Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Eliminar totalment dels centres educatius l’ús dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents per part de l’alumnat a totes les etapes educatives obligatòries a partir del curs 2025-26. També per a usos pedagògics, entenent que ja hi ha altres dispositius a l’aula que ho permeten. Aquesta és una de les principals mesures del Pla de Digitalització Responsable que ha presentat aquest divendres el Departament d’Educació i Formació Professional. Actualment, el mòbil està prohibit a infantil i primària, i restringit a secundària i a la postobligatòria.
La nova normativa inclou una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a les aules a infantil, i mantenir-les a la resta d’etapes, així com l’eliminació de l’ús de tauletes digitals a educació infantil.
Es continuarà dotant de portàtils a tot l’alumnat de l’ESO i també a 6è de primària amb l’objectiu de facilitar la preparació de l’ESO, si bé a partir del curs de 2026-27, els dispositius portàtils de 5è de primària romandran al centre. La dotació de portàtils a partir del curs vinent inclou tot l’alumnat d’FP Bàsica.
Per arribar a aquestes conclusions, el Departament ha tingut en compte l’Informe de la comissió sobre usos dels dispositius mòbils i les pantalles per part d’infants i joves de 0 a 18 anys en contextos socioeducatius a Catalunya elaborat per la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius que es va constituir el passat mes de novembre. Les mesures també se sustenten en l’Avaluació dels usos de dispositius digitals i de la regulació dels dispositius mòbils als centres educatius de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).
La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha explicat durant la presentació del Pla que no es tractar d’anar “en contra de la digitalització”, ja que “seria ridícul negar que vivim en un món digitalitzat, tant com ho seria negar els coneixements que aporta aquesta digitalització als nostres alumnes”, però ha sostingut que les actuals mesures han estat percebudes com a “insuficients” per part de la majoria de la comunitat docent.
En aquest sentit, l’estudi d’Ivàlua indica que un 68% de docents i equips directius estan d’acord en una prohibició total dels mòbils a la secundària, un 89% perceben un impacte positiu de la prohibició o regulació vigent el curs 2024-25 pel que fa a convivència, atenció i rendiment acadèmic, i entre el 63% i el 66% dels docents no han fet servir el mòbil en cap activitat d’aula durant aquest curs.
Núria Comas, analista d’Ivàlua i responsable de les avaluacions de polítiques públiques d’Educació, ha destacat que el professorat detecta efectes positius i negatius derivats dels usos dels dispositius digitals a les aules. En el primer cas, es valora positivament la capacitat de motivar l’alumnat, fomentar el treball col·laboratiu i afavorir l’atenció personalitzada. En canvi, entre els principals riscos destaquen les distraccions i els usos inadequats, i el fet que els dispositius dificulten el treball de l’expressió escrita i la comprensió lectora.
Les aportacions del professorat apunten cap a una visió de la digitalització educativa que combini un impuls tecnològic planificat amb un fort suport als centres, per la qual cosa les recomanacions d’Ivàlua se centren en establir una estratègia sobre l’ús dels dispositius digitals als centres educatius, reforçar el rol de les Estratègies Digitals de Centres (EDC), implementar un pla de capacitació docent, desenvolupar un repositori de pràctiques per garantir la competència digital de l’alumnat i reforçar el suport tècnic.
Per part seva, Màrius Martínez, relator i coordinador de la Comissió, ha posat de manifest la diversitat d’opinions en el si dels equips de treball, si bé tothom coincideix en la necessitat d’una digitalització activa, crítica i segura, així com en el paper clau de l’administració, els centres, les famílies i els propis infants i joves.
Martínez ha remarcat la “sobrecàrrega digital” amb què arriba l’alumnat a classe i ha alertat de possibles addiccions i de vulneració de drets a causa de com es pot fer un mal ús de les dades personals. El més “complicat”, ha indicat, és l’ús no supervisat dels dispositius i els continguts inapropiats de les pantalles. La comissió aposta també per les coordinacions digitals de cada centre i l’atenció de les necessitats específiques i considera que els centres educatius són una oportunitat per contribuir a una experiència de digitalització amb garanties. A nivell familiar, el diàleg, el control de pantalles i la supervisió de continguts en resulten claus.
Altres mesures
El Pla de Digitalització advoca per la formació de personal docent i alumnat. A tall d’exemple, aquest estiu hi ha 2.700 sol·licituds de professorat per fer tres cursos d’intel·ligència artificial relacionats amb educació. A més, el Pla inclou la formació en IA per a l’alumnat d’ESO, incloent les limitacions i els riscos.
Està prevista la creació d’un repositori de bones pràctiques per a totes les etapes a l’abast del professorat i, per a les famílies, s’elaborarà la guia ‘Educació i Digitalització: Guia per l’acompanyament familiar‘. Així, es recomana als centres que a les reunions d’inici de curs informin les famílies sobre la importància d’acompanyar els fills i filles en l’ús de les tecnologies i, en concret, en aspectes com el control parental, els continguts nocius i la sobreexposició a les pantalles. Això anirà acompanyat d’una campanya de conscienciació a xarxes socials i elaboració de càpsules formatives.