Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sabem de primera mà que estan incrementant els casos de patologies de salut mental en adolescents i joves. Unes xifres alarmants i molt preocupants que han posat damunt la taula la urgència d’atendre aquesta realitat, assistint i ficant recursos per acompanyar les necessitats actuals a més d’oferir eines de prevenció com l’educació emocional.
Com a dades més recents tenim la macroenquesta que ha publicat la Generalitat de Catalunya, segons la qual el 8,8% d’adolescents catalans expressen que tenen ganes de morir-se o que prop del 12% arrossega seqüeles mentals importants arran de la pandèmia. I això que són dades de ja fa dies, sabent que estan incrementant els casos, l’actualitat ha de ser més desoladora encara.
Tots els agents implicats ja estan treballant per abordar aquesta situació complicada. Tot i la urgència, cal tenir molt clar que a més de posar el focus en què es pot fer també cal posar-lo en com ho farem perquè sigui realment transformador.
Estem parlant dels nostres fills i filles i, en cas que posem només el focus en què infants i joves tenen una dificultat o problema, potser estem obviant que nosaltres també, ja que som les persones responsables de la societat i del medi que els hi estem proporcionant.
La millora del benestar emocional dels infants i joves passa per la millora emocional dels adults que els acompanyen.
Els nens i nenes aprenen a gestionar el seu món intern tenint com a referent el de les persones adultes més properes del seu entorn. Aquestes són les que influiran en la creació de la seva estructura interna, els seus patrons, les seves creences i l’aprenentatge de la seva gestió emocional.
Després de dotze anys d’experiència com entitat acompanyant als centres educatius en l’àmbit de l’educació emocional, hem comprovat que la millora del benestar emocional dels infants i joves passa per la millora emocional dels adults que els acompanyen.
La revolució i el canvi l’hem de liderar nosaltres; les famílies, mestres, educadors i com no, tota la societat responsable del món que tenim. I pot semblar difícil o potser aclaparador, però si som conscients del benefici individual, familiar, i col·lectiu que ens pot proporcionar ben segur tenim una motivació. Per seguir en el procés de conèixer-nos més, d’entendre’ns i comprendre’ns per ser més conscients de com gestionar el nostre món intern i poder així ser realment un referent. En definitiva, responsabilitzar-nos de prendre consciència de cuidar el nostre cos físic, mental i emocional per nodrir-nos com a éssers.
Jo sola no puc canviar el món, però si puc mirar-me a mi i saber si puc fer alguna cosa diferent
Les eines de prevenció, com les competències emocionals i les habilitats socials i per a la vida no han de ser només per als infants i joves, sinó també per les persones adultes. Podem fer-nos les preguntes; què puc fer jo? Portant la mirada cap a endins: Què em passa a mi? Com gestiono les meves emocions? Quins patrons inconscients estic repetint? Què faig davant d’un conflicte? Com em parlo? Com parlo als altres? Com accepto les diferències? Què em desperta a mi l’actitud de l’infant?
Jo sola no puc canviar el món, però si puc mirar-me a mi i saber si puc fer alguna cosa diferent. En cas que tots i totes continuem fent el mateix, resolent els conflictes de la mateixa manera, gestionant igual les emocions, donant missatges que minven l’autoestima, repetint patrons conscient i inconscient que no acompanyen als nens i nenes a desenvolupar les seves capacitats, serà més difícil que aquests adults i adultes del futur facin alguna cosa diferent.
Com a societat, en l’àmbit de benestar emocional, queda molt camí per recórrer, però tenint en compte que ara tot va molt de pressa pot ser que no estigui tan lluny com creiem.
Sabem que podem tenir una societat que sigui realment inclusiva, amb respecte, on es pugui potenciar les capacitats de tothom i on es fomenti el benestar físic, emocional i mental. Per tenir una societat amb més salut i que sigui capaç de generar més pau, més inclusivitat i més equitat.
Adjuntem un curtmetratge que acompanya la nostra reflexió amb la voluntat de generar debat entorn l’educació emocional en l’educació a la família, als centres i a la societat.
El Diari de l’Educació, 2025
2 comentaris
Totalmente de acuerdo…. Gracias por la labor que hacéis
El psicòleg, educador i periodista, Jaume Funes escrivia recentment un article al diari ARA on ens recorda la importància de la salut mental d’infants i adolescents ha de ser tan sols recordar que, quan la salut mental s’altera, no cal cercar indicadors de risc sinó descobrir les injustícies i abandons que la societat adulta no hauria d’haver comès abans. Ens hem de prohibir, diu Funes, pensar en termes de prevenció, en els problemes que poden arribar a tenir, i reflexionar sobre com garantir el present adequat.
El primer dret, afirma Funes, sempre ha estat el dret d’importar a algú, que es pot adquirir pel fet de ser un infant desitjat o construir-se progressivament considerant l’infant una persona que vinculem a la nostra vida adulta. En qualsevol cas, si aquest «algú» no hi és, haurem de preveure com facilitar altres vides adultes que, vinculant-se, els facin sentir que el seu món és segur. No posem psicòlegs allà on el que falta és un tutor vital proper.