Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les ressenyes han estat realitzades per Ferran Aquilina, Adelina Escandell, Laia Lázaro, Quim Lázaro, Jordi Riera i Montse Vallès del grup d’Educació de RELLA
Temps per a l’escola
Montse Jiménez, Carme Ortoll i Coral Regí | Rosa dels Vents
Aquest llibre està escrit per tres dones que senten gran estima per la docència i la gestió del món educatiu. Elles es van trobar dins del Grup Impulsor de millores educatives a Catalunya, van connectar ràpidament, i fruit de les seves llargues converses i discussions per anar elaborant propostes per millorar el sistema educatiu català, va néixer aquest llibre. Totes tres venien d’experiències i moments vitals diferents, però hi havia un element en comú: el convenciment que, a l’escola, li falta temps. La raó és que el temps, en la societat actual, és un luxe i una necessitat.
Els temes del llibre són molt diversos, des dels resultats de les proves PISA fins a la tecnologia, passant per la pobresa, la llengua, la diversitat, el que vol dir ser mestre avui i que tenen una responsabilitat compartida que va més enllà de l’aula. Una rescola de qualitat, que ha de ser inclusiva, equitativa i ha d’oferir oportunitats per a tothom. Un dels eixos centrals del llibre: defensar una escola per a tothom, amb una perspectiva per a cadascú. Confiar molt en l’escola, perquè la confiança és també la base de l’aprenentatge.
Les autores no fugen de polèmiques i promouen la conversa i el diàleg per poder avançar junts, però evitant tractaments alarmistes que no aporten solucions. En un temps d’incerteses, cal tenir recursos i eines per afavorir que tots els infants i adolescents aprenguin. També tracten del tema de la llengua catalana, en un moment d’emergència lingüística que viu el català, no sols a l’escola, sinó també socialment. Cal un pla de xoc general i específic, ben estructurat i planificat, amb mesures urgents i fàcils d’aplicar.
En el fons, diuen que cal un treball basat en evidències i que aporti propostes: cal pensar, llegir, reflexionar, dialogar i compartir, però falta molt temps per poder posar en pràctica aquest procés. La part final del llibre és un recull de respostes fetes a diferents persones del món educatiu per respondre a “quina escola somies” i una proposta de qüestionari adreçat a diferents agents. Els equips docents: (claustres, equips directius, equips de coordinació. Famílies: (AFAS, Consell Escolar…). Des de la pràctica educativa: (aules, docents, coordinadors de cicles…) i, finalment, la societat en general.
La pantalla educadora
Ramon Breu | Rosa Sensat
Ramon Breu és escriptor i professor de secundària. Va estudiar Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i Sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Va crear el portal educatiu Cinescola el 2004 i l’Enciclopèdia Digital d’Educació en Comunicació el 2009. Ha estat redactor de la revista digital Aula Mèdia del 2002 al 2009 i és formador a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i de l’Escola d’Estiu d’El Escorial de la Universitat Complutense de Madrid. En els darrers anys, seguint una línia de treball que vincula l’educació, el cinema i la memòria històrica, ha col·laborat amb el Memorial Democràtic.
Com el títol ens indica, l’autor ens presenta 100 pel·lícules del segle XXI amb un petit guió sobre “elements de debat, reflexió i aprenentatge”.
Ramon Breu, ens explica en la introducció: “Formar espectadors és formar ciutadanes i ciutadans; formar espectadors significa fer possible veure pel·lícules amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-nos pel·lícules sense pensar-les, sense apropar-s’hi tranquil·lament, assossegadament, i gaudir de les seves imatges, de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Es tracta de dignificar la nostra mirada” (…) “Quan de sobte se senten veus que acaben de descobrir el caràcter tòxic de certes pantalles i amb prodigiosa imaginació ho redueixen tot a prohibicions, nosaltres optem per l’educació en comunicació, per la formació crítica dels espectadors, per les pantalles educadores”. En el llibre també hi trobareu les fitxes tècniques de les 100 pel·lícules.
Contra la tiranía del like
Jordi Nomen | Arpa
Jordi Nomen, conegut mestre i escriptor de l’escola Sadako, ens presenta un nou llibre sobre les xarxes socials en la vida actual dels adolescents, d’on són una part inseparable de les accions i del temps dels nostres infants i joves, ells busquen reconeixement, es comparen sense descans i mesuren el seu valor en funció de likes, i del nombre de seguidors que tenen. Però el que sembla una eina de connexió, es transforma molts cops en una trampa emocional que genera ansietat, dependència i solitud.
Davant d’un nou ecosistema digital que condiciona l’autoestima, la identitat i les seves relacions, l’autor proposa un camí de reflexió i acompanyament que combina filosofia, pedagogia i recursos pràctics per recuperar la maduresa emocional en l’era de la hiperconnexió.
Fa servir la filosofia com un antídot a la tirania de l’aparença. Des de Plató i Aristòtil, fins a Hannah Arendt, Michel Foucault, Simone de Beauvoir, Zygmunt Bauman i Byung-Chul Han. Llibre dirigit a adolescents, famílies i educadors que sense demonitzar la nova tecnologia, sinó que convida a fer-la servir d’una manera crítica.
¿A qué responde la educación inclusiva?
Maria Teresa Rascón i Ignació Calderon Almendros (coord) | Octaedro
Aquest llibre és una obra breu, però intensa, que situa el focus en una realitat incòmoda: el patiment invisibilitzat dins les escoles, especialment el que viuen infants i joves etiquetats per la discapacitat o la diferència.
L’obra s’organitza en dues parts clarament diferenciades: per una banda, els relats breus construïts des d’experiències reals que exposen situacions d’exclusió, estigmatització o violència simbòlica a l’àmbit escolar, donant veu directa a alumnat, famílies i professionals. Deixa en evidència com el sistema educatiu pot arribar a negar la diferència en comptes d’integrar-la. Vertaderament, el to és deliberadament dur: no busca consolar, sinó incomodar la lectora o el lector i fer visible allò que normalment queda ocult. La segona part acompanya els relats amb una reflexió teòrica basada en la investigació acadèmica. Aquí s’aborden qüestions clau com l’impacte del diagnòstic i l’etiquetatge o bé les conseqüències emocionals: vergonya, resignació, dany a l’autoestima… Crítica a un sistema escolar que exigeix adaptació de l’alumnat en lloc de transformar-se.
El missatge central que ens mostren les i els autors que coordinen aquest llibre coral és clar: la inclusió no es pot limitar a discursos, ha d’implicar un canvi estructural i cultural a l’escola, treballant des d’uns conceptes ben definits. El marc conceptual està basat en les premisses que l’educació inclusiva sorgeix com a resposta al patiment generat per l’exclusió escolar i que les narratives personals són una eina poderosa per comprendre i transformar la realitat educativa.
El llibre es mostra un alt grau d’impacte emocional, amb uns relats que connecten la teoria i l’experiència real, a vegades dura, aportant una mirada crítica poc complaent amb el sistema educatiu. Una obra que ofereix més consciència i reflexió que no pas eines concretes, però valuosa pel seu valor ètic, que va més enllà del discurs superficial sobre inclusió. Més que explicar què és l’educació inclusiva, respon a per què és necessària i urgent, mostrant el cost humà de no aplicar-la. Tot un repte per al món educatiu per donar rellevància al sentit sistèmic i la persona, i que en el col·lectiu “Quererla es crearla”, promouen una vertadera societat i educació inclusiva.
Lo que se da no se quita
Pilar Guembe i Carlos Goñi | Desclée de Brouwer
El llibre pretén ser una guia per a pares i mares que es plantegen com educar els seus fills des de l’estima i alhora des de la coherència. Diu que educar no és una tasca senzilla, però sí molt important, complexa i imperfecte. Ressalta, tanmateix, que educar els fills és un privilegi que cal i vol ser gaudit.
A cada capítol exposa com donar resposta a algun concepte sobre l’educació en el dia a dia o en el procés continuo del fet d’educar en família. Són capítols breus i pràctics, on es plantegen reflexions de sentit comú i exemples quotidians entorn de fets habituals, com establir límits, utilització de les pantalles, etc.
Està escrit en un llenguatge senzill i clar, amb exemples quotidians i reflexions properes a experiències viscudes. Aporta com a idea principal que tot allò que es dona als fills, paraules, gestos, reflexions o decisions queda en ells i, per tant, el temps que se’ls hi dedica és una aportació clau en la seva educació.
Una vida dedicada als infants
Jordi Cots | Rosa Sensat
Aquest és un llibre de memòries, d’una vida plena dedicada a la família i al món de l’educació. Els temps difícils que li va tocar viure li donen forces per ser una persona clau en el món de la renovació pedagògica. Va ser un dels “7 magnífics” que van fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, director de l’escola Aula, i un defensor, durant tota la seva vida, dels drets dels infants, dels quals en va ser un referent i va portar aquest tema a les escoles i a la societat en general.
És un llibre personal, fet a la vellesa amb molts records de tota la seva intensa vida, on explica des de la infantesa, la família, la Vall de Sant Daniel, Banyoles, Montserrat, Cantonigròs, Vic i Barcelona.
Advocat i pedagog i poeta, va dedicar la seva vida al món educatiu, però sobretot a fer arribar i entendre el valor important dels Drets dels Infants. Del 1997 al 2004 va ser adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants.
La vida d’un home bo, una persona estimada i que ha creat escola, on molts en sentim deixebles seus, perquè el seu llegat és ampli i polifacètic.
Socialització primerenca a l’educació infantil
Grup Kalitat | Rosa Sensat
En aquestes edats (0-3) l’infant es socialitza? Com podem facilitar la socialització dels infants d’aquestes edats a les escoles bressol? Aquestes i altres preguntes solen plantejar-se quan un infant ha de començar la seva entrada a l’escola. En aquest llibre, el grup KalitatEZ ens dona estris perquè ens puguem respondre a aquestes qüestions.
El llibre està dividit en quatre parts; en la primera, dona una visió més teòrica, basada en la pedagogia d’Emmy Pikler, de la socialització a les primeres edats, trencant tòpics i proposant tres grans qüestions:
-De què parlem quan parlem d’educació infantil?
-Què hauríem de dir/subratllar sobre la socialització a l’escola bressol?
-Què hem de tenir en compte quan ens referim a la socialització a l’escola bressol?
El llibre ens dona eines per a la reflexió i que puguem trobar la resposta a cadascuna d’elles. A les altres tres parts, dona exemples de situacions quotidianes. Tot i que els exemples proposats tenen sempre una resolució un tant “utòpica” (no sempre hi ha ni el temps ni les condicions per poder actuar com elles proposen), sí que al final de cadascun d’ells hi ha una reflexió pedagògica (en vermell) sobre què s’ha de tenir en compte i quines actituds per part de les educadores per afavorir-les.
Llibre interessant i que ens pot portar a reflexionar sobre la nostra pràctica diària i com millorar l’atenció als infants.
Crear, crecer, criar
Eva Medina Rodríguez | Desclée de Brouwer
Aquest és un llibre dedicat sobretot a les famílies amb criatures, partint d’un testimoni íntim i personal sobre la maternitat, la resiliència i el poder transformador de l’amor. Un camí personal que l’autora, psicòloga, mare i dona marcada per una infància difícil, patint maltractaments a casa, explica com transforma aquestes ferides en eines per acompanyar i ajudar altres famílies.
És una obra molt personal que analitza com, en cuidar el seu fill, es va trobar cara a cara amb les seves pròpies ombres. És el somni d’una nena que, malgrat que la seva situació, vol ser psicòloga i escriptora i que troba en la maternitat la manera de dur a terme aquestes dues vocacions.
Un llibre pels qui busquen criar els seus fills en consciència i autenticitat, on es pretén que cadascú trobi la manera pròpia de criar-los. És una guia orientadora perquè, a partir de la vivència personal, mira de trobar manera de criar, créixer i crear.
Irreductibles: Cómo hacer frente a la gordofobia
Kate Manne | Capitán Swing
L’autora és Doctora en Filosofia per l’Institut Tecnològic de Massachusetts i professora associada d’aquesta matèria en la Universitat de Cornell de Nova York. Està especialitzada en filosofia moral, social i feminista, i va ser investigadora júnior
de la Harvard Society of Fellows entre 2011 i 2013. Escriu en nombrosos mitjans i és una conferenciant molt activa.
Diu l’autora en la introducció que serveix per explicar l’objectiu i el contingut del llibre: “M’he adonat que els nostres cossos no són el problema. El problema és el món que està immers en la gordofòbia. I ho podem combatre”. I un altre fragment que volia destacar: “Les infàncies grosses també pateixen discriminació per part del professorat. És habitual que el personal docent expressi estereotips negatius basats en el pes cap al seu alumnat més gran, assumint que tindran un pitjor acompliment en tasques de raonament, els costarà més l’exercici físic i tindran pitjors habilitats socials”.
El llibre finalitza amb una extensa bibliografia i altres recursos classificats en tres blocs: Sobre gordofòbia o experiència de vida grassa i les seves interseccions, sobre la cultura de la dieta en relació amb la gordofòbia i sobre alimentació intuïtiva i la seva crítica”. Pot resultar interessant de llegir si el vostre pes no està dins els estàndards oficials, però també si teniu professions relacionades amb la infància. Perquè el de la gordofòbia és un estereotip que també cal denunciar.
Hacia una evaluación psicopedagógica inclusiva
Ignacio Calderón i Jesús J. Moreno Parra (coord.) | Octaedro
El llibre és una obra coral que proposa una revisió des de l’arrel del paper de l’orientació escolar i de l’avaluació psicopedagògica, des del paradigma de l’educació inclusiva. Sorgeix a partir de més de set anys de recerca i pràctica del Col·lectiu Alterevaluación, vinculat al moviment “Quererla es Crearla”. L’obra qüestiona el model tradicional d’avaluació psicopedagògica, centrat en el diagnòstic individual de l’alumnat, i el considera insuficient i contraproduent fins i tot per construir escoles inclusives. En el seu lloc, proposa un enfocament social, contextual i participatiu, on les dificultats no s’entenen com a dèficits de l’alumnat, sinó com a resultat de barreres a l’entorn educatiu. L’objectiu pel qual es treballa és orientar l’escola cap a la inclusió, deixant de mirar cap al lloc equivocat.
Critica el model diagnòstic tradicional denunciant que etiquetar l’alumnat reforça dinàmiques d’exclusió i de segregació, i emfasitza que és necessari un canvi d’enfocament per tal de passar d’una avaluació individual a una avaluació centrada en el context, en les relacions i els processos educatius. Des d’una perspectiva fonamentada en l’ètica i els drets humans, redefineix el rol transformador de l’orientador com a agent de canvi que facilita processos col·lectius i participatius.
El llibre inclou un model d’intervenció estructurat en fases (demanda, anàlisi conjunta, diagnòstic contextual, intervenció i avaluació), molt pràctic i amb molts exemples d’experiències reals i actuacions en el marc comunitari de l’escola. L’obra se situa clarament dins el marc de l’educació inclusiva crítica, influïda per autors com Mel Ainscow i aposta per la democratització de l’escola. S’emfatitza la participació de tota la comunitat educativa i la necessitat de transformar estructures.
Es tracta d’un llibre especialment rellevant per a mestres de totes les etapes educatives i per a professionals de l’orientació, la pedagogia i l’educació inclusiva, ja que aporta una mirada crítica ben fonamentada sobre pràctiques molt normalitzades al sistema educatiu i ofereix alternatives concretes, no només un discurs teòric, qüestionant profundament la cultura escolar vigent. Tot plegat, és una obra necessària que convida a repensar l’avaluació psicopedagògica com una eina per a la inclusió i no per a la classificació. El seu valor més gran rau en articular i relacionar teoria, ètica i pràctica, envers un canvi real a l’escola.
Neuropedagogía y DUA
Coral Elizondo | Octaedro
L’autora d’aquest llibre és mestra, psicòloga, orientadora, formadora en educació inclusiva i professora en el Diploma de Neuroeducació Avançada a la UB, i ha escrit altres llibres sobre neuroeducació, DUA i pràctiques inclusives.
Aquesta obra neix d’una convicció clara: l’educació inclusiva no ha de ser una excepció, és l’educació clau del segle XXI, garantint-la com un dret. Ella treballa en el marc del disseny universal per l’aprenentatge, tot integrant neurociència, psicologia cognitiva i una mirada ètica que reconeix la diversitat humana com una gran riquesa. No només presenta pautes, que són necessàries, sinó que ofereix una brúixola per pensar i pensar aules que respectin la identitat de cada estudiant i que eliminin les barreres invisibles.
Es tracta d’un llibre pensat per docents, orientadors, equips directius i formadors que vulguin repensar i canviar l’escola per construir espais on cada alumne pugui aprendre sense renunciar a ser qui és, en línia amb Meirieu, recuperant la pedagogia significativa i tornant al que és essencial, fent servir la responsabilitat i les cures.
Construcción de escritura e interpretación inicial de textos a los 3, 4 y 5 años
Rosa M. Bellés Guitart | Círculo Rojo
Aquest llibre és una eina de treball per a mestres i famílies que volen aprofundir en l’entesa del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura dels infants de tres a sis anys; és a dir, a l’etapa d’educació infantil.
Al llarg de la lectura, trobem informació entorn de l’evolució històrica sobre el mètode que s’utilitzava des dels anys 50 del segle passat fins a l’època en què arriba la psicogènesi i els aprenentatges constructivistes. Aquesta anàlisi històrica del
mètode està il·lustrat amb referències de pràctiques d’aula en diferents centres, on l’autora ha treballat.
A partir d’aquesta anàlisi històrica, presenta activitats i exposa exemples de com treballar la lectoescriptura, des d’una mirada constructivista, on l’infant entén i interpreta les lletres, les paraules i el codi escrit. Alhora, ens explica com l’infant
pensa i aprèn a aplicar aquest codi.
Estructura les diferents etapes del desenvolupament (3, 4 i 5 anys), respectant els ritmes individuals i la maduresa cognitiva de cada etapa. A partir d’una base teòrica sòlida, l’obra ofereix pautes i exemples que es poden aplicar directament a l’aula o a casa per estimular l’interès pels textos. L’autora convida a entendre que aprendre a escriure no és “fer lletres”, sinó un procés d’elaboració intel·lectual en què l’infant n’és el protagonista.
La saviesa dels clàssics
Jordi Rincón (text) i Núria Solsona (il·lustracions) | Akiara
El món fascinant dels clàssics es presenta aquí a través de 30 aforismes que han perdurat en la història i que avui tenen molt a dir-nos. Amb unes excel·lents il·lustracions que evoquen i s’inspiren en el paisatge mediterrani.
Davant de la temptació de la cobdícia, l’enveja, la mandra o la supèrbia, el món grec i llatí ja defensava l’autoconeixement, la voluntat de saber, l’esforç, l’honestedat, l’acceptació dels propis límits, l’esperança o la verdadera amistat.
L’autor, després d’haver dedicat la seva visa professional a acompanyar adolescents en el seu viatge pel pensament i la bellesa del món antic, respon a qüestions actuals i convida a cultivar el millor de la naturalesa humana.
Un llibre de luxe, tant pels textos curts que sols ocupen una pàgina al costat d’una il·lustració molt bonica referent al text comentat.
La infància dels marges
Angélica Sátiro | Octaedro
La infància dels marges ens presenta un llibre molt creatiu tant en la seva forma com en el seu text. Un text que és el resultat d’una proposta de filosofia lúdica, escrit per Angélica Sátiro amb el suport de l’Instituto Guimaraes Rosa, del Consulat General del Brasil a Barcelona.
Les il·lustracions van ser cocreades durant les trobades de Filosofia Lúdica amb grups d’infants de diverses escoles de Galícia, Andalusia i d’un CRAE de la ciutat de Barcelona. El text ens presenta un grup d’infants orfes de diversos orígens que conviuen en un centre d’acollida i passen unes hores de joc i vivència cada dia en una plaça. Cada un amb la seva pròpia vida, origen i riquesa desats en la seva motxilla. Aquests infants es veuen immersos en una història de misteri on també hi participa un altre infant veí de la plaça que s’afegeix a la descoberta d’aquest misteri.
A través de la narració es fa evident el valor de la diferència, la seva acceptació i tota la riquesa personal intangible que té més importància que qualsevol bé material. Converses, accions i situacions que ofereixen la possibilitat d’extreure pensaments i concloure tot el que aporta la convivència sense prejudici.
Angélica Sátiro és doctora en pedagogia i presidenta de l’Associació Crear Mundos, que defineix la seva tasca així: “Des de la perspectiva de la creativitat les diferències són riqueses. Per crear i innovar és important creuar fronteres i produir contactes de diferents visions, valors i maneres de pensar, sentir, fer i actuar. Per això, Crear Mundos s’organitza i es fa des de la perspectiva intercultural, interdisciplinar i intergeneracional, tenint en compte d’equilibrar la presència i l’aportació dels diferents gèneres”. En definitiva, un text original i ple de possibilitats per a la pedagogia de la inclusió en les comunitats.
Elogi de la professió docent
Toni Giménez Fajardo | Rosa Sensat
L’autor és cantant i pedagog. El llibre, com s’explica en la contraportada, va adreçat tant al profà ( que podrà conèixer i valorar millor aquesta professió) com a l’estudiant de mestre (que hi trobarà fonament), com al professional en actiu (perquè recordi, revisi i amplii la seva formació inicial alhora que se’n senti orgullós i reconegut). Acaba amb una àmplia bibliografia.
Cada apartat (breu), va precedit d’una cita. En el cas de “Què ha de pretendre l’escola?” podem llegir una cita de Josep Estalella: “A l’escola ens proposem fer persones bones; si les fem fortes, millor, i si a més a més, surten sàvies, encara millor”.
