Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La consellera d’Educació, Anna Simó, ha presentat el ‘Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028’ davant l’ascens de la dreta i la ultradreta i en previsió que continuï així després de la cita electoral del 23 de juliol, i davant els “atacs sistemàtics dels poders polític i judicial de l’Estat”.
La mesura, ha dit Simó, vol “garantir que l’escola catalana sigui exemple d’equitat, cohesió i inclusió social, i igualtat d’oportunitats, amb la llengua catalana com a vehicular”. Amb aquest objectiu, es desplega el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu, que aquest dilluns 17 de juliol entra en tràmit d’informació pública fins al 15 de setembre. Es tracta d’un decret de Govern que, tenint en compte les aportacions que rebrà i el temps de tramitació previst, s’aprovaria l’abril del 2024.
La titular d’Educació ha remarcat que “l’onada reaccionària de la ultradreta, i de la dreta que ha assumit els postulats de la ultradreta, va avançant indefectiblement”. Ha citat com a exemples concrets la Franja d’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears, i ha especificat: “On tenen capacitat de governar, arraconen el català”, tot subratllant que el conflicte no respon a preocupacions pedagògiques sinó al rèdit electoral d’aquests dos partits.
“No permetrem el retrocés dels drets lingüístics a Catalunya perquè estan intrínsecament lligats als drets socials i al model de país que volem. Hi ha un acord social ampli que des del Departament treballarem per mantenir i per enfortir”, ha afegit.
Garanties jurídiques als centres
El Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028 té deu mesures, algunes de les quals ja estan en marxa. La primera és aprovar i desplegar el projecte de decret de règim lingüístic del sistema educatiu, que vol donar garanties jurídiques als centres educatius i ha de servir per desplegar el títol II de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009. Simó ha confiat que en surti un text “robust i consensuat”.
El projecte de decret posa èmfasi que cal elaborar, aprovar, avaluar i revisar els Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i en què el responsable últim d’aquests PLC és el Departament, amb la consellera al capdavant. Remarca el caràcter vehicular del català, així com de l’aranès a l’Aran, i vol assegurar l’acollida personalitzada i en català de l’alumnat nouvingut.
En aquest sentit, el text remarca el caràcter compensatori de les desigualtats d’origen que tenen els aprenentatges lingüístics, així com l’adequació del model lingüístic.
El projecte de decret també estableix com a requeriment el nivell C2 de català per accedir a la funció pública docent a partir del curs 2025-2026. Això inclou tots els processos de nova incorporació i està previst tractar amb la mesa sindical què passa amb els docents que estan en actiu actualment.
Més recursos d’acollida
L’acollida de l’alumnat nouvingut esdevé un “repte” del sistema educatiu, ha indicat Simó. Per això, la segona mesura del pla de foment del català inclou incrementar els recursos d’acollida a partir del 2024, tot entenent que la llengua esdevé un factor de cohesió. Hi haurà un pla de formació de xoc dels nous tutors d’aula d’acollida i un pla pilot d’aules d’acceleració per part del Consorci d’Educació de Barcelona per a alumnes estrangers que s’incorporin a segon, tercer i quart d’ESO.
A més, s’haurà de definir amb les escoles oficials d’idiomes (EOI) un pla d’acollida lingüística per a l’alumnat de 16 a 18 anys que arriba al llarg del curs. Ja existeix l’experiència prèvia dels cursos de català a les EOI de Drassanes i de Vall d’Hebron, a Barcelona, per a l’alumnat de batxillerat i cicles que s’hagi incorporat al sistema d’ensenyament obligatori o postobligatori de manera tardana i que no tingui prou nivell per seguir els estudis en català de manera òptima o incorporar-se al mercat de treball.
Proves de competència oral
El pla inclou millorar l’avaluació de la llengua oral, per a la qual cosa durant el mes de març es van fer unes proves pioneres el resultat de les quals es coneixerà al setembre.
Millorar la competència lingüística del professorat és una altra de les mesures. Així, s’han posat 4.500 places a disposició dels docents i s’estima que hi haurà 5.000 places més el curs 2023-24 i 5.500 més per al 2024-25.
Formació lingüística de les famílies
Sota la premissa que incentivar la formació lingüística de les famílies és una clau d’èxit en educació, el Consorci per a la Normalització Lingüística organitzarà cursos de català per a famílies que estaran oberts al conjunt del barri.
El Departament d’Educació i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) impulsaran una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català que es dirà 3Cat.
En aquesta línia, la consellera ha posat com a exemples el que fan altres plataformes a França, Espanya, Estats Units o Itàlia per incorporar el coneixement de les llengües. Així mateix, ha indicat que el 71 per cent de l’alumnat de primària i secundària fan servir YouTube per aprendre, per la qual cosa ha defensat l’existència d’aquest canal amb continguts “atractius i rigorosos”.
Màster de professorat de secundària
Com a setena mesura, el pla aposta per introduir nous continguts i habilitats en gestió i tractament de la diversitat lingüística al màster de professorat de secundària. Hi haurà una proposta elaborada amb el Departament de Recerca i Universitats i pels diversos agents implicats que s’espera que es pugui concretar durant el curs 2023-24.
D’altra banda, es volen desplegar els tallers dels usos lingüístics en l’àmbit educatiu (ULAE) fins a completar la totalitat dels centres educatius de Catalunya. La primera fase inclou 877 centres en els cursos 2021-22 i 2022-23 i la segona preveu continuar amb 700 centres per curs per arribar als 3.500.
Plans educatius d’entorn
La penúltima mesura se centra a fer una anàlisi i una avaluació acurada dels resultats sobre competència lingüística de l’alumnat, per a la qual cosa es preveu crear un equip de seguiment i col·laborar amb el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i les universitats catalanes.
En últim lloc se situa continuar i reimpulsar els plans educatius d’entorn (PEE), juntament amb els ajuntaments. Es tracta d’una eina estratègica d’abordatge comunitari que vol posar el focus en població vulnerable a nivell de competències lingüístiques i que pretén passar dels 118 municipis actuals als 162 l’any 2025.
Després de presentar aquest decàleg, Simó ha reivindicat que el model d’escola català va més enllà de l’aprenentatge del català, ja que s’oposa a separar l’alumnat per raons de llengua, vol que serveixi per cohesionar les persones nouvingudes i rebutja “les ingerències polítiques i judicials que distorsionen els centres”, en relació a les polítiques d’ultradreta i a les sentències sobre l’obligatorietat d’impartir un 25% de classes en castellà.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
L’aula lectora,l’aula d’acollida i demés especificats d’immersió lingüística vehicular de la tria individual educativa sempre dirigides al progrés,accés i integració de l’alumnat al procés de concreció emancipatoria,reforçen la direcció del centre educatiu per cohesionar l’entorn comunitari i facilitar el treball de participació en la política educativa sense deflagracions i sempre identitària i de país.