Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    ‘El Diari de l’Educació’ lidera un manifest “per un debat educatiu responsable i respectuós”

    Redacció

    Hem millorat. Els resultats PISA desorienten

    Joan M. Girona

    El menyspreu al professorat

    Rosa Cañadell

    En defensa de la renovació pedagògica

    Joan Domènech

    Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta

    Fanny Figueras
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Repressió franquista

    Opinió
    Repressió franquista

    Ressenya del llibre 'Represión franquista, resistencia antifranquista y memoria histórica democrática de las mujeres' (1)
    Joan M. Gironamaig 11, 20265 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Un títol llarg que intenta explicar el seu interessant contingut. Un llibre adequat per al professorat de secundària obligatòria i postobligatòria, que pot ser utilitzat per a les seves classes i activitats lectives. Unes unitats didàctiques amb perspectiva de gènere, redactades de manera que seran molt útils per a les classes d’història, però sobretot per a treballs globalitzats o basats en projectes. Permet treballar diverses matèries o assignatures alhora; una metodologia que afavoreix els aprenentatges, l’adquisició de coneixements i el pensament crític.

    Molt oportuna aquesta publicació en uns moments en què està en qüestió la mateixa democràcia, que tant de sofriment i lluites va implicar per a la seva consecució. Es percep la possible tornada a temps que crèiem superats, a ideologies franquistes o feixistes. A temps en què, a més, les dones no tenien cap paper important, ja que havien d’estar al servei dels homes.

    Les professores Beatriz García i Desirée Rodríguez i el professor Enrique Díez han escrit un compendi molt complet. Continguts, explicacions, propostes de treball, bibliografies (llibres, pel·lícules, pàgines web) abundants. Quan la memòria històrica del nostre país forma part del currículum prescriptiu de secundària és important impulsar-ne l’aplicació pràctica. Part del professorat i de les famílies de l’alumnat actual són una mica (o molt) reticents a tractar la memòria històrica a les aules. Sembla que els vents bufen a favor de la reacció i hi ha qui es vol resguardar.

    Quan la memòria històrica del nostre país forma part del currículum prescriptiu de secundària és important impulsar-ne l’aplicació pràctica

    És necessari, més que mai, recuperar la memòria, evitar l’oblit de persones que van donar la seva vida i els seus millors anys per defensar les llibertats democràtiques i la igualtat de dones i homes. Centrar la publicació en les dones aconsegueix un doble objectiu: la memòria històrica i la de gènere, la més oblidada. El Patronato de “protección” a la mujer, per exemple, ha estat una de les institucions oblidades fins molt recentment; el sofriment de les que hi van estar tancades restava invisibilitzat. Fins i tot en democràcia ha continuat, com el robatori de nadons que es va practicar fins a finals del segle XX. Evidentment, les dones no han estat tractades en condicions d’igualtat.

    Posar en qüestió aquests fets ajudarà a la formació democràtica dels adolescents escolaritzats. Animarà professores i professors, si volen ser dignes de la seva tasca, a impartir-los. Les ferides cobertes s’infecten; les obertes es curen. El silenci de moltes dones, provocat pels traumes i els records del que van viure, ha de fer-se públic; cal demanar perdó perquè l’oblit revictimitza.

    És necessari, més que mai, recuperar la memòria, evitar l’oblit de persones que van donar la seva vida i els seus millors anys per defensar les llibertats democràtiques i la igualtat de dones i homes.

    És llarga la llista d’elements que consten en la publicació que comentem que hauríem de destacar, elements que no són prou coneguts: el trauma viscut per les represaliades, que afecta fins a la quarta generació dels seus descendents; el comerç de nens i nenes de les vençudes; les repercussions en la salut mental de les afectades; la necessitat de demanar informes o avals, amb la humiliació que representava i la manca de dignitat; les repressions laborals després de la guerra; la quantitat de fosses exhumades i la gran quantitat que encara resten sense poder-ho ser; l’enterrament digne de les restes recuperades, per compensar la indignitat de deixar els cossos dels republicans a mercè de les alimanyes; la denúncia de l’oblit practicat pels governs suposadament democràtics; la necessitat de mantenir el record, amb memorials per honorar les víctimes de la guerra i de la repressió posterior; la solidaritat, la sororitat, la lluita col·lectiva, l’organització necessària per superar l’individualisme; constatar que la repressió va continuar al llarg de tots els anys de la dictadura, per continuar aixafant els vençuts amb fam, por, inseguretat, futur incert…

    Necessitem publicacions i actuacions que parlin i exigeixin la reparació, per superar la llei de punt final que va representar l’amnistia

    Les cites de persones vives que continuen lluitant acosten la temàtica a l’alumnat actual, besnéts o besnétes de les quals van viure la guerra i néts o nétes de les lluitadores sota el franquisme. La lluita de totes les dones i homes per la memòria històrica és una lluita paral·lela a altres lluites portades a terme per un habitatge assequible, per un treball digne, per l’ensenyament i la sanitat a l’abast de totes i tots, de totes les classes socials. Les persones tenim necessitats biològiques, psicològiques i de relació, i totes han d’estar ateses.

    I també és llarga la quantitat d’elements pedagògics i metodològics que inclou: unes unitats didàctiques molt ben elaborades per a l’alumnat de l’ESO i de l’ensenyament postobligatori, amb objectius, activitats de comprensió i d’ampliació, biografies de dones vives o desaparegudes que acosten la història a la vida quotidiana, mapes conceptuals, utilització de la premsa a les aules…

    Necessitem publicacions i actuacions que parlin i exigeixin la reparació, per superar la llei de punt final que va representar l’amnistia. Una reparació a dones i homes que van lluitar per la justícia, la llibertat i la democràcia. Ens correspon mantenir-nos actius, perquè allò que es va aconseguir cal defensar-ho dia a dia.

    És un treball POLÍTIC, en majúscules, que ajudarà a despertar consciències adormides, a forjar criteris i un pensament clarament crític.

    (1) Enrique Díez, Beatriz García, Desirée Rodríguez (2025) Unidades didácticas con perspectiva de género.
    Plaza y Valdés. Madrid

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    franquisme llibre memòria històrica opinió repressió ressenya
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Reportatge
    Premià de Mar reforça el benestar emocional infantil amb un servei d’acompanyament integral
    Next Article
    Anàlisi
    Quan el currículum no hi cap a l’escola
    Joan M. Girona
    • X (Twitter)

    Mestre i psicopedagog

    Related Posts

    Opinió
    Quin model d’escola volem construir?

    maig 8, 2026

    Opinió
    El món en una motxilla de 20 peces: pedagogia de la inclusió real

    maig 8, 2026

    Opinió
    Salomó Marquès, paladí dels drets humans

    maig 8, 2026
    Leave A Reply Cancel Reply

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2026

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.