Actualitat

La publicació d’un rànquing de “les millors escoles” valencianes genera malestar

La publicació el dilluns per part de diversos mitjans d’un llistat dels 30 centres amb millors resultats del País Valencià ha provocat malestar a Escola Valenciana, la plataforma que aglutina les entitats en defensa de l’escola en valencià. El rànquing està elaborat a partir de les proves d’avaluació diagnòstica que realitza la Generalitat, però Escola Valenciana considera que “els criteris de la Conselleria d’Educació no responen a la millora de l’escola que volem els valencians i les valencianes”.

Tot i que les proves no són una novetat –el passat mes de juliol la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat de València ja publicava un informe crític amb el mètode d’avaluació– el que ha provocat més malestar ha estat la publicació d’un rànquing. La Conselleria d’Educació, però, assegura que no l’ha publicat ni pensa fer-ho i es desentén de la seva publicació als mitjans. “Passem a cada centre els resultats de la diagnòstica que es veu on es situa el centre en relació a la resta de centres, però no fem cap rànquing”, explica una portaveu de la conselleria.

Jaume Fullana, responsable d’educació d’Escola Valenciana, és crític de totes maneres: “quan envien resultats als centres allà el que  indiquen clarament és la posició del centre respecte als altres”. “Les avaluacions han de servir per donar suport als centres que més ho necessiten, en aquest sentit sí que tindria sentit l’avaluació de diagnòstic,  però en canvi el que es fa és responsabilitzar els alumnes i els centres”, lamenta.

També és crític amb els rànquings d’escoles Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. “Si publiques un rànquing de les millors escoles enteses com aquelles escoles amb un rendiment en les proves de competències més alt, en realitat el que estàs publicant és un llistat de les escoles amb el nivell socioeconòmic més alt”, assegura. “Hi ha una correlació tan gran entre el rendiment escolar i el nivell socioeconòmic de les escoles que no aporten cap informació, no estàs mesurant la qualitat escolar sinó bàsicament el capital instructiu dels pares d’aquella escola”, afegeix.

La qüestió lingüística

Tot i criticar el rànquing, Escola Valenciana també remarca que les dues escoles amb millors resultats són públiques i en valencià. L’informe de la Unitat d’Educació Multilingüe assenyala que “les proves diagnòstiques no avaluen les produccions lingüístiques reals, sinó la competència comunicativa entesa de manera global, però no la competència lingüística en cada llengua cooficial ni la competència interlingüística”.

“Et diuen que avaluen la competència lingüística, però els que estudien en català només s’avaluen en català i els que estudien en castellà, només en castellà”, critica Fullana, i assegura que “si els alumnes que només s’avaluen només de castellà s’avaluessin de català i anglès es veuria que tenen competències pèssimes”. Escola Valenciana considera que les avaluacions serveixen com a “propaganda” del model que defensa la Generalitat.

Efectes negatius de les proves

La plataforma en defensa de la llengua considera que el rànquing serveix per “marginar encara més centres educatius que necessiten un suport ferm per part de l’Administració educativa i que no el tenen”. Palacín, en canvi, considera que els rànquings no tenen un paper important en l’estigmatització d’alguns centres. “Les escoles estigmatitzades ja estan estigmatitzades sense la necessitat de cap rànquing, perquè els pares ja saben quines escoles estan mal vistes en la seva zona”, assegura.

El director de la Fundació Bofill considera que “les proves diagnòstiques serveixen per detectar les escoles amb més baixos rendiments i veure què passa allà”. En això coincideix amb Jaume Fullana, que considera que “l’avaluació de diagnòstic sí que tindria sentit si servís per donar suport als centres que més ho necessiten”.

En canvi, “quan els centres veuen que el que s’està fent és un rànquing –sigui públic o comparant-los amb la mitjana– i que els millors resultats se surten beneficiats, comencen a fer trampes”, assegura el responsable d’educació d’Escola Valenciana. Palacín, per la seva banda, assegura que “si poses les escoles a competir per tenir el seu rendiment final més alt, provoques que facin una selecció dels alumnes que li poden donar millors resultats o que els mestres preparin els alumnes només per superar el test”.