Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Vivim temps convulsos i incerts, i el sistema educatiu és un reflex fidel d’aquest context. A nivell mundial, l’escenari cap al qual ens dirigim és ple de reptes: l’emergència d’una intel·ligència artificial amb capacitat de decisió sense supervisió humana, el disseny genètic de les persones, el col·lapse mediambiental, la tecnologia militar robotitzada, l’augment de règims autoritaris, la reculada en drets socials fonamentals, etc.
Per fer front a tots aquests reptes, és imprescindible que els adults del futur tinguin la maduresa, la sensibilitat i les habilitats necessàries per prendre decisions sàvies. En conseqüència, els sistemes educatius, sens dubte, han de prioritzar que els infants i joves desenvolupin qualitats humanes com:
i. La capacitat d’anàlisi, reflexió i comprensió de problemes complexos.
ii. La sensibilitat, l’empatia i el biocentrisme.
iii. La creativitat, la iniciativa i el pensament crític.
iv. El compromís, la responsabilitat i la capacitat d’actuar des de múltiples àmbits.
v. I la capacitat de diàleg, cooperació i gestió dels conflictes.
Els espais educatius han de ser laboratoris de creixement humà, on el focus se centri en crear relacions de qualitat. I això no vol dir menysprear la resta de sabers, sinó ser capaços de diferenciar els continguts essencials, dels útils i dels merament interessants en les pràctiques pedagògiques.
Les escoles i instituts estan atrapades en una teranyina de continguts, normatives i estructures fragmentades que impedeixen la creació de relacions humanes de qualitat. Hem transformat la relació amb els nens en una vivència plena de pors i pretensions, i hem creat un sistema escolar on l’alegria de la vida, del créixer i de l’aprendre han estat substituïdes per una infinitat de tasques on tothom està estressat, i allò essencial no té espai.
El més fonamental que un espai educatiu pot fer per afavorir un futur més humà és centrar-se en acompanyar els processos de vida dels infants en el present. L’aquí i ara és ple de tot el necessari per aprendre a viure. La convivència als espais educatius aporta totes les experiències necessàries per al desenvolupament de les qualitats humanes essencials.
El món no necessita persones més competents sinó més humanes. Tenim la tecnologia més avançada que mai hi ha hagut, però està en mans d’éssers humans amb un nivell de maduresa deplorable.
En aquest context, és imprescindible que els espais que es defineixen com a “educatius” entenguin la profunditat d’aquesta paraula, i centrin les seves prioritats en acompanyar els processos de vida dels nens i joves, perquè desenvolupin tot el seu potencial humà. L’etapa d’educació obligatòria no hauria de ser una simple preparació per a la futura incorporació en un mercat laboral que, d’altra banda, en la projecció actual, és més incert que mai.
Retornem a l’acte educatiu el seu valor fonamental. A l’era de la Intel·ligència Artificial, l’Educació ha de prioritzar la Intel·ligència emocional, social i humana.
Si ressones amb aquesta mirada, et convido a llegir el meu llibre: La Educación viva. Navegando hacia una educación más humana y consciente, que pots trobar al meu web, i a participar al Caiev i a la plataforma que estic impulsant, a favor d’una educació viva, amorosa i compromesa.
Més informació:
