Actualitat

Una campanya a Twitter visibilitza la discriminació quotidiana que pateix l’alumnat amb diversitat

Que la inclusió educativa no està assegurada ho sap gairebé tothom. Que fins i tot el Comitè de l’ONU que vigila que es compleixi amb la Convenció de Drets de les persones amb Discapacitat va denunciar que Espanya no estava complint, també és bastant conegut per moltes persones. Tal vegada no és tan conegut, o no vol conèixer-se, com és la vida, el dia a dia de les famílies i les i els nens que han de viure gairebé a cops contra un sistema que, sistemàticament (valgui la redundància), tanca l’orella als seus drets.

Aquest és el rerefons de la campanya en Twitter que ha posat en marxa Belén Jurado fa uns dies sota l’etiqueta #YNoPasaNada. Seguint aquesta etiqueta poden llegir-se algunes experiències molt dures amb les quals porten batallant milers de persones des de fa anys sense que les administracions educatives prenguin cartes en l’assumpte.

És el cas de la mateixa Belén, la filla de la qual (ara de 15 anys) té autisme. Un autisme sense parla i que ha viscut des dels 3 anys escolaritzada en les famoses aules TEA de molts centres ordinaris. Hi haurà molts que creguin que aquests espais ja són un exercici d’inclusió perquè es troben dins dels centres, però no ho són en absolut. El Comitè de l’ONU ho va deixar clar en el seu moment, d’una banda, i, d’una altra, la vivència de Lucía, la filla de Belén, és, efectivament, la de l’exclusió.

Segons relata aquesta mare, durant els primers anys de la primària la nena no va estar en cap moment a la seva aula de referència o no participava tampoc en les excursions que organitzaven en el centre. I no ho feia perquè ningú informava la família que estaven programades. Com tampoc informaven la família quan el centre decidia festejar alguna efemèride i tothom anava vestit del mateix color menys la nena.

Colegio público, aula específica. Los alumnos del aula específica no pueden comer en el comedor del colegio porque hay un grupo que se mete con ellos y la solución del centro es que los alumnos del aula específica coman dentro de su aula y no en el comedor #YNoPasaNada

— Maléfica (@Malefica131) September 22, 2023

Són detalls que qualsevol pot veure i entendre. Com pot veure i entendre que és un problema que ningú informés durant aquest temps a la família sobre els progressos que la nena realitzava en la seva vida acadèmica. Ara, en l’institut, segueix matriculada en una aula TEA i, igual que a primària, depèn de la bona voluntat del professorat per a estar amb els seus companys a la seva aula de referència. Segons compte Belén Jurado, ara, almenys, hi ha alguns docents que no tenen problema que acudeixi a les seves classes. Encara que depèn de la bona voluntat de cadascun. En el seu moment, en primària, va arribar a ser expulsada de l’aula al passadís, on en paraules de Jurado, la trobava el PT (docent de Pedagogia Terapèutica) de torn que la portava de nou a l’aula TEA.

Aquest tipus de vivències, i moltes altres similars, són les que Jurado fa anys que denuncia i, ara, s’ha decidit per utilitzar Twitter per a visibilitzar, segons explica, no només les seves, sinó les d’altres famílies. També les de docents que han utilitzat l’etiqueta per parlar de les seves vivències a les aules.

La tutora#YNoPasaNada pic.twitter.com/TdfFfAo73i

— Belén Jurado (@DeAutismo) September 26, 2023

L’aïllament és tan manifest en alguns casos que, com relata Jurado, durant el confinament en cap moment el centre es va posar en contacte amb ella per veure com podien fer perquè Lucía pogués seguir d’alguna manera el desenvolupament del curs. No la van cridar fins que no va publicar en Twitter que ningú l’havia contactada. No obstant això, l’endemà de començar el confinament, el seu altre fill, menor que Lucía, sí que va rebre instruccions del que havia de fer. Es tracta d’un cas que també li han comptat a ella en la xarxa social.

Uy…me recuerda a algo.#YNoPasaNada pic.twitter.com/QGXe1dDR6Q

— Belén Jurado (@DeAutismo) September 26, 2023

Encara que Jurado assegura que hi ha professionals molt bons, “jo els he tingut”, assevera, sembla que en molts casos falta formació com per bregar amb les circumstàncies de l’alumnat, més enllà de la necessitat de ràtios menors o segons quins recursos concrets.

Mi hija necesita anticipacion del temario para ir tranquila al cole y su profe me dice que ella improvisa, que lo que tiene q hacer es ser como los demas. Le digo que eso no es posible porque es autista y me dice: pero autista grave? ¿Y por qué no la medicas? #Ynopasanada

— Nurse (@Nurse__slow) September 25, 2023

En el cas de Lucía, ha passat mesos sense rebre cap comunicació per l’agenda de la seva filla sobre els seus progressos o sobre la seva situació en classe. La nena no parla, de manera que la interacció amb el professorat per a Belén Jurado és fonamental per poder anar fent la feina. Només pot comunicar-se amb els PT de referència que ha tingut la nena. Assegura que l’han menystingut quan ha sol·licitat tutories o reunions concretes amb docents. Li han dit, fins i tot, “la teva filla em posa nerviosa, no sé què fer amb ella”.

Belén no és ingènua i sap que la condició de la seva filla pot suposar algunes alteracions a l’aula. De tant en tant s’aixeca, també pot tenir algun tipus de rabieta, però creu que això no justifica que durant setmanes o mesos no hagin volgut contactar amb ella per facilitar les coses.

Li ha costat ser pesada exigint el compliment d’uns mínims, o que li facilitin informació sobre els avanços de la seva filla. “Les mares som molestes”, comenta resumint com creu que és vista des dels centres educatius. Fins al punt que ha vist, assegura, docents marxar cap a una altra direcció quan l’han vist venir.

Per a ella, el que està fent des de fa uns dies “potser no canvia les coses perquè és difícil que canviïn, però almenys que se sàpiga”, afirma.

En qualsevol cas, en els últims dies l’etiqueta està omplint-se de testimoniatges de famílies o d’estudiants que han passat pel tràngol que els seus drets no siguin atesos per les raons més variades.

Yo me sentaba en primera fila en la universidad. Pero un profe se dedicaba a dar paseos por la clase mientras hablaba y le pedí que por favor se quedara en un sitio, que soy sorda y pierdo info si se mueve. Dijo: "Si me quedo quieto los de atrás se distraen". #YNoPasaNada

— Idece (@zerdiozu) September 25, 2023

En bachillerato, una profesora me dijo que "no tenía amigos porque era una borde" (spoiler: soy autista).
Fui a quejarme y me dijeron que era todo invenciones mías y me amonestaron. La profesora siguió su curso tranquila.#YNoPasaNada

— 🎃☠️ Spooky Neurodelulu 🍁🦇 (@autieandcute) September 25, 2023