Opinió

L’educació sensible… repte i utopia?

Escoltant al doctor en Biologia i professor de genètica David Bueno és fàcil representar la realitat amb reflexió i alhora nostàlgia.

Despertem a la vida amb curiositat  innata per saber el que passa al nostre entorn, per descobrir el coneixement i així entendre que, sense l’afany de saber la civilització retrocedeix i retorna a un passat arcaic i retrògrad.

Els aprenentatges socials, matemàtics o científics que són crucials per al desenvolupament cognitiu i pensament analític tenen com a base un entrenament del cervell essencial  per aquestes futures disciplines. Segons  Bueno, aquestes matèries importantíssimes al llarg de la nostra vida haurien de construir-se pel damunt de la música, la plàstica i educació física, així com altres activitats de caire intel.lectual.

L’activitat física per exemple, ens permet seqüenciar els moviments i “ordenar” mentalment els ritmes i bioritmes de la memòria, també fa que les neurones del cervell puguin establir millors connexions entre elles i obrir la nostra capacitat d’adquirir coneixements de forma més tangible i entenedora.

Els llenguatges expressius entre cos i ment, les emocions, les habilitats artístiques poden millorar la formació dels estudiants des d’edats primerenques fomentant la creativitat, la imaginació, la tolerància personal i acadèmica pel seu futur com a éssers humans íntegres.

Tot el nostre cervell s’activa a l’hora de fer o sentir música que ens emocioni  i ens commogui

L’educació sensible ens obre un meravellós univers, una gimnàstica cerebral i emocional per desenvolupar altres àrees desconegudes i habilitats que hem d’adquirir al llarg de la vida.

La música pot capgirar els sentiments i la forma d’observar la realitat a través de la poesia harmònica d’una melodia, d’exaltar el més profund del que sentim i fer brollar tota la bellesa d’un instant. Absolutament tot el nostre cervell s’activa a l’hora de fer o sentir música que ens emocioni i ens commogui. No tan sols escoltar-la, sinó interpretar-la i participar d’aquesta destresa activament.

La música pot ser una veritable filosofia o unes matemàtiques absolutes en el nostre intel·lecte, en la nostra capacitat sensorial i cognitiva i, segons Bueno, hauria de ser assignatura recomanada en tots els centres educatius i universitaris.

La música, plàstica o educació física milloren l’expressió corporal, la coordinació, seguretat i autoconfiança. L’art ens permet desenvolupar la nostra sensibilitat i subjectivitat vers el nostre món i així enriquir el nostre pensament crític.

Acaronem la possibilitat de ser millors actors de la nostra pròpia vida fent renéixer l’artista amagat que portem dins, perquè l’educació sensible respecta i no margina, transmet la utopia possible de fer un món millor amb persones sensibles i autèntiques.