Reportatge

Salaris, formació i emancipació: la carrera d’obstacles del mercat laboral per als joves

L’any 2023 acabava amb unes dades d’atur juvenil que mostren un “estancament” a Catalunya, segons CCOO. I és que ha augmentat un 2,3% entre els menors de trenta anys, el que constata “la necessitat de polítiques socials i laborals valentes”, afirma Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya. Per al sindicat, la situació és “especialment dramàtica” entre els menors de 25 anys, que a Catalunya augmenta més d’un 4%, mentre que en el conjunt d’Espanya hi ha una reducció interanual del 0,9%. Registra la menor xifra de la sèrie històrica amb un total de 193.965 persones.

Per sectors, la reducció de l’atur es concentra en l’agricultura amb un -11,45%, centrat en Lleida. Tot i així, el sector només representa un 1% de l’atur juvenil català. En canvi, en la construcció ha augmentat un 9,38% en un any, mentre que en els serveis ho ha fet un 2,47%. Quasi set de cada deu dels joves aturats el desembre de 2023 provenen del sector serveis, el punt negre de l’atur juvenil i des dels sindicats es mostren pessimistes amb l’evolució de les dades un cop acabin les rebaixes de gener.

Les dades salarials tampoc són esperançadores. Quasi la meitat dels joves espanyols van guanyar menys de 1500 euros al mes l’any passat i tres de cada deu menys de 955 euros. Només un 30% dels joves se senten satisfets “per la seva situació financera”. I és que l’ingrés mitjà dels joves espanyols s’ha reduït en un 10% entre 2008 i 2022, ja que la situació de vulnerabilitat “disminueix el poder de negociació i genera salaris i condicions laborals deficients”, segons l’estudi econòmic d’Espanya 2023 de l’OCDE. El complex mercat laboral també porta a males dades en emancipació. El primer semestre de 2023 només un 16,3% dels joves va poder marxar del domicili familiar,  quasi la meitat que la mitjana europea (31,9%), segons el darrer informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut.

L’oxímoron espanyol: líder en abandonament escolar i en sobrequalificació

Un de cada quatre joves que busca la primera feina triga més d’un any a trobar-la. Els principals problemes amb els quals es troben són la falta d’experiència i la baixa formació. Espanya és el segon país europeu, només per darrere de Romania, en abandonament prematur de la formació. Se situava en el primer trimestre de 2023 en el 13% lluny del 31,7% del 2008, però encara per sobre de la mitjana de la UE (9,6%), segons dades del Ministeri de Treball. L’estudi de l’OCDE, apunta que els joves amb baixa formació tenen taxes d’atur menors, però “corren un major risc de tenir un atur estructural”. Treballen “en feines rutinàries” que podrien ser automatitzades o en sectors estacionals amb una elevada temporalitat i inestabilitat financera.

Espanya també lidera el rànquing europeu en sobrequalificació. Un 34% dels ciutadans tenen una formació superior a la necessària per al lloc de treball que ocupen, mentre que la mitjana europea se situa en el 21%. El problema de la sobrequalificació també es trasllada en el desànim dels joves per trobar feina. Segons la darrera enquesta d’inserció laboral de l’INE, un 27% afirmava que el títol universitari no els hi havia servit per trobar feina i el 24% treballa en un lloc que no correspon a la seva àrea d’estudis.

A Espanya, un 61% dels joves d’entre 18 i 24 anys continua formant-se. Un 21% no estudia, però sí que treballa i un 17% ni estudia ni treballa, segons l’estudi de l’OCDE Panorama de l’Educació 2023. La taxa dels coneguts com a ninis, encara és una de les més elevades, només superat per Colòmbia (28%), Xile (26%), Brasil i Itàlia (ambdós amb un 24%). A l’altra banda, se situen els Països Baixos (4%), Noruega (7%) i Alemanya (8%). Hi ha, però, un canvi de tendència, amb un augment del nombre de joves que estudien i treballen a la vegada, que escalava fins als 954.300 el tercer trimestre de 2023. Entre els menors de 30 anys, un 60% encara estudia i un 24,5% també treballa, segons dades del Ministeri de Treball.

Cotització de pràctiques i pendents de l’aprovació de l’Estatut del becari

El passat 1 de gener de 2024 va entrar en vigor la cotització de les pràctiques no laborals, després de la reforma del sistema públic de pensions que el Govern ha pactat amb la Comissió Europea i amb el vistiplau dels sindicats. Des d’Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya ho celebren i critiquen el “lobby inexplicable” que està fent la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles perquè els joves no cotitzin. També reclamen a l’Executiu que aprovi al Consell de Ministres l’Estatut del becari, pactat amb els sindicats, que suposa “un marc regulador mínim per garantir els drets dels estudiants”.

D’altra banda, reclamen un sistema de Formació Professional (FP) “digne, arrelat al territori i amb suficients recursos” perquè els joves puguin adaptar-se a les noves realitats del món laboral. “No podem continuar exportant talent format en universitats públiques catalanes a la resta d’Europa”, afirmen des del sindicat.