Reportatge

Pantalles sí o no: “El que hauria de preocupar és l’ús fora de l’escola”

Segons els qui intenten estudiar els efectes, siguin positius o negatius, de les tecnologies, encara queda molt per fer. Mentre que sembla que algunes coses poden ser perjudicials, unes altres poden ser positives. Aquesta setmana es publicava en la revista Nature una metanàlisi de 2.400 estudis previs amb una població total de gairebé dos milions de joves. Entre els molts resultats caldria destacar l’escàs impacte, en un sentit o un altre, de bona part dels estudis.

La revisió, signada per una vintena d’acadèmics i acadèmiques, ha repassat desenes d’efectes de les pantalles en l’educació per a arribar a determinar coses com que l’ús generalitzat de pantalles pot tenir un efecte negatiu en l’aprenentatge, també veure la televisió o els videojocs. Això sí, “si l’ús de pantalla involucrava la visualització conjunta (per exemple, veure amb un pare), o si el contingut dels programes de televisió era educatiu, l’associació amb l’alfabetització era positiva i significativa al nivell de confiança del 95%”.

En qualsevol cas, expliquen les i els autors d’aquesta revisió, “tots els efectes creïbles relacionats amb els resultats educatius van ser de petits a moderats. Les intervencions basades en pantalla dissenyades per a influir en un resultat (per exemple, un programa informàtic dissenyat per a millorar l’aprenentatge) tendien a tenir grandàries d’efecte més grans que les exposicions que no estaven específicament destinades a influir en cap dels resultats mesurats (per exemple, l’associació entre veure televisió i aprendre)”.

Per al biòleg i investigador en psicologia cognitiva de la memòria i l’aprenentatge Héctor Ruiz l’evidència que tenim fins ara en relació a aquest efecte de les pantalles en l’aprenentatge o en la salut mental de nenes, nens i adolescents té a veure amb l’ús que es fa dels dispositius, i no amb aquests en si mateixos. Per a aquest expert, en els últims temps s’estan confonent, en no pocs moments, causes amb efectes.

Correlació no és causalitat

Aquest és, per a Ruiz, un dels problemes fonamentals quan se senten veus crítiques en relació a l’ús de dispositius i pantalles en els centres educatius i, en general, quan el seu ús el protagonitzen nenes, nens i adolescents (NNA).

Per exemple, quan es diu que provoquen desordres en el somni o sedentarisme i obesitat entre les persones joves. “La recerca diu que pot haver-hi causalitat entre el somni i les pantalles quan les utilitzes abans d’anar a dormir, sobretot, quan es tracta de xarxes socials i videojocs, que poden provocar activació emocional”.

Dins d’aquestes situacions, Ruiz assegura que no ha de confondre’s què passa dins de l’escola i fora d’ella i fa una crida a les famílies per tal que pensin en els centres educatius com a aliats a l’hora d’educar en NNA en usos apropiats de les tecnologies, no simplement basats en l’oci i la distracció. L’escola “és el millor aliat de les famílies per a ensenyar als nens a gestionar aquest tema, a desenvolupar la competència digital. Dir-li a l’escola que deixi d’usar la tecnologia i d’educar en ella és tirar pedres sobre la pròpia teulada. És a l’escola on es fa aquesta labor”.

Una altra de les confusions entre correlació i causalitat estaria en la idea de la pèrdua de l’atenció. “La nostra arquitectura cognitiva no canvia per dedicar molt de temps a una activitat”, assegura Ruiz. “Perquè passés això necessitem un procés evolutiu”. El que sí ha canviat és, diu aquest investigador, és la quantitat d’estímuls als quals ens veiem exposats, principalment, per les xarxes socials.

En aquest sentit, la psicòloga especialista en infància Silvia Álava assegura que “si un adult agafa el mòbil i no pot parar d’utilitzar les xarxes socials per culpa de l’scroll infinit, imagina’t un nen amb cervell no madur, més àvid a estímuls nous” que, a més no tenen descans i sí molta velocitat.

En aquest sentit, Ruiz comenta que un dels problemes més grans en aquest sentit és que el nostre cervell dona molta importància a la informació social, entre altres coses per sentir-nos part d’un grup, sentir-nos aprovats. I les xarxes socials, sobretot, no deixen temps entre un estímul i un altre.

Família

En les últimes setmanes s’han publicat diferents informacions sobre la petició de famílies, moltes d’elles a Catalunya, perquè d’alguna manera es reguli l’ús dels mòbils abans d’una certa edat. La pressió social que s’exerceix sobre elles i sobre les seves filles i fills perquè ja en els primers anys de la secundària tinguin accés a la telefonia mòbil, posa contra les cordes a moltes persones que no volen haver de bregar amb aquestes qüestions tan aviat i que entenen que fins a unes certes edats no és positiu que NNA tinguin un mòbil a les mans.

Silvia Álava té clar que no pot recaure tota la responsabilitat d’aquestes qüestions en les famílies, que van ja sobrepassades de moltes qüestions. Per això mira cap a les empreses multinacionals que desenvolupen les xarxes socials i fins i tot els videojocs. “Necessitem transparència”, assegura. Una transparència que passa per alguna cosa semblant a l’ocorregut amb els paquets de tabac. Hauria d’avisar-se que els algorismes que utilitzen les companyies en molts casos estan basats en el “reforç intermitent”, molt similar, assegura aquesta psicòloga infantil, al qual s’utilitza en les màquines escurabutxaques.

A més d’aquesta transparència, advoca perquè les famílies acompanyin els seus fills i filles en la seva alfabetització digital. Que vagin mostrant com s’utilitzen, que aclareixin que el telèfon és de la persona adulta i que, per tant, s’acompanyi al menor durant el seu ús. “La tecnologia no és dolenta, però cal aprendre a utilitzar-la” i, per a això, Álava no només mira cap a les famílies, sinó que, com Héctor Ruiz, veu en els centres educatius un aliat important.

Álava també reclama que es faci cas dels codis PEGI (Pan European Game Information) a l’hora de decidir sobre el consum de pantalles que fan NNA. Recorda que aquests codis no tenen relació, per exemple, amb la dificultat d’utilitzar, per exemple, un joc, sinó amb el contingut al qual s’exposen. “Amb el consum d’oci digital som permissius i ens saltem el codi”.

En aquest sentit, també recorda les recomanacions de l’Associació Americana de Pediatria que estableix que abans dels dos anys d’edat no hauria d’haver-hi contacte amb les pantalles i entre els 3 i els 5 no hauria d’arribar a la mitja hora diària.

Educació

Per a Ruiz una de les qüestions clau és que la tecnologia s’usi dins del sistema educatiu però no com una substitució del llibre de text, convertit en un PDF i projectat en una pissarra digital o emès per una televisió intel·ligent.

“Digitalitzar una aula no és posar llibres en pantalles”, assegura, sinó tenir la possibilitat d’utilitzar, quan sigui pertinent, aquestes tecnologies. Tecnologia que, a més, no han de ser passives. “Entenc les famílies que es queixen si arriba el cas en el qual s’usa l’ordinador en classe com si fos un llibre. “Si és així, benvinguda sigui la queixa, hem d’exigir un ús més productiu” dels dispositius.

Ruiz assenyala que les tecnologies al servei de l’educació poden suposar tenir a l’abast de la mà la possibilitat de donar un feedback personalitzat a l’estudiant o que el professorat tingui informació clau per a poder prendre les millors decisions possibles.

Aquest expert entén que la tecnologia en educació ha de tenir un sentit, haver pensat en quin ús se li vol donar i fer-ho de la manera més adequada. “Forçar el seu ús no té sentit”, diu, “quan no fa falta o quan no tens les eines adequades”.

Com recorda, a més, l’escola és el millor aliat perquè les famílies puguin desenvolupar una alfabetització per a les seves filles i fills. “Els professionals de l’educació es dediquen a això, a donar suport en ús responsable i productiu. A apreciar les TIC com a eina d’aprenentatge, no sols d’oci”.

Com assenyala Ruiz (i els qui signen l’estudi en la revista Nature) ja fa 5.000 anys Plató posava en boca de Sòcrates la queixa pel fet que l’escriptura, com a tecnologia, podria suposar un minvament en la capacitat de memòria de l’aprenentatge. “En el segle XVI, publiquen en Nature, regnava la histèria entorn d’una nova tecnologia que amenaçava amb ser ‘confusa i perjudicial’ per a la ment. La causa de tanta preocupació? L’àmplia disponibilitat de llibres derivada de la invenció de la impremta”.

“Amb el menjar, recorda Ruiz, hem après a autoregular-nos, a triar l’amanida en comptes del sucre o el greix (en uns altres temps, tan importants per a la supervivència). Haurem d’autoregular-nos” quant a l’ús de les pantalles també.