Xarxes socials i ‘bullying’: quan l’assetjament surt de les aules

L'auge dels smartphones i les xarxes socials defineix un nou clima d'intimidació: l'assetjament pot ser anònim i durant 24 hores

José Antonio Luna
 
 

Xarxes socials i ‘bullying’. / Foto: marcino

“M’amenacen per WhatsApp, amb missatges com: no et farem res, guenyo, però ja veuràs…”, explica un nen de 13 anys. “Em van dir: et matarem, anirem a casa teva a buscar-te, ets un marieta”, afirma un altre noi de la mateixa edat. Els testimonis anònims, recollits en l’últim informe de la fundació ANAR, són només dos exemples dels 1.207 casos d’assetjament escolar identificats el 2016 per l’organització. De tots ells, segons la investigació, un de cada quatre es produeix ja a través de les noves tecnologies.

Yanire Gutiérrez, psicòloga d’ANAR, constata que l’ús de smartphones i ordinadors cada vegada es produeix en edats més primerenques. Això provoca que “no només ens trobem amb l’assetjament de forma presencial, sinó que el portem als dispositius que ens acompanyen les 24 hores al dia”. “Els adolescents poden amagar-se darrere de la pantalla a la seva habitació mentre bombardegen els altres, tot sentint-se molt poderosos”, afegeix Deanna Marie Mason, experta en educació i salut familiar.

Segons  un estudi de 2016  elaborat per la Universitat del País Basc, la via més habitual per al ciberassetjament és la missatgeria instantània a través d’aplicacions com WhatsApp. Tot i que encara preval l’assetjament offline sobre l’online, el segon augmenta a mesura que també ho fa l’edat.

“Al ciberbullying ens trobem ja amb edats que caminen cap a l’adolescència”, indica Gutiérrez. Això succeeix perquè “és quan els atorguem la possibilitat de tenir aquest telèfon mòbil a la mà”, explica l’especialista.

Les xarxes socials on els britànics experimenten més ‘bullying’

¿En quines xarxes socials s’experimenta més assetjament? L’ONG britànica Ditch the Label va publicar el 2017 el resultat d’una sèrie d’enquestes formulades a més de 10.000 persones. De les dades van obtenir que Instagram havia passat a ser la plataforma on la majoria d’anglesos patien bullying, situant-se fins i tot per sobre de Facebook. Però per a la psicòloga d’ANAR, “potser és l’ús que ells mateixos li donen, més que la xarxa social en si”.

Instagram ja sobrepassa els 700 milions d’usuaris mensuals actius i és una de les apps més utilitzades per usuaris d’entre 16 i 24 anys. Com expressa Mason, “els joves estan més còmodes amb plataformes basades en fotos o vídeos perquè han crescut amb la tecnologia des de la infància”.

La xarxa social de fotografies, que també pertany a l’empresa de Zuckerberg, va afegir una funció copiada directament de Snapchat: les històries. Són imatges que s’esborren 24 hores després de la seva publicació i que per l’experta en educació afegeixen problemes addicionals: “És fàcil, ràpid, i es pot dur a terme sense el coneixement de la víctima o de tercers”, assegura l’experta.

Mesures per evitar l’assetjament

Com Facebook explica, en les seves normes comunitàries no permet cap tipus de contingut relacionat amb el bullying. Per això, la xarxa social afirma que retira qualsevol publicació que sembli estar dirigida a particulars amb la intenció de degradar o avergonyir.

Per intentar prevenir aquest tipus de casos, l’empresa té habilitat un centre de seguretat on adolescents, pares i educadors poden informar-se davant d’una situació de risc. “Pot ser que el bullying et faci sentir vergonya o que pensis que estàs sol. Recorda que no és així: acudeix a algú en qui confiïs perquè t’ajudi a superar aquesta situació”, recullen en un apartat orientat a les víctimes. Però són mesures suficients?

Consells de Facebook per a víctimes d’assetjament digital

“En una paraula: no”, assegura amb rotunditat Deanna Marie, que continua dient que “Facebook i Instagram tenen tants usuaris que és impossible que els administradors puguin mirar tot el contingut marcat com inapropiat”. Yanire Gutiérrez opina que “qualsevol mesura que es prengui sempre és beneficiosa i si es poden establir més controls, millor”.

Facebook ha intentat promoure certs consells per garantir una comunitat més inclusiva. És l’exemple de la guia Pensa abans de compartir, que pretenia conscienciar els usuaris sobre les seves publicacions.

Tot i això, per a experts com Mason, “la tecnologia no està prou avançada com per proporcionar una protecció contra l’assetjament”. Al centre de seguretat de Facebook no creuen el mateix: “Els nostres equips globals treballen 24 hores al dia, set dies a la setmana, per revisar el contingut que denúncies i eliminar si infringeix les nostres normes comunitàries”.

Instagram compta des 2016 amb un sistema per filtrar paraules clau des de la pròpia aplicació i evitar certs comentaris ofensius. A més disposa d’un formulari per denunciar imatges o vídeos que puguin ser objectes d’abusos.

Des Instagram asseguren que “estan compromesos amb una comunitat més segura i amable”, cosa que pretenen aconseguir fomentant xarxes de suport entre diferents usuaris. Una mostra és la creada per l’Aliança Nacional de Malalties Mentals dels EUA, que intenta normalitzar patologies sovint invisibles per a la majoria gràcies a aquesta xarxa social.

La importància de demanar ajuda

Com explica la psicòloga de la fundació ANAR, un dels aspectes més importants és trencar amb el silenci de les víctimes. “Normalment pateixen durant un any, els casos s’allarguen, i tendeixen a demanar ajuda quan bonament es veuen amb forces de fer-ho”, afegeix la psicòloga.

Davant d’aquestes dificultats, Gutiérrez assegura que el més important és avançar cap a una major conscienciació perquè els afectats decideixin posar solucions. Ja no només importa l’actitud de qui pateix el problema, sinó també de tots aquells que estan al seu voltant. “Qualsevol persona que pugui veure aquest tipus d’imatges, ja sigui adult o menor, ho ha de posar en coneixement perquè es puguin prendre les mesures oportunes”, insisteix l’especialista.

De fet, Mason parla sobre un estudi de 2017 que analitza l’actitud dels pares davant de casos de ciberbullying. “Es sorprenen quan veuen que el seu fill ha enviat material pornogràfic o que la seva personalitat a les xarxes socials és molt agressiva”, revela l’educadora. Segons la professional, la prevenció no passa per ignorar el problema, sinó per “evitar el risc de ser víctima o agressor” a través de l’educació i converses sobre l’assetjament escolar.

La línia entre la vigilància i el dret a la intimitat és en ocasions difusa. Com cal mantenir la seguretat? “No es tracta d’espiar les seves xarxes socials o telèfons mòbils, sinó que ells puguin consultar els dubtes que els puguin sorgir”, expressa Gutiérrez. Mentrestant, Mason també assegura que el més important és aconseguir un “espai d’acceptació”, en què els fills puguin “compartir les seves experiències a les xarxes socials i buscar suport i ajuda”.

Avançar cap a una major conscienciació del problema és una cosa que, segons l’últim estudi d’ANAR, sembla que s’està aconseguint. “Tenim un major nombre de casos i de trucades, de manera que hi ha una major visibilitat del fenomen”, confirma la psicòloga d’aquesta organització.

Per altres especialistes com Deanna Mason encara queda un llarg camí per recórrer. “Estem lluny de la solució”, considera. Per aconseguir-ho, l’experta sosté que hem de “aprendre i guiar els nostres fills en com tractar la gent amb respecte i tolerància”. D’aquesta manera, sembla que la millor prevenció passa, sobretot, per l’educació. Segons Yanire Gutiérrez, és important aturar un tipus d’assetjament que “té importants seqüeles psicològiques per als menors que el pateixen”.