Opinió

La Prova d’Aptitud Personal dels graus d’educació, un model d’èxit

La convocatòria ordinària serà el proper dissabte 10 d’abril i, l’extraordinària, el divendres 16 de juliol i aquesta edició, igual que la passada de 2020, serà diferent de les anteriors a conseqüència de la covid19, que condiciona les proves d’accés a la universitat amb unes pautes d’actuació específiques i unes mesures de prevenció en els centres i espais on s’han de realitzar, amb l’objectiu de prevenir el risc de contagi i evitar la propagació del coronavirus.

La PAP, com a requisit per entrar a les facultats d’Educació, s’exigeix a Catalunya des de 2017. Va ser la primera comunitat a implantar aquesta prova, el 2020 van seguir les Illes Balears. A la resta de l’Estat, la majoria de territoris treballen en la seva implementació donats els bons resultats i satisfacció que produeix on s’aplica. Els responsables acadèmics de les facultats catalanes valoren la PAP molt positivament i consideren que el perfil de l’estudiant ha millorat molt des que s’exigeix.

Molts dels països que són referent de qualitat perquè tenen un sistema educatiu de prestigi utilitzen proves d’aptitud i filtres per seleccionar l’accés als graus d’educació. Per exemple, a Finlàndia tothom té clar que els mestres exerceixen una tasca d’importància màxima i elevada complexitat, i per això, cal triar els  millors, els més competents i preparats, els que millor poden desenvolupar aquesta professió.

En aquest país es realitza una doble selecció, primer en l’àmbit nacional i després a cada facultat, on només es poden presentar els estudiants que han obtingut un nou sobre deu com a mínim en l’expedient de batxillerat i en la prova de revàlida estatal (similar a les PAU). Se seleccionen els estudiants a través d’una entrevista personal, el resum de la lectura d’un llibre, coneixements de geometria, àlgebra i estadística, realització d’una explicació davant una classe, demostració de les aptituds artístiques, etc. En definitiva, és una prova molt completa.

La prova actual encara ha d’evolucionar, a fi de poder avaluar altres competències necessàries per ser un bon mestre, com la capacitat de lideratge, de reflexió, l’empatia, les habilitats socials, etc.

A més de valorar l’estudiant amb aquestes proves, en el procés de selecció finlandès es té en compte si ha participat en activitats de voluntariat, esplais, colònies, escoltisme, en alguna ONG, etc. Els experts tenen clar que el mestre ha de ser acadèmicament i culturalment brillant, però també una persona amb un grau important d’implicació social.

Ens porten uns quants anys d’avantatge, però estem en el bon camí. La prova actual encara ha de créixer i evolucionar. L’equip de professors universitaris que treballa en la coordinació i gestió de la PAP es planteja en el futur proper avaluar altres competències també necessàries per ser un bon mestre. Per exemple, la capacitat de lideratge, de reflexió, la maduresa, les habilitats socials, l’empatia, etc.

Aquestes “competències no cognitives”, però, no són fàcils de mesurar en un examen escrit i potser cal fer-ho en una situació pràctica o de simulació. Això ho fa encara més complex, ja que no es pot perdre de vista que aquí, a diferència dels països nòrdics, es presenten moltíssims estudiants (per aquest 2021 en tenim matriculats més de 5.000) i és necessari tenir resultats de l’avaluació en poc temps i amb uns criteris de correcció objectius i rigorosos que respectin l’equitat en un calendari acadèmic universitari molt atapeït.

Els estudiants que es presenten el dia 10 d’abril, poden trobar els models dels darrers exàmens a http://universitats.gencat.cat/ca/altres_pagines/educacio_inf_i_prim/index.html que segurament el serviran de guia i orientació.