Opinió

Una revolta educativa?

Els vectors més significatius d’aquesta revolta són la inclusiva, les humanitats, les arts i la dramàtica tendència a rebaixar-ho tot. Sovint els arbres no ens deixen veure el bosc, i és el cas: ens han plantat als ulls el mantra de la transformació del sistema des de l’administració, però no ens podem deixar enredar. La LOMLOE, diuen, es va dissenyar per a una generació que ha de transformar el món, però els manlleva enganyosament les eines necessàries per conèixer i comprendre el món. Reduïm continguts per ser més competencials, però ser competent requereix coneixements profunds. Volem alumnes reflexius i crítics, però els retallem el coneixement de la literatura, la història i la filosofia. Diuen que l’alumne és el centre de l’educació, però de quina educació?

Els mals resultats publicats, l’amenaça constant de l’abandonament i el fracàs escolar, l’encara inexistent escola inclusiva, atiar l’enfrontament entre les escoles del Servei d’Educació de Catalunya a través del maltracte i la marginació, la imaginació desbordada del Departament i la incapacitat de resoldre els problemes són només una part d’aquesta situació. I l’OCDE no ens hi ajudarà gens, en això.

I potser és per això que ara hi ha una bona colla d’iniciatives que agrupen professorat, mestres, famílies i pensadors que volen fer sentir la seva veu en aquesta olla de grills en què alguns han convertit el sistema educatiu.

La persona és multidimensional i cal educar-la per conrear i fer florir la intel·ligència, cuidar la salut, comprendre les emocions, bastir el seu rol social orientat al bé comú… I no ho estem fent

Veiem que tenim un veritable problema, que més enllà de l’educatiu, és un problema social, i l’escola no ho ha de resoldre tot, ni pot. Els canvis que han esdevingut en els darrers anys van massa de pressa per mastegar-los lentament, per comprendre’ls i per aportar solucions sense fer reflexions pausades, profundes, que donin resposta des la perspectiva de la veritable naturalesa humana, i de com tot plegat està afectant les persones, les famílies, l’escola i la societat.

Ens manca reflexió i no estem educant per reflexionar, sinó per reaccionar i per disposar d’elements productius útils i consumidors compulsius de tot. I la persona, que naturalment també ha de ser útil perquè és creat per col·laborar en el bé comú, és molt més que una peça. La persona és multidimensional, i cal educar-la a la família, a l’escola i a la societat per conrear i fer florir la intel·ligència, cuidar la salut, comprendre les emocions i gestionar l’afectivitat, bastir el seu rol social orientat al bé comú i cuidar l’espiritualitat.

I no ho estem fent. No ho estem fent des de fa una colla d’anys i ara anem posant pedaços –caríssims– perquè ens cau tot a sobre, només cal contemplar les notícies…

S’albira una revolta que fa temps està latent, que treu el nas i que comença a convergir, no pas en contra de ningú sinó a favor de la persona i de l’educació profunda –clàssica, en diuen alguns– per millorar el futur, que a Catalunya només són les persones.

Neix l’associació Bastiments, Educació i País

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona la presentació de l’Associació Bastiments, Educació i País (@bastimentsEP). Aquesta iniciativa neix, segons expliquen els seus promotors en una nota de premsa, “de la preocupació per l’estat de l’educació, des de diferents vessants, tant pel que fa a la seva concepció com als seus objectius”. En l’acte de presentació va comptar amb una ponència del filòsof i mestre Gregorio Luri, a més de la intervenció del president de l’entitat, Xavier Güell i Cardona.

“Naixem per estimular i difondre veus i pensaments, interdisciplinaris i d’arreu del món, sobre com millorar la qualitat de l’educació dels infants i dels joves, i volem elevar la mirada i també aportar perspectiva a les situacions actuals i als problemes emergents. I ho farem des d’una visió integral de la persona i amb la convicció que una bona educació és la millor resposta a molts dels problemes del nostre temps”.

“Ens mou el desig de promoure i esdevenir una societat de persones íntegres, bons ciutadans i professionals competents. En definitiva, persones que posin al servei del bé comú els seus coneixements, habilitats i recursos per tal de bastir un país on la font de la riquesa siguin les persones i aportar al món un gran dinamisme intel·lectual, cultural, social i econòmic per a tothom”.