Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els successos a Torre Pacheco, caracteritzats per linxaments i discursos racistes promoguts per grups d’ultradreta (1) exemplifiquen una preocupant tendència global cap a la ‘desdemocratització’ i l’auge de l’odi. Aquests fenòmens no són aïllats ni circumstancials, sinó que formen part d’un entramat sociopolític que impacta de ple a la vida escolar de nens, nenes, adolescents i joves, a la convivència escolar. Aquests escenaris afecten l’educació, però l’escola pot i ha de ser un espai de resistència democràtica.
L’antropòleg nigerià-nord-americà, John Ogbu, deia que totes les ‘batalles’ que esdevenen a l’escola tenen el seu origen fora d’aquesta.
Ogbu, (2) en el seu enfocament ecològico-cultural, sosté que les expectatives socials i les percepcions culturals influeixen directament en la integració i èxit escolar de les minories. No es tracta només de diferències culturals o lingüístiques, sinó com les estructures socials reforcen l’exclusió. El model ecològico-cultural adverteix del risc d’interpretar les desigualtats educatives com a problemes intrínsecs a les comunitats minoritàries, desatenent la influència del racisme estructural i les dinàmiques de poder (3) que hem de tenir en compte a l’hora d’analitzar l’impacte en l’educació del que ha passat a Torre Pacheco.
Quin sentit té la ‘cacera contra el migrant’, concretament la minoria d’origen magribí, si la subsistència de l’economia local a Torre Pacheco depèn principalment de la feina i l’esforç?
Un municipi de 40.000 habitants, Torre Pacheco, ‘amb un 32,2% de població d’origen estranger, quatre mesquites, col·legis públics on van els fills de pagesos magribins (i d’una altra desena de nacionalitats) i col·legis concertats a què van els fills dels patrons; barris on viuen “ells” i d’altres on viuen “els d’aquí”. Desenes de joves nascuts a Espanya a qui al seu poble en diuen “moros”, i forasters a la terra dels seus pares.’ (4)
No vull deixar passar el cas de desprotecció de tants nens, nenes, adolescents i joves, concretament els que moltes comunitats autònomes es neguen a protegir. Qui decideix que uns nens, nenes i adolescents, els nostres, els nostres fills i filles són susceptibles de protecció i els altres són ‘un sol ús’?
L’auge de discursos antifeministes, racistes i autoritaris, impulsats per la mansfera i moviments d’ultradreta, ha trobat a les xarxes socials un canal de difusió sense precedents
Cita Patricia Hill Collins (5) a Zygmunt Bauman quan parla dels excessos, de tota mena, que produeix el capitalisme contemporani, residus que cal rebutjar quan ja no són útils: «Els residus produïts pel progrés econòmic que pertorben les formes de vida tradicionals, l’excés de població, com a residu d’aquest desenvolupament, escombraries en el marc del desenvolupament capitalista global».
Aquesta metàfora del residu segons plantejava Bauman descriu «les experiències dels nens pobres a qui les seves societats converteixen en éssers d’un sol ús. Molts nens i adolescents del món han de trobar maneres de sobreviure en països on la seva presència és vista com un problema social. Molts viuen a l’ombra de grans fortunes, tant a països rics com a pobres, al nord global i al sud global, igual que les escombraries excedents. Aquests joves constitueixen un excedent de població que s’ha de valdre per si mateixos, sense tenir cap culpa molts nens i adolescents es veuen abandonats i s’han d’arreglar pels seus propis mitjans».
Com fer-se gran, es pregunta Hill Collins, en unes societats que entenen que tot és un sol ús?
Si ens centrem en les vides d’aquests nens i nenes a les Canàries, a Ceuta, però també dels que arriben als nostres pobles i escoles, les motxilles que carreguen, ens permet entreveure les esperances i les possibilitats que comporten, però també les dificultats a què han de fer front i que són extremadament difícils de superar en aquestes interseccions (6) de classe. Uns adolescents i joves que han de respondre a la violència, ja sigui romanent al seu entorn, marxant o lluitant contra ella. els considerarem ‘un sol ús’ com pretenen alguns discursos ultradretans o assumirem la nostra responsabilitat de protegir-los?
Hi ha una onada de ‘desdemocratització’ global impulsada per forces autoritàries, que al nostre país tenen nom i cognoms, fonamentalistes, grups d’ultradreta i grups antidrets, que neguen les nocions de drets en general, però especialment a dones, migrants, persones gitanes, persones LGTBIQ+, entre d’altres, i que han construït una estructura d’influència com s’ha vist a Torre Pacheco i que impacta directament en adolescents i joves.
Les xarxes socials mereixen una atenció especial. L’auge de discursos antifeministes, racistes i autoritaris, impulsats per la mansfera i moviments d’ultradreta, ha trobat a les xarxes socials un canal de difusió sense precedents (7) . Aquest fenomen, lluny de ser perifèric, s’ha infiltrat a la cultura juvenil, banalitzant la violència i naturalitzant la misogínia i el racisme. La construcció de masculinitats tòxiques i la negació de les violències de gènere són símptomes clars d’aquesta tendència (8) .
La democràcia ha de ser viscuda a l’escola. El catedràtic Félix Angulo (9) planteja la necessitat d’entendre l’escola com un espai per a l’experiència democràtica, on es practiquin la justícia social i la participació activa. En un context de polarització creixent, la pedagogia de la cura i la creació d’una cultura de respecte i reconeixement són essencials per combatre les lògiques d’exclusió i violència dins les aules.
Els processos educatius han de centrar-se en les cures, en l’acompanyament educatiu a la vida de les escoles, que és el sentit de la docència mateixa. No podem permetre que aquest atac ‘neoconservador-ultradretà’ que permea a l’educació, anul·li la pedagogia. No podem substituir l‟acompanyament i l’afecte per la producció i el rendiment.
La justícia afectiva, dins de les ‘justícies escolars’ d’Angulo, es genera en el tracte directe, en el dret de tot nen i nena a ser estimat, protegit, cuidat i estimat. És aquí a la justícia afectiva on ens estem jugant la justícia social, la cura dels altres, de les persones més desvalgudes, de les que més ens necessiten.
No hi ha democràcia si no m’interessen les altres persones, si no les cuidem, si no les acompanyem
Angulo va més enllà, és el que possibilita la democràcia, que només pot aflorir quan la cura pels altres es converteix en el centre de la reproducció social, al centre de la societat.
No hi ha democràcia si no m’interessen les altres persones, si no en tenim cura, si no les acompanyem. Desenvolupar l’enllaç amb els altres, la cura cap als altres, éssers humans i però també de la resta d’éssers vius no humans (animals, plantes, roques, aigua…) posseeix una extraordinària força afectiva, i això exigeix als mestres, mestra, docents en general, però també Administracions educatives i responsables de polítiques públiques ‘pensar en l’important’ en educació un element clau en la construcció democràtica.
Els esdeveniments de Torre Pacheco mostren com el discurs de l’odi pot permear la vida escolar, afectant la construcció d’identitats juvenils i la convivència a les aules. La reproducció del racisme i la misogínia dins l’entorn escolar, si no s’hi confronta, reforça la marginació i l’exclusió. Les escoles corren el risc d’esdevenir espais insegurs si no es promouen activament valors democràtics i pràctiques inclusives.
Alguns suggeriments pedagògics i d’intervenció educativa no només a Torre Pacheco podrien ser:
Educació en la diversitat i la justícia social
Resulta imprescindible dissenyar projectes educatius que abordin la diversitat i promoguin la justícia social, incloent-hi la col·laboració amb famílies i organitzacions locals per crear una xarxa comunitària forta i resilient (Angulo, 2011).
Promoció de masculinitats igualitàries i prevenció de la violència
La implementació de programes que qüestionin les masculinitats hegemòniques i promoguin masculinitats igualitàries es presenta com un eix fonamental en la prevenció de la violència de gènere i del racisme (Fundació Cepaim, 2022).
Reforç de la participació democràtica a l’escola
El foment d‟assemblees escolars, espais de diàleg i la formació docent en ciutadania i drets humans són claus per construir comunitats educatives democràtiques i participatives (Angulo, 2011).
L’educació ha de ser un agent actiu per defensar la democràcia i la justícia social. Davant els discursos d’odi, és urgent consolidar polítiques educatives inclusives, formacions docents compromeses i pràctiques escolars que reforcin la convivència i el respecte als drets humans (Ogbu, 2003; García-Mingo & Díaz, 2022). Només des d’una pedagogia crítica i transformadora serà possible construir una ciutadania democràtica antiracista i antifeixista, davant dels esdeveniments viscuts a Torre Pacheco. L’escola pot ser i ha de ser un espai de resistència democràtica.
Referències
Angulo, F. (2011). La democracia vivida en la escuela. Revista de Educación.
Carrasco, S. & Abajo, J. E. (2003). La situación escolar del alumnado de minorías étnicas: El modelo ecológico-cultural de John Ogbu.
El Salto. (2025). La ultraderecha incentiva ataques racistas en Torre Pacheco.
Fundación Cepaim. (2022). Comparativa internacional en políticas de masculinidades.
García-Mingo, E. & Díaz, S. (2022). Jóvenes en la manosfera. Fundación FAD Juventud.
Hill Collins, P. 2025. Intersecciones letales. Raza, género y violencia. Paidós.
Ogbu, J. (2003). Minority Education and Caste: The American System in Cross-Cultural Perspective.
Redon Pantoja, S. (2024). «El denso y complejo significado del concepto Educación en el marco de la educación para la ciudadanía: algunas aproximaciones», en Ciudadanía y educación. ¿Utopía o realidad? Ediciones Universitarias de Valparaíso. Pontificia Universidad Católica de Valparaíso.
STEs Intersindical, 2021. López B. (Coord.) Agenda de la Infancia. Para mejorar la vida y la educación de niños, niñas, adolescentes y jóvenes. Ed. Confederación Intersindical.
Notes
(1) El Salto, 2025
(2) Ogbu (2003)
(3) Carrasco & Abajo, 2003
(4) EL PAÍS, 20.07.2025
(5) Hill Collins.P. 2025. Interseccions letals. Raça, gènere i violència. Paidós.
(6) La idea fonamental de la interseccionalitat és que els principals eixos de les divisions socials en una determinada societat, i en un moment donat, per exemple, la raça, la classe, el gènere, la sexualitat, la discapacitat i l’edat no funcionen com a eixos independents i mútuament excloents, sinó que es construeixen els uns sobre els altres i actuen junts.
(7) García-Mingo & Díaz, 2022
(8) Fundació Cepaim, 2022
(9) Angulo (2011)
