Actualitat

La pujada de preus dels aliments tensiona els menjadors escolars

L’IPC interanual a Espanya (de març de 2021 a març de 2022) se situa en el 9,8%, una xifra que feia molt temps que no es veia i que s’explica sobretot a causa de l’encariment del preu de l’energia. En el cas dels preus dels aliments, la variació és del 6,8%, causada en bona part per l’augment del cost del transport i d’algunes matèries primeres. A això se suma el fet que patronals i sindicats estan negociant el nou conveni col·lectiu del sector de Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya, i que per ara s’ha tancat un acord sobre la part econòmica, que implica uns increments salarials del 7% distribuïts entre 2022 i 2024. Aquest any serà un 2,5% (1,5% el gener i 1% el setembre), el 2023 (setembre) un 2%, i el 2024 (setembre) el 2,5% restant.

Aquesta suma de factors ha provocat que les patronals del sector hagin plantejat al Departament d’Educació la necessitat de tornar a revisar el preu màxim del menjador escolar. Durant 13 anys aquest preu va estar congelat en 6,20 euros per dia i infant, fins que –després que les patronals guanyessin un plet als tribunals– finalment l’any 2020 es va moure 13 cèntims i es va situar en 6,33 euros, el preu actual. Amb aquest acord entre l’administració i les patronals també es va fixar un sistema de càlcul, fins aleshores inexistent, per a futures revisions de preus.

El febrer de 2021, la direcció general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa va publicar en una memòria econòmica en la qual s’especifiquen totes les partides que intervenen en el càlcul del preu del menjador escolar: hores, ràtios, salaris, despeses de gestió, marge empresarial, etc. I en base a aquest document les entitats i empreses del lleure demanen ara situar el nou preu màxim en 6,55 euros per dia i infant. El problema és que un canvi de preu de menjador podria afegir més llenya al foc en un moment que el Departament ja s’enfronta a diversos incendis. A banda del que suposaria també d’increment de despesa, ja que Educació és la principal clienta dels menjadors. En aquests moments cobreix total o parcialment (70%) el preu de 158.000 àpats diaris.

El Departament “ho està estudiant”

“Nosaltres no vam estar gaire d’acord amb els barems que van usar per calcular els costos dels dinars, però vam acceptar-ho perquè ens semblava un avenç que com a mínim hi hagués un sistema de càlcul, ara el que demanem és que s’apliqui”, comenta Pep Montes, director de l’Acellec, una de les agrupacions empresarials del sector, juntament amb l’ACCAC i la Confederació. “Des del febrer Educació ens diu que ho està estudiant, en realitat no es necessita gaire temps per arribar a la mateixa conclusió que nosaltres”, afegeix. Efectivament, des del servei de Comunicació s’informa que “el Departament està estudiant l’impacte de l’increment de l’IPC i del conveni laboral del sector del lleure per determinar el marge de decisió en una possible repercussió de la pujada del preu màxim de menjador”.

L’Acellec també demana que el preu màxim del curs següent es publiqui abans del mes de febrer. “Ja estem al mes de maig i la meitat d’escoles ja han licitat el servei i han sortit amb el preu de l’any anterior, per la qual cosa la major part d’empreses no podran aplicar el nou preu encara que s’aprovi, això complica encara més la vida dels menjadors”, afirma Montes.

L’anomenat temps educatiu del migdia és un trencaclosques al qual diverses administracions han tractat de posar ordre sense èxit. En el cas d’infantil i primària, aquesta franja de dues hores i mitja representa un terç de la jornada escolar, durant la qual els infants no només dinen sinó que fan tota mena d’activitats de lleure, art, esport, etc. Aproximadament el 30% dels més de 2.000 menjadors escolars de centres públics que es calcula que hi ha a Catalunya, i que en conjunt serveixen més de 400.000 àpats diaris, estan gestionats per les associacions de famílies, que contracten el servei a una empresa o entitat, o gestionen directament la cuina i les activitats, mentre que la resta els gestionen els consells comarcals, els ajuntaments o les mateixes direccions dels centres.