Reportatge

Un terç de les places de llars d’infants privades de dos anys queden buides

El 28% de les places d’I2 (dos anys) de les llars d’infants privades han quedat sense ocupar en el curs 2022-2023, segons una enquesta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants (Asllars) realitzada a més d’un centenar dels seus centres adherits.

Gairebé dos terços de les llars d’infants privades consultades atribueixen aquesta dada a la gratuïtat del curs d’I2 implantada el passat mes de setembre, que suposa un cost zero als centres públics i una reducció del preu als privats.

Per a aquesta fita, el Departament d’Educació té un pressupost de 90 milions d’euros per curs i es planteja aconseguir la gratuïtat total dels centres per a infants de fins a 3 anys.

Les direccions de les llars d’infants privades asseguren que el nombre de places sense omplir és superior al d’altres anys en més de dues terceres parts dels centres, sobretot fora de la ciutat de Barcelona i altres nuclis d’alta densitat de població.

En aquest sentit, Asllars “posa a disposició de l’Administració aquest excedent de places com la millor alternativa a la saturació de l’escola de bressol pública”, segons explica en un comunicat.

La millor fórmula per fer-ho, per al 70% dels centres enquestats, és a través d’una subvenció directa a les famílies, mentre que l’altre 30% opta perquè la subvenció es destini a la llar d’infants en funció de les places.

Demanen augmentar les ajudes

Segons els càlculs de l’associació, per assolir la gratuïtat real en les escoles bressol privades s’haurien d’augmentar uns 200 euros mensuals les ajudes per a les famílies d’infants d’I2. En l’actualitat, la subvenció és de 72 euros.

L’Associació Catalana de Llars d’Infants crida a l’Administració a “tenir en compte les llars d’infants privades, les quals representen un 40% del total de l’oferta educativa de primer cicle, per solucionar el col·lapse que pateixen les escoles bressol públiques”.

El portaveu de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, Adolf Baqués, assegura que “si treballem de la mà, podem trobar fórmules que permetin mantenir la riquesa i diversitat de la xarxa educativa” i “deixar llibertat a les famílies per escollir el centre que més encaixi amb les seves preferències”.