Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació educativa i professional (ACPO) reafirmem el nostre compromís amb una educació inclusiva entesa com el dret efectiu de tot l’alumnat a estar present, participar i progressar en el sistema educatiu ordinari.
La inclusió educativa és un principi estructural del sistema i no pot reduir-se a dispositius específics ni a l’atenció d’un determinat alumnat. La inclusió educativa suposa reconèixer la diversitat com a valor, desplegar respostes pedagògiques flexibles i garantir mesures universals, addicionals i intensives en tots els centres educatius.
En aquest marc, analitzem l’acord recent del Departament d’Educació amb les organitzacions sindicals CCOO i UGT en relació amb les mesures d’educació inclusiva.
Tot i que valorem positivament la voluntat de reforçar el sistema i algunes mesures plantejades —com la revisió de serveis educatius, la incorporació de nous perfils professionals o l’atenció al benestar—, considerem que l’acord presenta mancances estructurals importants que poden limitar el desplegament
real d’un model inclusiu.
- Desacord amb el creixement de l’educació especial
Manifestem explícitament el nostre desacord amb l’increment de grups en centres d’educació especial com a mesura central de resposta a la diversitat.
L’ampliació de places en centres d’educació especial no pot esdevenir una via de resposta estructural, ja que pot suposar un retrocés en el desplegament del model inclusiu establert pel Decret 150/2017. La inclusió requereix prioritzar l’escolarització en entorns ordinaris amb els suports necessaris, no consolidar itineraris segregadors. - Una visió parcial de la inclusió
L’acord continua centrant-se principalment en l’alumnat amb necessitats educatives especials i en els suports intensius (CEEPSIR SIEI, AIS, etc.), sense situar amb prou força el paper clau dels centres educatius ordinaris. Cal superar aquesta mirada reduccionista i entendre que la inclusió afecta a tot l’alumnat i requereix reforçar les capacitats del conjunt del sistema, especialment dins dels centres. - Reforç insuficient dels equips dels centres
Una inclusió real només és possible amb centres educatius forts. Per això, considerem imprescindible:
Incrementar de manera estructural les places de professionals d’orientació educativa i suport a la inclusió (MESI i orientadors/es).
Consolidar i revisar les places del personal PAS en els centres: TIS i TEI així com el personal de monitoratge i suport Adequar les dotacions a la complexitat dels centres.
Garantir equips estables i espais reals de coordinació.
L’absència d’aquestes places implica la manca de llocs de treball docents i de suport necessaris i estables per garantir el funcionament ordinari del centre atenent la seva diversitat. - Necessitat d’un sistema d’orientació definit i robust
L’orientació educativa és una peça clau per a la inclusió i, actualment, manca d’un marc normatiu global clar.
Reclamem:
L’impuls d’un decret d’orientació educativa que defineixi el model, les funcions i els recursos.
L’actualització dels serveis educatius i el reforç dels EAP.
La consolidació d’un treball interdisciplinari real entre centres i serveis. - Increment estructural i coherent dels recursos
Les mesures plantejades són insuficients si no van acompanyades d’un increment sostingut dels recursos humans:
Augment de professionals en centres, serveis educatius i suports intensius.
Revisió dels criteris d’assignació per garantir equitat.
Continuïtat dels suports al llarg de totes les etapes educatives. - Inclusió i benestar: una resposta educativa, no només assistencial
L’augment de les necessitats emocionals i de salut mental exigeix una resposta educativa estructurada, que reforci els equips i eviti desplaçar la responsabilitat cap a models excessivament medicalitzadors o externs al centre.
La inclusió educativa no es pot construir des de la perifèria del sistema, sinó des del seu centre: els centres educatius ordinaris.
Per això, des de l’ACPO defensem que qualsevol política d’inclusió ha de prioritzar el reforç estructural dels centres, desenvolupament d’un sistema d’orientació sòlid, i la garantia de recursos i suports suficients per a tot l’alumnat.
Ens posem a disposició del Departament d’Educació i Formació Professional i del conjunt de la comunitat educativa per contribuir a la construcció d’un model inclusiu real i coherent.
