Riscos i avantatges del WhatsApp entre els nostres infants i joves

Explicar a les noves generacions que una aplicació com aquesta pot arribar a ser generadora de conflictes emocionals dels quals ens en podem arribar a penedir, és un bon avís. Les relacions humanes són per gaudir-les en directe i no a través d'una pantalla tàctil.

Clara Darder
 
 
 

Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l’aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l’anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d’aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d’arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l’aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d’usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l’actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N’estem veritablement enganxats. Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l’actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d’hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.

Alguns diuen que la rodoneta verda els ha canviat la vida de manera positiva i altres que tot plegat és un desastre. Té avantatges importants com realitzar trobades, organitzar activitats de manera eficient, saber notícies de familiars i amics llunyans, gaudir d’acudits i anècdotes que s’hi generen en el dia a dia. L’humor a través del “what’s” ens treu més d’un riure diàriament. Ara bé, que aquest somriure sigui comú i no xafarderia.

L’altre dia, però, en una sessió terapèutica, una noia m’ensenyava una conversa que s’havia produït dos dies abans en la seva aplicació verda. La pacient estava molt trista per què els seus millors amics, els de tota la vida, no havien entès que ja no anés tant amb ells, doncs tenia una nova parella. Després d’algunes interlocucions desagradables, la història acabà amb un gran enuig des del grup, provocant que ella l’abandonés sentint-se incompresa. “He perdut els meus amics, Clara”, em deia.

Segons el meu parer, les discussions no s’han de mantenir per missatge, igual que tampoc cap ruptura amorosa. Les relacions s’enfronten, es viuen i es resolen amb i davant de les persones. És veritat que encara no estem avesats a fer servir les nostres emocions. La societat capitalista no ens ho posa fàcil, sentir i expressar no està gaire ben vist, però aplicacions com aquesta dificulten encara més els nostres aprenentatges emocionals. Les lletres del mòbil no poden expressar sentiments, ni tampoc amb les emoticones, com alguns es pensen. Fem servir l’aplicació per no enfrontar la realitat, ja que tots som molt valents des de lluny, i és clar, si no veig les reaccions dels altres em sento més fort per continuar fent mal.

Aquests fets però ens ocasionen estats d’ansietat bastant perillosos. Ens fem mal els uns als altres a través d’una pantalla, agredint sense treva per què cada vegada des de la soledat tenim més inflat el nostre ego. Si ens repetim constantment que estem en poder de la raó i ens sentim per sobre dels altres, seguirem trepitjant-los a través de la xarxa. Ja que la vida digital ens posa fàcil ser agressius. Tot el que ens passa està dintre dels mòbils, i no a la vida emocional quotidiana. La senzillesa per gaudir de la vida, i les relacions, cada vegada es complica més.

I que passa quan després ens trobem aquestes persones pel carrer?

Els hi tornarem a repetir els retrets amb la facilitat que ho vàrem fer amb els nostres dits? Ben segur que no. Llavors la covardia aflora i el nostre lleó intern es converteix en un petit ratolí que surt corrents. Ja tenim la polèmica servida.

Formem part de grups de feina, família, esbarjo, activitats comuns, esports, etc. que ens apropen a persones que segur feia temps que no veiem. Aquests fets sí que els hi hem d’agrair a l’aplicació. Però no obstant en el nostre cel·lular hi ha tants grups com colors on, les persones que hi formem part, ens veiem bombardejades de tal manera que aconseguim avorrir les interaccions i fins i tot augmentar algunes antipaties. Això sí, si no hi estem a gust, qui és el primer que se’n va d’un grup?

Els entesos ens avisen de dos fets sobre l’aplicació; ens fa disminuir la productivitat per la quantitat d’hores que hi dediquem, i també ens estem tornant cada dia més analfabets en relacions humanes. Avisen també de la pèrdua de privacitat i de la gran simplicitat en què s’estan convertint els nostres intercanvis deixant que la banalitat entri a la nostra vida de manera flagrant. Pel que fa a les parelles i relacions amoroses, s’han perdut els espais individuals i ha augmentat el control d’uns envers els altres. Cada vegada ens podem vigilar més i perdem el nostre espai individual dins la parella, fet pel qual els litigis, per ruptura matrimonial amb l’aplicació com a tema central han arribat als jutjats. I cada dia són més nombrosos. Les parelles es barallen a través del what’s per motius ocasionats en aquestes converses. “Que si tu m’has dit…”, “Que has mal interpretat el to”, “Que era broma, no has vist les emoticones?”, “Que si he llegit les teves converses…”.

Us puc ben assegurar que la convivència i les relacions provoquen intercanvi, alleugerint els fanatismes propis i aliens. Les persones necessitem tacte, emoció, abraçades o l’autenticitat d’una bona conversa, ja que som éssers socials. També la sinceritat d’una xerrada on defensar la nostra opinió però també escoltar la de l’ altre. Qui domina la nostra vida, la icona verda o nosaltres?

Com a motiu de reflexió i alhora de bones pràctiques amb els nostres mòbils, hem de pensar com volem viure.

Opció A: Tenint el cap cot mirant una pantalla i menyspreant el que passa al nostre voltant.

Opció B: Aixecant-lo per poder somriure als amics, que com nosaltres, han decidit deixar el mòbil i viure converses de veritat.

Explicar a les noves generacions que una aplicació com aquesta pot arribar a ser generadora de conflictes emocionals dels quals ens en podem arribar a penedir, és un bon avís. Les relacions humanes són per gaudir-les en directe i no a través d’una pantalla tàctil.

Fa pocs dies Google va cancel·lar el deute de 100 mil euros a un nen pel servei de publicitat que havia contractat per error. Som conscients de tot el que els pot passar si no tutelem l’ús de les xarxes? De cara a l’educació dels nostres petits, quins valors volem transmetre’ls sobre el món virtual? Cada família ben segur que podrà trobar la seva manera d’educar el seu ús, un bon contacte amb la realitat i amb les persones. Pensem-hi.

 

Clara Darder
Sobre Clara Darder

Clara Darder és directora de Projectes de la Fundació Propedagògic, terapeuta familiar i Gestalt. Contacte: Twitter | Més articles