Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sistema educatiu està organitzat en etapes, i cada una d’elles té les seves peculiaritats, característiques i finalitats, i per tant, del docent que s’hi dedica, s’esperen coses diferents. No és comparable les tasques i la responsabilitat d’un mestre d’educació infantil, d’un grup d’infants de P2 o P3, que no pas d’un professor de 3r o 4rt d’ESO.
Les Facultats d’Educació formen mestres d’infantil i primària, i per tant, professionals per les dues primeres etapes del sistema educatiu: l’educació infantil i l’educació primària. Els mestres d’infantil es dediquen als infants dels 0 als 6 anys, i els de primària als de 7 a 12. Edats en les quals els nens i les nenes adquireixen una idea i unes expectatives de l’escola, que els marcarà tota la vida. Si interpreten que és un espai de benestar, on són acceptats, respectats i estimats, on es desenvolupen les seves capacitats i aprenen coses interessants i útils, s’hi sentiran a gust.
Es pot saber si algú, en el futur, serà un bon mestre? Difícilment… no ho tinc clar, o millor dit, de vegades els pronòstics, les aparences enganyen. Altres no! Després de molts anys dedicats a la formació he conegut estudiants amb els quals havia dipositat poques expectatives i que amb el temps han madurat, treballat i han aprés a fer de mestre… i altres que semblava que sí, però al final ha resultat que no. Sempre s’ha dit que per dedicar-se a fer de mestre cal vocació. Segurament és cert… però no és suficient, fan falta moltes altres coses.
Si preguntem a un director d’escola sobre el “mestre que li agradaria tenir en el seu centre” segurament ens dirà (entre altres coses) que espera que sigui un professional amb capacitat d’adaptació i de treballar en equip, bon comunicador, una persona empàtica i comprensiva, amb una bona dosi de paciència, capacitat de lideratge, una personalitat reflexiva, actitud flexible, coherent, just en les decisions… responsable i madur, respectuós amb els altres (alumnes, famílies i companys) i amb un mateix, amb un cert domini de les noves tecnologies, amb bones expectatives i moltes ganes de formar-se en aspectes que ha de millorar, etc. I no acabaríem mai.
Per avaluar si una persona té aquestes competències cal que estigui almenys un curs treballant a l’escola amb un expert al costat que el pugui valorar. Probablement, moltes d’aquestes competències no es poden preparar i desenvolupar fins que no et trobes en una situació real. Per exemple, es pot demostrar la capacitat de lideratge i influència en el grup? Com? Explicant què significa? De cap manera. Cal una situació real per posar-la en pràctica i demostrar el que es pot fer, és necessari experimentar en primera persona davant d’un grup d’infants la capacitat… i així moltes d’elles: empatia, maduresa, responsabilitat, paciència, etc. Avaluar competències no cognitives és força complicat.
De totes maneres, potser no és tot així. Hi ha algunes competències també molt necessàries per ser mestre… relacionades amb la cultura general que si són objectivament avaluables, com per exemple:
- La comprensió dels documents escrits sobre temes d’interès general
- La capacitat per sintetitzar informació
- La capacitat d’expressar una idea o una reflexió
- El domini absolut del sistema lingüístic que permeti expressar-se amb qualitat
- La capacitat d’aplicar el pensament científic i social per interpretar la realitat
- Fer prediccions i prendre decisions amb iniciativa i autonomia
- Usar coneixements i habilitats matemàtiques per resoldre situacions de la vida quotidiana
- Analitzar resultats amb coherència i rigor
Aquestes competències són les que avalua la PAP d’Educació, i que fa que, des de l’any 2015, els futurs estudiants dels graus d’infantil i primària hagin de demostrar la seva aptitud. No són coneixements relacionats amb matèries i assignatures i sí que tenen un component molt transversal.
Entenc perfectament que els estudiants no vulguin fer més exàmens, que es queixin, que protestin, és cert que aquestes alçades de curs estan cansats, però si hi ha més demanda que oferta cal un sistema que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats per als estudiants, i això és el que pretenen les diferents proves d’accés a la universitat.
La data per la PAP per a l’accés als graus d’educació afecta quasi a 5.000 estudiants i serà el dimecres 15 de juliol. Aquest any algunes coses seran diferent dels anteriors. Se seguiran les instruccions i recomanacions del Departament de Sanitat: aforament limitat, distància social, gel hidroalcohòlic, mascaretes, etc. Bé, tot serà més complex, però sortirà bé i sobretot complirà l’objectiu d’assegurar que els futurs mestres tenen una base cultural sòlida.
Les facultats d’Educació de Catalunya som conscients que d’ençà que es realitza aquesta prova d’accés, el perfil de l’estudiant ha millorat, és més potent acadèmicament i culturalment, i això facilita que el Pla d’estudis es pugui dedicar més i millor a desenvolupar totes les altres competències que el mestre necessita tenir integrades i desenvolupades.
