Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Moltes vegades la paraula “inclusivitat”, es presenta com un ideal teòric, però la realitat d’una aula d’alumnes del segon cicle d’educació infantil, de cinc anys, t’obliga a tocar de peus a terra. Per a ells, el que anomenem el món, no és només un mapa, és la realitat multicultural que es viu a cadascuna de les nostres aules; i no només per la diversitat cultural, sinó pels que tenen necessitats educatives especials.
I una vegada coneixem “la seva” realitat, com fem perquè totes les criatures sentin que el viatge és seu? Com es pot transformar la diversitat en una oportunitat? La resposta és mitjançant un projecte, el centre d’interès del qual és la Volta al món. Gràcies als projectes, a aquestes edats, sorgeix la màgia barrejant la gran curiositat que cadascú sent, amb les del seu company. Ens allunyem de les fitxes, i fem que se n’interrelacionin les idees i que aquestes siguin exposades al grup.
L’equip com a motor, fins i tot als cinc anys
L´aprenentatge cooperatiu, des d´educació infantil, contribueix a la integració de l´alumnat dins del grup i l’adquisició d’habilitats socials correctes i sanes. I per això requereix un disseny amb sentit. Nenes i nens treballen en grups en què cadascú té un rol: qui reparteix el material, qui revisa que estigui tot segons allò acordat…
Per exemple, quan toca jugar amb els números, fem servir la tècnica del «foli rotatori», d’Arnal Cejudo. És tan simple com anar passant-se una tasca per resoldre-la entre tots. El meu alumne amb necessitats especials no es queda mirant des de la barrera. Té la seva «parella d’espatlla» (un company que li dóna suport) i ell era l’encarregat de fer la tasca: posar-ne una de les peces o comptar en veu alta. Al final, l’èxit era dels quatre que formaven cada equip. És el que descriuen experts com Gutiérrez del Moral com l’objectiu del treball cooperatiu: superar les dificultats i garantir-ne la integració real.
El cos i el joc: desfent nusos
Aquesta filosofia d’ajuda mútua també la portem a psicomotricitat. Allí, realitzem la dinàmica del “Nus Humà”, en què noies i nois han de formar un gran nus de braços i cames. L’objectiu és deixar-se anar, per a això, la col·laboració és clau.
En observar com es donen instruccions entre si o com esperen que el company amb més dificultats motòriques faci el pas, entenen que, encara que les situacions es compliquin, la solució sempre arriba si ens ajudem a desfer el nus entre tots.
Detalls que obren portes
Es pot trobar la inclusió real en la lectura d’un conte a la sessió de l’assemblea, com a “Conte de tots els colors” , d’Hernández i Sainz de la Maza. L’alumne amb dificultats visuals s’asseu a prop i així us assegurem l’accés a la història. No cal incloure la tecnologia, tan sols, una mirada pedagògica.
Aquesta mateixa filosofia va ser la que va guiar la nostra activitat de plàstica. Com a proposta es va recrear l’obra de Mata-mua, de Paul Gauguin; es va dividir en 20 peces, una per persona, a les quals donar color. El resultat va ser un mural on el quadre agafava sentit quan totes les peces encaixaven. Ho veien clar, si faltava alguna de les 20 peces, el quadre estava incomplet.
L’ecosistema educatiu: famílies i referents
L’educació no pot ésser una bombolla. Si volem que nenes i nens creixin sense prejudicis, les famílies hi han de participar. Vam llançar un «Challenge familiar» perquè ens enviessin vídeos per conèixer la riquesa de les seves arrels. Veure la cultura de cada casa els va ajudar a esborrar aquestes fronteres invisibles, si n’hi havia alguna, que de vegades, d’alguna manera, portem.
Fins i tot la música va ser la nostra aliada. Ballem amb Motxila 21, un grup de rock format per persones amb Síndrome de Down que ens ensenya que la música és universal, encara que cadascú tingui un ritme diferent. Com diu la lletra de les cançons, no som diferents, només necessitem que ens deixin tocar a la nostra manera.
Avaluar per continuar creixent
L’avaluació va ser plantejada de manera global, contínua i formativa. Importava més el procés que el resultat final, ja que ens permetia avaluar els aprenentatges com a pràctica docent.
Hem aconseguit adaptar l’ensenyament a nens i nenes. D’altra manera, l’aprenentatge no hauria estat inclusiu.
Hi ha una reflexió de GorkaProfe que resumeix molt bé el nostre camí: no és la discapacitat allò que fa difícil la vida, sinó els pensaments i les accions dels altres. La nostra aula és, en definitiva, aquest puzle de Gauguin: 20 peces diferents en forma i color que, quan s’ajunten amb afecte i una metodologia sòlida, creen una cosa molt més valuosa que si estiguessin guardades per separat.
Referències
- Arnal Cejudo, I. (2018). Aprendizaje cooperativo y el folio giratorio. Una manera de trabajar habilidades sociales básicas. Grau en Mestre o Mestra d’Educació Infantil [1110]. http://hdl.handle.net/10234/177954
- Dinámicas grupales. Técnicas de grupo y dinámicas de grupo. (s.f). Dinámica Nudo Humano. https://dinamicasgrupales.com.ar/dinamicas/trabajo-en-equipo/dinamica- nudo-humano-2/
- García, G. [@Gorkaprofe]. (3 de noviembre, 2018). No es la discapacidad lo que hace difícil la vida, sino los pensamientos y acciones de los demás [Tuit]. Twitter. https://twitter.com/gorkaprofe/status/1058720620169646080
- Gauguin, P. (1892). Mata Mua [Óleo sobre lienzo]. Madrid: Museo Thyssen- Bornemisza. https://www.museothyssen.org/coleccion/artistas/gauguin-paul/mata- mua-erase-vez
- Gutiérrez del Moral, M. J. (2009). Eltrabajocooperativo,sudiseñoysuevaluación. Dificultadesypropuestas. http://hdl.handle.net/10256/1956
- Hernández, J. M. i Sainz de la Maza, A. (2004). Cuentodetodosloscolores. RBA libros.
- Martín, J. (2019). Motxila21‘Nosomosdistintos’[Video]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=TBJkgIrxCN0
