitat Rovira i Virgil de Tarragona ha dut a terme un estudi sobre les expressions de discriminació utilitzades pels joves –amb edats que van dels 17 als 24 anys– a Facebook i han arribat a la conclusió que hi ha variacions en aquest tipus de continguts depenent de si són compartits per nois o noies. Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista Comunicar.

Segons explica David Dueñas i Cid, investigador del Social and Business Research Laboratory (SBRlab) a la universitat catalana i autor principal de l’estudi, l’objectiu ha estat obtenir informació sobre els tipus de continguts discriminatoris generat per joves i la seva propagació a través de xarxes socials com Facebook.

En lloc d’usar tècniques de big data, tan en voga en aquests moments, l’equip ha optat una aproximació sociològica, “ja que una simple extracció de dades podia conduir a resultats erronis”, diu l’investigador.

Per a això, han dissenyat una estratègia metodològica de detecció de continguts discriminatoris en 493 perfils de Facebook procedents del Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Romania i Espanya –que són els països que participen en el projecte I: CUD–, la qual cosa ha permès trobar 363 exemples per a la seva anàlisi.

“Considerant els principis ètics i de privacitat de dades que han de regir la investigació social, busquem voluntaris en els cinc països, en col·laboració amb entitats que tenen experiència en la lluita contra la discriminació o la desigualtat”, assenyala el sociòleg.

Entre aquestes institucions s’hi troben CESP Projectes Socials (Barcelona), Fundatia PACT (Bucarest), Pour la Solidarité (Brussel·les), Collage-Arts (Londres), CIES (Roma) i el mateix SBRlab. “Amb això –afegeix Dueñas– vam voler garantir que l’interès i la dedicació pel projecte anava més enllà d’allò analític per incloure també una dimensió ètica i pràctica”.

Els investigadors van accedir als perfils de Facebook dels voluntaris –que havien estat prèviament informats de l’objectiu de l’estudi– i van revisar-los els continguts publicats durant l’últim any. Els comentaris o activitats considerats discriminatoris van ser avaluats, analitzats i categoritzats.

Intensitat discriminatòria

Dueñas explica que van fer una anàlisi minuciosa dels elements dels continguts discriminatoris detectats, així com el tipus d’activitat associada: “No és el mateix crear continguts que reaccionar davant d’ells. També es va avaluar la intensitat discriminatòria del contingut”.

Com a resultat, van observar alguns patrons diferencials entre homes i dones joves que suggereixen l’existència d’una forma femenina i una altra masculina de comportar-se a internet i un ús diferencial de les xarxes socials en relació amb la discriminació.

En l’estudi es destaca que els homes joves tendeixen a l’activitat directa, publicant i compartint missatges amb continguts més clarament discriminatoris, sobretot dirigits cap a grups ètnics i minories culturals.

En canvi, elles utilitzen estratègies de discriminació més indirectes, acceptant i difonent continguts d’altres (‘m’agrada’) amb una menor evidència del component discriminatori. Les seves actituds es dirigeixen majoritàriament cap a la situació sociocultural i l’aparença física, comenta l’autor.

A la vora del que és políticament correcte

En el treball es posa en relleu també que els joves homes amb menys estudis són els que aboquen més continguts discriminatoris a Facebook, i les joves universitàries, les que menys.

A més, els autors han detectat que hi ha certs tipus de discriminació que es poden amagar més fàcilment, entre ells, l’aparença física, la classe social o l’homosexualitat. D’altres, com l’ètnia i la religió, són classificats com altament discriminatoris, en tant que els temes de gènere se situen en un nivell intermedi. Tot això, fa que els primers siguin més fàcilment propagats a la xarxa que no té el pes de l’estigma social o quedar en la vora del que ‘políticament correcte’.

Les diferències inconscients entre aquestes diverses actituds discriminatòries poden donar algunes pistes per entendre com certs continguts es difonen fàcilment. Facebook permet que alguns continguts puguin marqués com no apropiats i eliminats, però si els usuaris només són capaços de detectar les formes tradicionals de discriminació, la resta pot sobreviure sense dificultat, indica l’estudi.

Dueñas subratlla que encara que són conscients dels límits de la seva investigació, les dades obtingudes mostren l’existència d’una relació entre les diferències internes de la joventut i el seu comportament en línia , fet que obre un pont a l’estudi d’altres àmbits d’anàlisi, com poden ser les diferències entre socialització, ús del llenguatge o del poder.

“La vida online no deixa de ser un reflex de la realitat offline , amb la diferència que les activitats poden ser registrades en un espai que s’ha convertit en públic o semipúblic, la qual cosa ajuda a donar-los rellevància, visibilitat i permanència. Seguim movent-nos a internet d’una manera similar a com ho faríem en el món real, però a la xarxa les paraules no se les emporta el vent “, reflexiona l’investigador.