Opinió

L’enèsim desaire del Departament: Les colònies

La qüestió de la manca de compensació per als docents que acompanyen els alumnes a les colònies escolars és un (altre) tema que genera molta controvèrsia i descontentament dins del col·lectiu educatiu. Aquestes activitats són, sens dubte, molt valuoses per a l’alumnat, ja que proporcionen experiències d’aprenentatge fora de l’aula, fomenten la convivència i la cohesió grupal i permeten desenvolupar habilitats socials i personals en un entorn diferent. Tanmateix, els docents que hi participen quasi mai no reben cap tipus de compensació per un horari de dedicació a jornada sencera de 168 hores setmanals (a raó de 24 hores al dia).

És important destacar que a les escoles concertades, a diferència de les públiques, sí que es proporciona una compensació econòmica als docents que acompanyen els alumnes a les colònies. La Intersindical celebrem que els cossos docents de les escoles concertades hagin assolit aquest dret i vetllarem per tal que es mantingui. Tanmateix, aquesta diferència en el tracte crea una desigualtat evident i palpable entre els professionals de l’educació, ja que tots duen a terme la mateixa tasca, però no reben el mateix reconeixement econòmic. A més, com a ens gestor és difícil explicar per què els i les treballadores pròpies tenen pitjors condicions que treballadors amb pagament delegat.

D’altra banda, d’acord amb l’Art, 1.1 del DOIGC, Personal docent s’indica que “en el cas que se superi el total de la jornada laboral setmanal [37,5h], l’escreix de dedicació horària s’ha de compensar, a criteri del director[/a…], amb hores no lectives d’activitats complementàries al centre, preferentment dins els deu dies lectius següents”, cosa que hauria de compensar l’excés de treball sense remuneració. Tanmateix, en la pràctica, mai no hem tingut constància que aquesta normativa s’apliqui enlloc. De fet, ens atrevim a afirmar que és molt més habitual que es vulneri la llei que indica que no es poden encadenar dues jornades laborals amb menys de 12 hores de descans. Evidentment, doncs, la manca de compliment d’aquesta llei per part dels centres educatius és un problema que cal resoldre amb urgència per garantir els (mínims) drets laborals dels professionals de l’educació.

Cal establir mecanismes de compensació justos i equitatius per a tots els docents que participen en colònies escolars

No cal ni dir que els i les docents assumeixen una gran responsabilitat durant aquest tipus de sortides amb pernoctacions, ja que han de vetllar per la seguretat i el benestar dels alumnes les 24 hores del dia. Això implica dormir poc i malament, no poder abaixar la guàrdia i, en alguns casos, haver de mediar en situacions desagradables. Qualsevol treballador que tingui una feina amb desplaçaments ha de rebre, per llei, unes compensacions i dietes. Sens dubte, el fet de ser els únics professionals discriminats en aquest sentit pot desmotivar els docents i reduir la seva predisposició a participar en les activitats susdites, la qual cosa impacta en la qualitat educativa als centres on no es va de colònies perquè cap docent vol ser acompanyant.

En conclusió, és imprescindible que les administracions educatives prenguin mesures per corregir aquesta situació d’injustícia i desigualtat. Cal establir mecanismes de compensació justos i equitatius per a tots els docents que participen en colònies escolars, amb independència de si treballen en escoles públiques o concertades. També cal garantir l’aplicació efectiva de la legislació que regula la càrrega laboral dels docents, i assegurar que se’ls compensi adequadament quan se superin les 37,5 hores setmanals de dedicació. Només així es podrà reconèixer i valorar la tasca fonamental que fan i garantir una educació de qualitat per als alumnes.