“Les beques de menjadors escolars es paguen sempre amb retards d’entre tres mesos i un any”. Aquesta és la conclusió d’un sondeig de l’Associació Catalana d’Empreses de Lleure Educatiu i la Cultura (Acellec) realitzat entre les seves empreses associades, ja que els pagaments que es fan correctament són una excepció.
Des d’Acellec sostenen que, si bé el Departament d’Educació assegura que paga les beques puntualment cada mes, hi ha burocràcia en les administracions locals que fa que arribin tard, sigui ajuntaments, consells comarcals o les pròpies direccions dels centres.
“En un 40% dels casos, els pagaments es realitzen tres mesos després d’haver-se prestat el servei. Però el retard supera els sis mesos en més del 50% dels centres educatius. Fins i tot s’ha detectat casos extrems en els quals les quantitats econòmiques que corresponen a aquests ajuts no arriben als seus destinataris fins a un any després d’haver-se consumit els àpats”, explica Acellec en un comunicat.
A la pràctica, les empreses, que són sobretot petites i mitjanes, financen el servei de menjador escolar amb recursos propis, en un context en què el percentatge d’alumnes beneficiaris de beques de menjador creix any darrere any.
A més, explica l’associació, els marges de gestió d’aquests serveis són mínims i l’increment dels preus, amb un IPC del 13% dels productes alimentaris a Catalunya el passat mes de desembre, fa que les empreses pateixin “d’una manera alarmant”. “Avui és pràcticament impensable prestar el servei sense incórrer en despeses financeres, necessàries per cobrir, entre d’altres factors, aquests retards”, remarca Acellec.
El 70% de les empreses afirmen que cobren amb retard dels consells comarcals, el 57% tenen problemes amb els ajuntaments, el 47% amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el 19% amb les direccions dels centres.
Tasques administratives
Les empreses que gestionen el servei de menjador escolar critiquen també que la majoria d’aquestes administracions exigeixen que siguin les pròpies empreses les que introdueixin al sistema els llistats d’alumnes i la justificació diària dels menús servits. Aquestes tasques administratives no es retribueixen i no estan incloses en els contractes.
“El volum de treball és significatiu i les empreses hi han de destinar recursos humans de manera fixa. Paradoxalment, consells comarcals i ajuntaments no accepten cap demora en la introducció d’aquestes dades, i el retard d’un dia pot implicar sancions o, directament, el no pagament d’una part del servei. És sorprenent aquesta rigidesa en l’exigència de servei per part d’unes administracions que poden tardar sis mesos o un any a pagar els proveïdors”, censura Acellec.
Els sistemes de justificació, d’altra banda, varien tot sovint, i les empreses s’han d’adaptar a la singularitat administrativa de cada ens. Així, una empresa que presti servei en cinc escoles pot ser que hagi de fer tràmits diferents en cadascuna d’elles, amb la complexitat organitzativa que això suposa.
Absentisme
D’altra banda, les empreses censuren que quan l’alumnat becat no va a l’escola i no fa ús del servei de menjador sense previ avís, aquestes no cobren el cost corresponent, malgrat haver servit l’àpat: “Ningú no es fa càrrec del cost d’aquests àpats, que suposen un percentatge rellevant del conjunt del servei”.
Per tot això, Acellec reclama al Departament d’Educació que realitzi els canvis necessaris per posar fi a aquestes situacions que suposen tota una “distorsió” de l’activitat i els recursos de les empreses del sector del lleure educatiu que presten serveis de menjador escolar.
