Entrevista

«Les cooperatives d’alumnes són súper reals, la diferència és que legalment no existim»

Aquest matí se celebra a les Cotxeres de Sants l’Assemblea General d’AlumnesCoop, amb la participació de més d’un centenar d’alumnes i docents, els quals, a més d’escollir un nou Consell Rector, aprofitaran el matí per intercanviar experiències d’organització i gestió  cooperativista. AlumnesCoop va ser creada l’any 2016 per EscolesCoop, i el juliol de 2021 es va presentar el marc metodològic per a la creació de cooperatives d’alumnes a fi que aquesta experiència pugui arribar molt més enllà del que són els alumnes d’escoles que són de naturalesa cooperativa.

Parlem amb Anna Garrigó, estudiant de 2n de batxillerat de l’Escola Tecnos de Terrassa. Ha estat la presidenta d’AlumnesCoop des de fa quatre anys, ja que la pandèmia va impedir que el 2020 es renovés la junta. Ens comenta que a la universitat vol estudiar Ciències Polítiques, i que per ella el món del cooperativisme ha estat molt més que una experiència.

Per a què serveix una cooperativa d’alumnes?

Per mi, a part del treball en equip, que és evident, serveix perquè els alumnes veiem que no només existeix l’economia que ens ensenyen a l’escola o que vivim en el nostre dia a dia. Hi ha una alternativa al model econòmic del sistema capitalista, que és el cooperativisme. Treballar-lo des de ben petits pot ser una manera d’inculcar que pots sortir de l’escola, del cicle formatiu o del teu grau universitari i pots optar per crear una cooperativa i tenir una vida totalment digna, i això de vegades no es percep així.

Per tant, a les cooperatives d’alumnes es treballa el valor del cooperativisme, la democràcia, l’equitat o l’autogestió, que va més enllà del treball en equip, o sigui que és una molt bona manera que no només t’expliquin tots aquests temes, sinó de posar-ho en pràctica i viure-ho de primera mà.

Quina és la teva trajectòria com a cooperativista?

Jo vaig començar a 1r d’ESO. A la meva escola, quan arribes a secundària es presenta aquest projecte i aleshores la gent s’adhereix a les cooperatives que ja estiguin formades o en poden crear una nova.

I en el teu cas et vas adherir a una cooperativa existent?

No, en vam formar una de nova vuit noies de la meva classe. La vam anomenar Creative Hands i ens dedicàvem a fer tallers i manualitats per infants. La cooperativa encara existeix, però ja no la portem nosaltres, sinó que va agafar el relleu la gent que va pujant. I a tercer ja vaig entrar al consell rector de la federació AlumnesCoop.

Aquestes cooperatives d’alumnes quina part tenen de reals i quina d’artificials?

La part artificial és que no hi ha marc legislatiu, per tant realment no ens constituïm com a societat, bàsicament perquè no som majors d’edat. Però, pel que fa a la resta, jo ho considero tot súper real. Fem les aportacions quan els socis entren a la cooperativa, es fa una donació d’un tant per cent a final de cicle per donar a una ONG o un projecte al qual es vulgui destinar, els alumnes gestionen uns recursos propis… és tot com funciona una cooperativa, l’únic és que legalment no existim.

Les aportacions inicials es recuperen quan se surt de la cooperativa o van a una ONG?

Quan tu entres a una cooperativa s’aporta la quantitat de diners que s’acorden en els estatuts d’aquella cooperativa, i llavors a final de cada any, encara que t’hi quedis l’any següent, amb els beneficis que s’han obtingut hi ha un tant per cent que es destina a un projecte solidari, mentre que la resta de beneficis es queda guardat de coixí per l’any següent, i quan marxes de la cooperativa se’t retorna aquesta aportació inicial més tots els beneficis que has obtingut durant tots els anys que has estat a la cooperativa.

Quantes hores a la setmana dedicàveu a Creative Hands?

Les cooperatives poden funcionar de maneres diferents. Nosaltres no teníem una hora dins l’horari lectiu per dedicar-ho a les cooperatives, o sigui que ho havies de fer a les hores de pati o a les tardes, en canvi hi ha altres escoles que sí que compten amb hores dins del seu horari lectiu per dedicar a aquest projecte. I hi ha escoles on no és obligatori, com la meva, i n’hi ha altres que sí que és obligatori la creació d’una cooperativa d’alumnes. O sigui, en el nostre cas, potser hi ha havia alguna setmana en la que fèiem una reunió i ja està, i en canvi si s’apropava Sant Jordi les dues setmanes anteriors ens hi posàvem casi cada tarda.

Si el cooperativisme es fa dins de l’horari lectiu és més fàcil que hi hagi més participació, però no hauria de ser una activitat obligatòria

I què et sembla millor, que el projecte es pugui dur a terme a dins de l’horari lectiu o fora?

És una pregunta que ens ha generat molt debat. Per una banda, entenc que sí està dins de l’horari lectiu és més fàcil enganxar els joves, i això potser ajuda a que participin més, però a la vegada penso que no hauria de ser obligatori, ja que una de les bases del cooperativisme és l’adhesió voluntària. Entenc la raó d’aquestes escoles que ho fan, perquè així potser hi ha alumnes que mai s’hi posarien i que ho fan, però segueixo pensant que ha de ser voluntari.

Quins aprenentatges treus de la teva experiència com a cooperativista?

Jo sempre dic que al llarg d’aquests anys he après a viure d’una manera diferent, perquè jo percebo el cooperativisme com una manera de viure. Evidentment he treballat i m’han inculcat els valors de la democràcia i l’autogestió, però el fet de posar-te tu mateixa en la pell de crear una cooperativa i de veure que realment existeixen, que no és una cosa utòpica… Al final he fet el treball de recerca sobre això, sobre si el cooperativisme pot frenar el capitalisme, i penso que sí que és una manera de poder escapar del model de vida que portem actualment. També m’ha fet adonar-me que el cooperativisme no és només un model econòmic, és fomentar moltes altres coses, és posar la vida al centre del teu projecte, i no el capital, i per tant posar les persones per sobre de tot. Evidentment és una activitat econòmica i hi ha uns beneficis, però és una manera de veure les coses diferents, és difícil que ho percebis si no saps el que és el cooperativisme.

En aquesta incursió que feu en el món del treball, i d’haver-vos de posar d’acord entre un equip de gent, en el qual s’ha de tirar endavant una empresa i repartir responsabilitats, heu arribat a tastar que el treball en equip no sempre són flors i violes?

Evidentment, mai és fàcil, i pensa que en el cas de les cooperatives d’alumnes som companys i companyes de classe. Per exemple, potser hi ha algú que no s’involucra prou o que mai ve a les assemblees, i aleshores en alguna reunió es posa sobre la taula que què fem amb aquesta persona. Perquè rebrà beneficis de la cooperativa igual que tothom, però a l’hora de la veritat no hi és com la resta. I això, quan ho has de decidir sobre un company de classe, que potser és amic teu, però en aquell moment sou socis de la cooperativa i s’han de prendre decisions, no és fàcil. Però és el que deia abans, apropar-te a la realitat, i veure que a la vida et pots trobar amb situacions així.

El cooperativisme no és només un model econòmic, és posar la vida al centre del teu projecte i no el capital

Quina tasca es fa des de la federació de cooperatives d’alumnes?

AlumnesCoop forma part d’EscolesCoop, la federació d’escoles cooperatives de Catalunya, i per tant replica amb alumnes el que fan els adults. Bàsicament, el que hem fet durant el meu període de presidenta és donar a conèixer el que són les cooperatives d’alumnes, donar recursos i orientació a escoles que en volen crear, o fer intercooperació entre escoles de diferents llocs de Catalunya. A la federació totes les cooperatives tenen dret a vot a l’assemblea i poden presentar candidats al consell rector, i serveix d’acompanyament perquè el món cooperatiu vagi agafant més auge.

La pandèmia us ha afectat?

Un dels objectius que ens vam marcar va ser aconseguir un nombre més gran de cooperatives adherides a la federació, i durant els dos primers anys vam fer una valoració molt positiva, perquè van augmentar bastant, però amb la pandèmia ens hem vist molt afectats, tant perquè des de les escoles no disposaven ni de temps ni de recursos per dedicar-los al projecte, com pel fet que moltes cooperatives només es podien reunir de forma telemàtica. Ara sembla que comença a repuntar una altra vegada. Però han estat dos anys en els quals potser s’han perdut una trentena de cooperatives.

Quantes cooperatives té AlumnesCoop?

Actualment hi ha unes 80. L’any 2019 en teníem 115.

I n’hi ha que no hagin estat creades per alumes que van a una escola cooperativa?

Sí, tenim cooperatives d’alumnes que són d’una escola no cooperativa o no adherida a EscolesCoop. També t’he de dir que no són gaires.

Imagino que les mateixes activitats que fan aquestes cooperatives es deurien veure interrompudes pels protocols anticovid.

Totalment. Per exemple, nosaltres vam deixar de poder fer tallers infantils, ni al carrer ni a la mateixa escola, perquè tampoc et podies barrejar amb altres grups. O per exemple altres cooperatives que es dediquen a vendre menjar no podien manipular aliments en el context pandèmic. Però el principal handicap va ser que les escoles van passar un període de readaptació i el projecte de cooperatives d’alumnes va quedar una mica arraconat.