Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els assajos de Yuval Noah Hariri mai em deixen indiferent; “Nexus, Una breu història de les xarxes d’informació” tampoc; em reporten al col·legi on tenia sempre el cuquet d’aprendre coses noves. Però també em fan “dialogar” amb l’autor per valorar els dubtes i pors del que ens està passant amb els canvis tecnològics que ens superen i ens angoixen. L’ús i l’abús de la intel·ligència artificial (IA) n’és la punta de llança, el nou canvi de paradigma.
L’autor, historiador, ens fa una primera repassada i contextualització històrica del fenomen de la informació, de la veritat revelada i dels sistemes de recaptació de dades per exercir el poder. La interdisciplinarietat del text, la introspecció profunda i la seva lectura agradable el fan una font de plaer i de sapiència. L’expansió de les xarxes escrites (l’escrit passava a ser la veritat, ja que la resta no es podia fixar) va anar lligada a la capacitat dels poders (econòmics, imperials, religiosos, etc.) de controlar la població del seu territori: llibres oficials o sagrats, censos, mapes, etc. Les noves tecnologies van anar perfeccionant aquesta capacitat de control, organització i supervisió del poder.
L’autor ens apunta que la força del relat: oral, escrit i, ara, generat és un dels grans motors de la història. La relació directa entre xarxes públiques i democràcia ha estat una evolució que s’ha consolidat i el poder n’ha volgut exercir el control i el monopoli. L’increment de la velocitat de propagació ha anat creixent així com la capacitat de gestionar dades i de poder-les orientar amb finalitats variades a través de l’algoritme. Les etapes fosques de la informació i de les xarxes com la crema de bruixes, l’homo sovieticus, la islamització radical, la polarització política i ètnica, el mercadeig amb les nostres dades, etc., demostren com el poder en fa un ús criminal.
La relació directa entre xarxes públiques i democràcia ha estat una evolució que s’ha consolidat
La IA no és una eina més, és un nou agent. És una intel·ligència aliena. Els bots ja poden “generar” falsos humans i crear una realitat intersubjectiva (entre ells mateixos). Els nous temps creen un nou teló de silici i el colonialisme de dades (les xarxes socials són la font inesgotable del nou mannà) és una nova font de control.
Quin control ètic a la IA i les xarxes (suposant que puguem parlar encara de coses diferents) esperem de les democràcies? Els dubtes, ho veiem aquests dies amb els atacs a les democràcies del Regne Unit i Alemanya, són enormes. L’autor deixa un horitzó on l’esperança es veu feble enfront d’una apocalipsi vigorosa. El nostre poder com a ciutadans haurà de vèncer la pendent que ens aboca al nou Mordor digital, però els polítics s’hauran de mullar i protegir-nos. Una vegada més, la història, entesa com estudi del canvi, pot ser-nos útil per valorar quin cost té la inacció d’avui per a la humanitat de demà (passat).
