Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Avui en dia podem considerar que la importància de la presència de les arts i la cultura en els centres educatius ja està fora de debat. De fet, si fem un viatge a la història antiga, observem que pensadors clàssics com Plató i Aristòtil ja consideraven que la música, la dansa i la poesia tenien una funció moral i social, en el sentit que ajudaven a modelar el caràcter dels joves i a harmonitzar ànima i cos. El segle XX va marcar una etapa decisiva en la consolidació de les arts com a part essencial del currículum educatiu. Les aportacions de John Dewey, qui va establir les bases teòriques de la relació entre art i educació en la seva obra Art as Experience (1934), van influir profundament en els moviments d’educació progressista, que concebien les arts com a espai de participació activa i creativa.
En els actuals currículums d’educació europeus –i en la LOMLOE, concretament– les arts s’entenen com una competència clau: la cultural i artística. Si analitzem com està articulada l’arquitectura curricular del Decret 175/2022, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, observem clarament com aquest document pretén garantir els drets culturals dels infants i joves: uns drets que fan referència a l’accés a la cultura; a la lliure expressió a través de l’art, la llengua i altres formes culturals; a la preservació i transmissió de la identitat cultural i lingüística i a la participació activa en la vida cultural i artística de la comunitat.
D’altra banda, al llarg dels últims anys, el Departament d’Educació i Formació Professional ha endegat una sèrie de programes per fomentar les arts en l’activitat formativa dels infants i joves. Un d’ells és el Programa interdepartamental per a la millora de la presència de les arts i la cultura en l’educació, que té com a objectiu facilitar la connexió entre professionals de la cultura i de l’educació per aprofitar el paper enriquidor de les arts a l’aula. Un altre exemple rellevant és el programa d’innovació pedagògica Ara Art, que promou la transformació dels centres educatius a partir de les arts, amb la finalitat de fomentar i posar en valor projectes artístics que es porten a terme en el si d’un centre educatiu, en col·laboració amb una escola artística, un equipament cultural o institucions, entitats i associacions artístiques. Finalment, també convé mencionar el Programa Magnet, que acompanya els centres educatius en el desenvolupament d’un projecte en aliança amb una institució artística d’excel·lència.
Encara estem a les beceroles d’un nou paradigma educatiu que situï les arts com el tronc central del coneixement i l’aprenentatge
A banda de l’administració, altres entitats de caire privat han vist la necessitat d’enfortir els vincles entre les arts, la cultura i l’educació. Una d’elles és la Fundació Carulla, que, amb iniciatives com Mutare Educació o Mutare Formació, treballa perquè les arts tinguin la presència que els pertoca a les aules. En aquest sentit, també convé mencionar els Premis Baldiri, ja amb 48 edicions a la seva esquena, que reconeixen experiències i impulsen projectes que fomenten la presència de la cultura als centres educatius, tant per fomentar l’ús del català com per treballar diferents reptes socials.
Amb tot i amb això, aquestes iniciatives no deixen de ser experiències de caire puntual. Encara estem a les beceroles d’un nou paradigma educatiu que situï les arts com el tronc central del coneixement i l’aprenentatge – tal com defensa el neurocientífic David Bueno. S’ha demostrat que les arts no només ajuden a estructurar el pensament i a reforçar l’aprenentatge en altres àrees, sinó que també desenvolupen el pensament analític, crític i creatiu, que milloren les habilitats comunicatives i col·laboratives i que permeten habilitar competències personals, socials i emocionals. Els processos artístics desenvolupen les competències que Michael Fullan atribueix a l’aprenentatge profund: comunicació, col·laboració, ciutadania, personals, creativitat i pensament crític. Tot plegat ens porta a preguntar-nos: com és possible menysprear matèries que fan despertar la curiositat? Com pot ser que encara no prioritzem assignatures que desenvolupen l’abstracció, la capacitat d’observar, d’escoltar, d’expressar, de dialogar, de documentar i de reflexionar, o que es basen en l’experimentació, la reflexió i aquelles categories intel·lectuals superiors que preconitzava Bloom?
Malauradament, les dades sobre l’exposició dels nostres joves a les arts durant l’horari escolar evidencien una diferència significativa respecte a altres països: l’educació artística representa tan sols un 6,3% del temps lectiu en educació primària i menys del 5% en educació secundària, xifres molt llunyanes del 15% de Finlàndia i el 14% del Japó en primària, o del 12% que ambdós països dediquen a secundària.
Com a conclusió, per revertir la situació actual i fer que l’alumnat pugui beneficiar-se de la capacitat de les arts com a element clau en el seu procés d’aprenentatge, cal emprendre accions en quatre eixos fonamentals. En primer lloc, cal que les administracions reconeguin i assumeixin el poder transformador de les arts com a element nuclear de l’educació, augmentant significativament el temps lectiu que s’hi dedica. En segon lloc, és necessari garantir una formació inicial del professorat que integri les arts de manera transversal en totes les especialitats; per exemple, es poden aprendre les figures retòriques tot fent RAP, llengua castellana fent teatre, matemàtiques proposant tallers de fotografia matemàtica… En tercer lloc, convé dissenyar un currículum més valent que situï l’art i la cultura com a eixos centrals i transversals de l’aprenentatge. Finalment, cal consolidar aliances estables amb institucions culturals i artístiques del territori perquè formin part del teixit quotidià dels centres educatius. Només amb aquest compromís col·lectiu i sistèmic podrem garantir que tots els infants i joves accedeixin als seus drets culturals i desenvolupin les competències necessàries per afrontar els reptes d’un món complex i canviant.
