STEAM: l’art d’aprendre ciència

Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Quan pensem en l’alfabetització d’una persona, o en el seu nivell cultural, ens poden venir al cap molts àmbits o referents, però segurament cap d’ells tindrà a veure ni amb la ciència ni amb les matemàtiques. Ara bé, si atenem a la definició de cultura, les ciències i totes les disciplines que se’n deriven formen, de manera indiscutible, part d’aquesta. Segurament, l’educació que hem rebut ha tingut la capacitat de fer la ciència distant i poc connectada amb el nostre entorn i els altres camps del coneixement.

Per revertir aquesta situació, cal ensenyar i promoure la ciència des d’una nova perspectiva, especialment si acceptem el fet que vivim en una societat altament tecnificada que implica que la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques siguin disciplines bàsiques per entendre i desenvolupar-se al segle XXI.

A finals dels anys 90, la National Science Foundations (NSF) —l’agència governamental dels Estats Units encarregada d’impulsar la recerca i l’educació de les ciències— va començar a utilitzar l’acrònim STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) per parlar de la rellevància de la cultura científica en la nostra societat, de la necessitat d’instaurar noves polítiques educatives i de promoure l’alfabetització científica de la població general. Sota el paraigua de l’STEM s’aixoplugaven programes, polítiques i propostes que buscaven desenvolupar noves vocacions científiques entre la joventut per incrementar els nivells de prosperitat i competitivitat econòmica del país.

Podem compartir o no els objectius de la NSF a l’hora de treballar amb l’STEM (el que va començar com un estalvi de paraules ha acabat sent una marca), però és indiscutible que va suposar un impuls, continuat i encara vigent, per a l’educació científica. La feina feta en recerca, en aplicació i en desenvolupament de recursos per al professorat ha estat enorme i ha demostrat que els resultats en els estudiants són molt positius.

A Europa la idea de l’STEM s’ha concretat mitjançant el projecte SCIENTIX. En el marc d’aquesta iniciativa, s’ha creat un portal específic amb què es busca crear una xarxa que connecti la comunitat implicada en l’educació científica, per tal que comparteixi estratègies i recursos d’èxit i estructuri propostes polítiques d’impuls i promoció de la cultura científica.

Recentment, s’ha afegit un nou convidat a aquesta combinació de disciplines: l’art, i això ha donat lloc a l’STEAM. La incorporació de l’àmbit artístic a les quatre disciplines STEM respon a la creixent importància que es dóna al desenvolupament del pensament creatiu. L’èxit de l’STEAM al món educatiu ha estat ràpid i ja existeixen centres de recerca que l’investiguen i institucions i empreses que assessoren el professorat per introduir aquesta interdisciplinarietat a les aules.
La repercussió i l’impacte d’aquest nou corrent ha fet que la comunitat científica l’estigui considerant i analitzant atentament: per exemple, un dels editors de Scientific American va escriure un article revisant l’evolució de totes les iniciatives STEAM que s’havien dut a terme fins al moment.

L’STEAM és una tendència creixent als Estats Units, que tot just està arribant a Europa. Els petits i grans projectes que s’estan desenvolupant ens poden ajudar a fer-nos una idea del gran potencial d’integrar aquestes cinc disciplines, per afavorir noves vocacions científiques:

Al nostre país, l’abril passat es va organitzar el I Congrés Internacional a Barcelona, en què es van poder compartir casos d’èxit locals que es poden consultar a la pàgina web del congrés.

La contextualització, la integració de disciplines i la relació de totes elles amb el món que ens envolta per dotar-les de sentit, així com el treball creatiu amb els infants, són estratègies que han demostrat ser excel·lents acompanyants d’una educació científica que contribueixi a integrar plenament la ciència, la matemàtica, l’enginyeria i la tecnologia a la cultura.

Les propostes STEAM ens donen una visió més completa de la ciència, que mai ha estat desvinculada de la creativitat tot i les dificultats que hi ha hagut des de la comunitat científica per transmetre-ho.

Un últim vídeo per a la reflexió: