Opinió

Un nou començament

Amb l’inici del nou curs, moltes i diverses mirades s’aturen en la gestió educativa dels models que han acompanyat a l’alumnat i els nous i adients canvis que es consideren més recomanables en aquesta nova etapa.

L’any escolar s’inicia amb més d’un milió i mig d’alumnes, gairebé mil docents més i una conselleria que proposa una global millora educativa gestionant  la convivència entre els alumnes i contribuint així al diàleg i la cohesió social.

Ciberbullying, manca d’atenció i concentració en la dinàmica de classe, baix rendiment acadèmic i distraccions de tota mena en temes d’oci  i xarxes socials, etc.

Tema controvertit que va presentar arguments a favor i en contra des de l’inici com una aposta a la modernització acadèmica i tecnològica, una eina útil i resolutiva a les diferents  dificultats que es poden trobar professorat i alumnat en detriment d’aquells professionals que alertaven dels  possibles perills en el procés d’aprenentatge.

La immediata connectivitat que ofereixen els telèfons mòbils es pot traduir com eines educatives amb infinites aplicacions i continguts multimèdia, participació i eficàcia en projectes escolars, així com el sentiment de pertinença en un món  globalitzat; però no sempre poden utilitzar-se de manera intel·ligent i racional.

Millorar el sistema educatiu requereix una reflexió profunda i assenyada

Aquest nou començament és possiblement un punt d’inflexió social i sobretot pedagògic en concebre l’educació des d’una dimensió emocional i social, incidint en aquesta característica humanista tan important pel bon desenvolupament dels  infants i joves  afavorint estímuls  innats com la comunicació, interacció, joc i el descobriment.

En un món on la Intel·ligència Artificial o la nanorobòtica són una realitat quotidiana, establir projectes ambivalents entre les capacitats intangibles de les persones i una tecnologia hiperavançada és tot un repte.

Aconseguir comprendre l’infant des de les seves possibilitats, fragilitats i dimensió humana respectant la seva idiosincràcia única i personal és quelcom de summa responsabilitat en el que val la pena endinsar-se per descobrir el millor d’una època plena d’oportunitats acadèmiques i enriquiment humà.

Les incerteses atisben, els dubtes creixen després d’anys amb molts reptes a aconseguir com la davallada de l’ús del català, la migració o les aules d’acollida, els mals resultats en matemàtiques i comprensió lectora i situacions controvertides com l’abandonament escolar, la migració o les aules d’acollida.

Possiblement, les noves expectatives passin per canvis aparentment intranscendents com la supressió de mòbils a les aules, però millorar el sistema educatiu requereix una reflexió profunda i assenyada.

El psiquiatre i filòsof Claudio Naranjo afirmava que “l’educació és la millor esperança en un món deshumanitzat, automatitzat i globalitzat, només una educació més humana pot transformar la societat”.

“L’educació no és un traspàs d’informació, és transmetre estímuls, curiositat, el desig per aprendre.”

Per un nou començament creant aprenentatges individuals i assossegats; en definitiva, una educació més humana.