Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Plataforma d’Infància, entitat que engloba 70 entitats d’infància, ha presentat l’informe La pobresa infantil a Espanya. Anàlisi de l’Enquesta de Condicions de Vida amb Enfocament d’Infància 2026, sobre la situació de la pobresa infantil amb les dades de l’INE de l’enquesta de condicions de vida. Hi participen 70.000 persones, de les quals 12.000 són menors d’edat.
Per primera vegada en els darrers anys, les dades de pobresa infantil han millorat, en línies generals, segons les dades amb què ha treballat la Plataforma. Tot i això, quan es miren les estadístiques, hi ha punts foscos.
El primer és el lent ritme de descens que suposaria arribar a la convergència amb els ODS en 12 anys, quan en queden quatre per complir-los. El passat 2025 hauria d’estar la taxa de pobresa infantil al 22% i hi ha unes dècimes per sobre del 32%.
La pobresa no és homogènia
Segons han explicat els responsables de l’estudi, així com de la mateixa Plataforma, les i els nens amb més vulnerabilitat, precisament, són el col·lectiu en què no només no ha disminuït la pobresa, sinó que ha augmentat.
“Encara que el nivell general de pobresa disminueix, entre els col·lectius més vulnerables, la taxa de pobresa ha augmentat”, ha explicat Débora Quiroga, coordinadora de l’informe. Entre aquestes infàncies hi ha les de famílies monomarentals, a les famílies amb més de tres menors al càrrec o d’origen migrant.
També hi ha diferències si s’atén l’edat. Per fer l’estudi, l’equip ha dividit la mostra en tres grups: dels 0 als 3 anys; dels 4 als 12, i dels 13 als 16.
L’adolescència, segons han comprovat, és la que presenta més taxa de risc de pobresa, amb el 34%. Aquesta situació s’explica, han comentat, perquè la majoria de les ajudes es dissenyen per a la primera infància, entre els 0 i els 6 anys.
Quan es neix en una família monomarental és molt probable que s’estigui en risc de pobresa, ja que la meitat hi són. Pitjor situació tenen les i els nens que neixen en famílies migrants, ja que el 67% tenen risc de pobresa.
Els estudis dels progenitors també influeixen, com més baixos, més risc de pobresa. Tot i així, Quiroga ha destacat que el 16,4% de les llars amb progenitors amb estudis superiors estan en aquesta situació.
Una cosa semblant en el cas de les llars on totes les persones adultes treballen. Si escau, el 14,9% són a l’índex Arope (de risc de pobresa i exclusió social). “L’ocupació no sempre protegeix, ha de ser de qualitat”, ha explicat Quiroga.
Pobresa i residència
El lloc i el règim de l’habitatge també marquen la situació de les famílies i dels menors en relació amb la pobresa.
Per a l’informe s’han estudiat les microdades recollides per l’INE a la seva enquesta de condicions de vida, de les quals es desprèn. D’ells es desprèn que les taxes més importants d’Arope es donen als nuclis de població intermedis.
Les famílies que pitjor ho passen no són a les grans ciutats ni a zones rurals. Quiroga ha parlat de famílies que es muden a aquestes poblacions però hi ha menor quantitat d’oferta laboral i pitjors serveis que pugui utilitzar la població.
Al costat d’això han vist que el quintil més pobre de població viu majoritàriament de lloguer, el 37,7%, i això suposa d’arbitrarietat davant de possibles pujades de preus.
I és que el preu de l’habitatge és un dels grans problemes socials. Hi ha un 8,6% de les llars que dediquen més del 40% dels seus ingressos al pagament de casa seva. Aquest percentatge puja fins al 27% al quintil de famílies de menors ingressos. I el 16% de les llars amb menors van tenir retards a l’hora de pagar lloguers o hipoteques.
Propostes
Segons les dades que han demanat i analitzat els experts en aquest nou informe de la Plataforma d’Infància, les ajudes socials de diferents tipus tenen un impacte substancial a les vides de les famílies. No només l’Ingrés Mínim Vital (IMV), sinó els complements autonòmics, que alguns territoris van suprimir després de posar-lo en marxa.
És per això que Ricardo Ibarra, director de la Plataforma d’Infància, ha reivindicat la necessitat que hi hagi més i millors ajudes a les famílies amb menors al càrrec per reduir, de la manera més dràstica possible unes estadístiques que ens situen com el país amb més taxa d’infància en risc de pobresa.
Ajuts universals a la criança, reduccions fiscals reemborsables per a les famílies que no tenen obligació de fer la renda però podrien beneficiar-se d’ajudes, retroactivitat per a les dues setmanes de baixa per maternitat/paternitat, millores en les polítiques de conciliació en són algunes.
També la millora del disseny de l’IMV o del complement d’ajuda per a la infància (CAPI) del qual el 70% dels potencials beneficiaris se’n queden fora segons ha explicat Ibarra. En aquest sentit, ha comentat la necessitat que arribi més a la població adolescent.
Ha demanat la universalització del 0-3, de la creació de polítiques específiques per a joves de 13 a 17 anys, de menjadors escolars que garanteixin que, almenys, les nenes i els nens en risc d’exclusió hi puguin accedir de manera gratuïta.
La bateria més àmplia de mesures tenen a veure amb la vivenda. Adaptar llindars de renda, fer una reserva exclusiva d’habitatges socials, garantir el no-desallotjament de les famílies amb menors sense alternativa habitacional, la prohibició del tall de subministraments en qualsevol situació si hi ha menors a l’habitatge o la creació d’una prestació especial per evitar el sobrecost que suposa el pagament de l’habitatge. I, per descomptat, acabar amb les situacions de barraquisme i infrahabitatge.
Ibarra ha insistit que aquestes mesures, més que assumibles, són necessàries perquè Espanya acceleri la reducció de la taxa de pobresa infantil que, des de fa dècades, es troba per sobre del 30%.
Un de cada tres nenes, nens i adolescents es troben a l’altra banda d’una línia que marca no només el present, sinó també el futur.
