Actualitat

Les famílies més vulnerables pateixen inseguretat alimentària i no poden fer front a despeses escolars

“Hi ha dies que no he tingut per comprar el pa, i alguns cops he pogut recollir monedetes que tenia per casa, però ja les he gastat totes”, explica la Yamileth, mare soltera d’un noi de 12 anys a Santa Coloma de Gramenet. És una de les usuàries dels projectes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social de Creu Roja, que aquest dimarts ha presentat una nova edició del seu Observatori de la Vulnerabilitat, aquest cop centrat en l’alimentació infantil. “Em van dir a l’escola que el nen necessitava ajuda, i jo li vaig dir a l’assistenta social que no sabia què fer, perquè no podia pagar-me un professor particular”, detalla.

L’informe, basat en enquestes a persones usuàries dels seus serveis, mostra una important inseguretat alimentària entre les persones més vulnerables. La Creu Roja introdueix un concepte –el de seguretat alimentària– propi dels projectes de de cooperació al desenvolupament per parlar de la situació de les famílies vulnerables a casa nostra, i han trobat una situació preocupant.

La seguretat alimentària es defineix com “l’accés en tot moment a aliments suficients, agradables i saludables; és, per tant, una de les múltiples condicions necessàries perquè la població tingui una vida saludable”. Es mesura en relació a la disponibilitat d’aquests aliments en la societat, l’accés de la família a aquests, la seva utilització i l’estabilitat en el temps d’aquestes condicions.

El resultat és que el 21,7% de les famílies que acudeixen a Creu Roja pateix inseguretat alimentària severa i el 40,7% una inseguretat alimentària moderada, reduint la quantitat de menjar i amb adults que se salten àpats. En un 16,5% dels casos han viscut situacions en els últims tres mesos en què algun menor de la seva llar tenia gana i no va poder menjar per falta de diners.

Escassos ingressos

Una de les principals causes d’aquesta situació són els escassos ingressos de les famílies que recorren a Creu Roja. La Yamileth és assistent geriàtrica i guanya al voltant de 300 euros al mes cuidant una senyora. “Quan va marxar el meu ex em va deixar un pis d’hipoteca amb tres habitacions, i ara hi vivim amb el meu germà, la seva esposa i el seu nen de dos anys”, explica. Són cinc a casa amb dues hipoteques, perquè el germà encara ha de pagar el pis a on vivia. “El pare del meu fill em donava alguna cosa, però ara no té diners ni per viure ell”, diu la Yamileth.

La meitat dels usuaris enquestats per Creu Roja són famílies que ingressen menys de 500 euros al mes, com la Yamileth i el seu fill. El 12% no té cap tipus d’ingrés. En aquesta situació el 32% dels enquestats gasta menys de 200 euros al mes en la compra d’aliments: l’estudi remarca, però, que “segons l’Agència Catalana de Salut Pública, la despesa per dur a terme una alimentació saludable per a una família de dos adults i dos infants, està entre els 520 i els 600 euros mensuals”. Davant aquesta necessitat, la meitat de les persones enquestades asseguren que la seva principal font d’alimentació prové de donacions d’entitats o ajudes de familiars i amics.

Per a aquestes situacions, Creu Roja va publicar fa unes setmanes un receptari que servís a les famílies de “guia per a preparar àpats saludables i econòmics”. Uns àpats que segons els càlculs de l’entitat costarien al voltant d’un euro per persona.

L’escola, l’última prioritat

L’estudi de la Creu Roja pregunta també a les persones enquestades sobre les seves prioritats en les despeses i el primer lloc l’ocupen les despeses d’habitatge, per davant de l’alimentació. A continuació la llum, l’aigua i el gas. Les despeses escolars són les darreres en aquest grup de despeses bàsiques. Un 47,7% no pot pagar les despeses escolars, ja que els resulten massa cares, mentre que el 34,9% ho fa amb dificultats.

És el cas de la Yamileth, que va recórrer a Creu Roja perquè no podia fer front al reforç que necessitava el seu fill. “Ara està entrant a l’adolescència, i arran que el seu pare va marxar ha començat a anar a psicòlegs i li anava molt malament a l’escola”, diu. “No li puc pagar un professor particular ni res per l’estil, així que vam anar a serveis socials i d’allà ens van enviar a Creu Roja”. Ara hi va dos cops per setmana i té un espai per fer els deures i socialitzar amb altres nois, però una de les coses que remarca la mare és que també li donen berenar.

Quant a les activitats extraescolars i a les despeses econòmiques que comporten, el 40,5% han hagut de reduir o esborrar als seus fills/es de les activitats que realitzaven anteriorment. Tot i així, el 44,2% afirma que els seus fills/es segueixen fent les mateixes activitats extraescolars, mentre que el 2% mai n’han fet per motius econòmics.