Opinió

Un nou inici de curs

A mitjans del curs es tornen a visualitzar conflictes dins el món de l’ensenyament. De conflictes sempre n’hi ha, sovint es fan explícits. Continuem amb manca de recursos, sense recuperar les retallades de fa anys, sense disminuir les ràtios… I es torna a parlar de l’inici de curs, una iniciativa aïllada que no té en compte una visió global del calendari escolar. M’agradaria comentar alguns aspectes, petits, que potser passen desapercebuts en les discussions. En Martí Teixidó va escriure fa un temps un documentat article[1] sobre la necessària modificació del calendari escolar. Jo mateix en vaig parlar indirectament l’any 2020[2].

El canvi d’inici de curs em fa pensar que es dóna massa importància a les hores de classe. La quantitat no garanteix l’augment de l’èxit escolar. A Espanya es fan més hores lectives que a tota la Unió Europea i dins d’Espanya, Catalunya és la comunitat que en fa més[3]. Els resultats no s’adiuen a les hores: Catalunya hauria d’obtenir els millors resultats acadèmics de tot Europa.

A més, al nostre país és on més repeteixen els nois i noies al llarg de l’escolaritat obligatòria, els augmentem el temps lectiu. Un recurs car per al sistema i ineficaç pels seus resultats. Les dades ho asseguren i la meva petita experiència ho corrobora amb escreix. Les repeticions només fan passar més hores a les aules. Sense canviar les metodologies o les activitats no serveixen per millorar els aprenentatges.

La petita modificació d’avançar una setmana les classes no sembla que afavoreixi gaire la conciliació familiar

La conciliació familiar és un dels arguments que es fan servir per justificar l’avançament de l’inici de curs. És un tema molt important, val la pena parlar-ne. La conciliació no pot recaure només en la tasca de les escoles i instituts, cal implicar-hi altres estaments socials, horaris laborals i comercials, programació de les plataformes i emissores de televisió, hores dels espectacles i d’altres activitats d’oci. Sense el consens dels actors econòmics, de les empreses, i d’una aposta decidida dels governs no serà possible la conciliació familiar.

La petita modificació d’avançar una setmana les classes no sembla que afavoreixi gaire la conciliació familiar; perquè a canvi  (per no augmentar encara més l’horari lectiu) s’hagut d’omplir de manera un xic desorganitzada les tardes de tot setembre i al llarg del curs apareixen tres dies més no lectius. L’organització que tenia cada família per l’estiu la poden mantenir una setmana més, adaptar-se de cop a un dia sense classe inesperat (malgrat estigui publicitat als calendaris de cada centre) és més costós. Cal, com diu Martí Teixidó, tenir en compte molts elements per fer el necessari canvi del calendari escolar. El que fan alguns països europeus propers ens podrien donar idees i ajudar a fer-lo.

Un altre element a pensar que hi està relacionat. Les activitats extraescolars, el fora escola, tal com estan actualment no ajuden a minvar les desigualtats d’accés a la formació. El mateix passa amb els anomenats deures escolars que també augmenten les desigualtats[4]. Amb una gestió d’aula diferent es pot evitar que calgui fer deures a casa, una font de desigualtats i de fre a altres activitats interessants per a l’alumnat que es poden fer en acabar l’horari anomenat lectiu, jugar, estar amb amics i amigues. Però no podem demanar totes les respostes a l’escola.

Abans he escrit conscientment formació perquè l’educació és quelcom més ample; una persona analfabeta, per posar un exemple, té educació i cultura. Hi ha moltes instàncies educatives, els esplais, els esports, el grup de companys, les famílies, biblioteques, xarxes, centres cívics… El centre escolar és una instància educadora més de les moltes que hi ha a la societat actual. És tota la comunitat qui educa; les generacions adultes transmeten tot el bagatge cultural a les generacions joves.

L’escola té el seu paper, molt important, però representa una part petita de totes les influències que reben infants i adolescents. No podem responsabilitzar al sistema d’ensenyament per totes les desigualtats que es generen al llarg dels anys en que les criatures i adolescents estan escolaritzades. L’escola no és la instància principal on s’educa o, fins i tot, s’aprèn; malgrat que actualment és l’espai on l’alumnat passa molt temps, més que en altres instàncies si descomptem la familiar. Però les desigualtats que evidentment existeixen són fruit de les situacions econòmiques, del mercat de treball, de la possibilitat d’habitatges dignes. La capacitat de compensació que poden tenir les hores de presència als centres escolars és petita i insuficient. Tot i això no podem oblidar que l’escola pública és l’espai on tothom pot conviure amb tothom en pla d’igualtat.

L’escola té el seu paper, molt important, però representa una part petita de totes les influències que reben infants i adolescents

Més coses. Aspectes relacionals. L’inici de curs d’enguany ha estat un despropòsit. La majoria de l’alumnat de tres anys, si la família no podia conciliar, havia d’adaptar-se de cop a tres persones: mestra d’aula, monitora de menjador, monitora de les tardes. No és senzill començar així l’entrada a l’escola dels grans (com diuen moltes criatures d’aquesta edat). És important crear vincle amb la nova escola, amb la tutora que les acull, cal facilitar-ho i començar el curs com s’ha fet no ajuda.

Les mestres d’infantil o primària, que volien tenir una bona relació amb el seu alumnat des del primer dia, no podien acomiadar-los en acabar la jornada. Els conflictes, petits o grans, de l’estona de menjador i tardes els hi arribaven sense tenir-ne coneixement ni poder intervenir… Diria que són petits (o grans) aspectes que des dels despatxos del Departament no es tenen en compte. Les escoles funcionen malgrat el Departament, frase infeliç que vaig escoltar fa uns quants anys i que continua sent actual.

No es té en compte la temperatura dels primers dies de setembre a bona part del territori català. Els edificis escolars estan, mínimament, preparats per les temperatures invernals, pel fred, però gens per la calor, per suportar temperatures que fan molt difícil les activitats escolars. Setembre de 2022 va ser força calorós i les perspectives de futur no sembla que ens facin pensar en un alleugeriment de les temperatures, més aviat a l’inrevés. Cada país té la seva història i el seu clima i ha anat forjant costums, cultura i horaris al llarg dels segles.

Sé que és difícil demanar a les administracions que tinguin en compte la realitat que es viu arreu. Que planifiquin a mig termini, com a mínim. Que no es sentin lligades per les expectatives electorals i no tinguin visió de futur més enllà de la propera comtessa electoral. Si les inspeccions trepitgessin les escoles, coneguessin mestres i professorat, escoltessin el que diuen (i no només a les direccions), no perdessin temps amb l’excessiva i inútil burocràcia, si trametessin el que recullen a les instàncies del departament i fossin escoltades potser la frase que he escrit més amunt podríem esborrar-la. Tant de bo!

[1] https://diarieducacio.cat/calendari-escolar-diversificable-i-educacio-personalitzada/

[2] http://diarieducacio.cat/blogs/transformarleducacio/2020/01/15/educacio-a-totes-hores/

[3] A l’ESO l’alumnat espanyol té 1.056 hores anuals de classe, la mitjana de la UE és de 866. A primària en tenen 792 i a la UE 766. Dades del darrer Panorama de l’Educació de l’OCDE.

[4] https://diarieducacio.cat/deures-si-o-no/