Entrevista

Agnès Colom: “L’educació de 0 a 3 anys no és universal perquè no es pot garantir una plaça per a tothom”

L’escola bressol Gargot, d’on Agnès Colom n’és mestra, està plena de cartells per demanar més recursos per a l’etapa educativa de 0 a 3 anys i, en especial, a la inclusió. Els professionals mantenen una lluita d’àmbit estatal i nacional per demanar una millora de les condicions econòmiques i materials, la reducció de ràtios i que totes les hores de les escoles bressol es considerin horari educatiu. Van fer vaga els passats 7 i 20 de maig. Aquesta reivindicació s’uneix a Catalunya amb les vagues educatives de la resta d’etapes.

Vau portar al Ple una moció per demanar difusió de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana millores en aquesta etapa educativa. Entre d’altres, voleu que totes les hores es concebin com a educatives. Què suposaria això?

Entenem que tot el que passa a l’escola és educatiu: de l’estona del joc a l’alimentació, dormir… Ara mateix les hores lectives reconegudes són de 9 a 13h i de 15 a 17h. Tenim dos tipus de mestres: les contractades per l’Organisme Autònom Municipal d’Educació (OAME, dependent de l’Ajuntament) i les educadores de suport subcontractades amb Fundesplai. A Sant Cugat, tenim la sort que les educadores de Fundesplai fan un horari més ampli, de manera que hi ha moments en què tenim educadores i mestres al mateix temps a l’aula. Tot i això, elles es queden soles de 13 a 15h.

Per tant, demaneu que passin a ser personal de l’OAME?

Això o que tinguin el mateix reconeixement. A nivell salarial, per exemple, hi ha molta diferència. Estan considerades educadores infantils, però la diferència entre els sous públics i els privats és molt gran.

“Demanem que s’actualitzi el decret de ràtios perquè està allunyat de les necessitats actuals”

També demaneu reduir les ràtios.

Estan regulades pel decret de mínims de les escoles bressol, del 2006. Demanem que s’actualitzi perquè està molt allunyat de les necessitats actuals. Són unes ràtios superiors a la mitjana europea. A Catalunya s’estableix una ràtio de vuit nadons, 13 nens d’un o dos anys i 20 nens de dos o tres anys per mestra. Les recomanacions europees parlen de quatre nadons, sis infants d’un o dos anys i vuit infants de dos o tres anys.

Què suposa en el dia a dia?

No garantir l’atenció que desitjaríem cap als infants. Parlem de supervivència i d’un currículum que no es pot complir amb aquestes ràtios perquè preveu una mirada individual que esdevé impossible. Normalment els grups s’omplen i, per tant, l’educació de 0 a 3 anys no és universal perquè no es pot garantir una plaça per a tothom.

“Només demanàvem a l’Ajuntament que facilités la recollida de signatures. Posar-s’hi en contra ha generat malestar”

El Ple va aprovar la moció però amb unes esmenes de Junts que l’alteraven perquè l’Ajuntament no facilités la recollida de signatures, tot dient que l’administració ha de fer polítiques públiques però no impulsar una ILP.

Per a ells no suposava mullar-se ni a favor ni en contra. Només demanàvem que facilitessin la recollida de signatures. Posar-s’hi en contra ha generat malestar.

Després n’heu pogut parlar amb l’OAME o amb la regidora d’Educació, Carme Ardid?

De moment, no.

El curs passat hi havia dos grups tancats fins que la Generalitat n’autoritzés la reobertura. Està resolt?

Sí, eren grups de la Mimosa i del Gargot. El grup d’aquí va obrir al febrer de l’any passat i el de la Mimosa va trigar una mica més però ja està resolt també. En el nostre cas, ens faltava una dutxa per complir el mínim exigible. Tot i que és una bajanada, l’impacte sobre les famílies és molt gran.

Al voltant del 2023 va haver queixes pels retards en les substitucions del personal de baixa i per agilitzar noves contractacions.

Sí, després de l’estabilització va haver un any de pròrroga de la borsa de substitucions i moltes persones que hi constaven ja estaven cobrint places. Durant un temps el problema va seguir però l’any passat es va fer una nova borsa i ja funciona tot com cal, dins de l’esperable.

I això quant és?

Per exemple, ara tenim una baixa de llarga durada i han trigat tres setmanes a cobrir-la. No és ideal però és molt millor que el que teníem.

“Ara tenim una baixa de llarga durada i han trigat tres setmanes a cobrir-la”

Heu notat en alguna cosa la gratuïtat de l’escolarització d’infants de 2 anys?

No, perquè les escoles ja s’omplien, potser ara hi ha més demanda.

Entre les reivindicacions de la vaga, la CGT assenyala que hi ha un maltractament institucional a les dones, a les cures i a la petita infància. Per què?

És una problemàtica social: quina mirada es té sobre la petita infància. No es tenen en compte les seves necessitats. L’etapa de 0 a 3 anys està molt feminitzada i, com tants sectors on hi ha més dones, està molt precaritzada.

“L’etapa de 0 a 3 anys està molt feminitzada i, com tants sectors on hi ha més dones, està molt precaritzada”

També demaneu més recursos per a la inclusió. Ara com funciona?

Som una etapa molt sensible perquè fem una tasca de detecció primerenca. Tot sovint no podem diagnosticar perquè seria prematur, però sí que cal un suport a l’aula. Sense diagnòstic, no es pot fer un pla individual, com es fa a primària.

Es resol amb més personal?

Sí però a Sant Cugat tenim la figura de suport educatiu especial per acompanyar algun infant amb necessitats educatives especials greus.

Treballeu amb el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), amb la cooperativa DAPSI a Sant Cugat?

Tenim dues psicòlogues de l’OAME, que són l’enllaç directe amb l’escola i amb DAPSI. Es poden fer derivacions i ajudar-nos en el context de l’escola. Aquestes psicòlogues ens poden donar consells sobre com actuar.

Hi ha mobilitzacions a tot l’estat però també algunes peticions a la Generalitat. Per què?

Per les competències. Hi ha un malestar general en tot el sistema educatiu i, en el cas del 0 a 3, hi ha molt moviment. Tot va començar a la Comunitat de Madrid, on porten un mes i mig de vaga indefinida. La vaga del dia 7 era a nivell estatal per canviar aspectes legislatius a gran escala, però les vagues d’altres comunitats se centren en canvis que poden fer les autonomies. Per exemple, les ràtios depenen de la Generalitat.

Què heu après de la coordinació estatal?

Hi ha petites diferències que depenen de les decisions de les comunitats.

“A la privada i moltes de les externalitzades es paga el salari mínim. A Sant Cugat, per sort, no passa i la gestió és pública”

A Sant Cugat sou personal municipal a través de l’OAME. És habitual?

A Catalunya, sí, perquè la majoria de les escoles bressol públiques són de gestió municipal. N’hi ha molt poques del Departament. Les municipals poden ser de gestió directa o externalitzades. Aquest és un dels grans problemes. Moltes s’externalitzen i suposa salaris més baixos perquè no hi ha conveni propi. A la privada i moltes de les externalitzades es paga el salari mínim. A Sant Cugat, per sort, no passa i la gestió és pública.

Les vostres vagues coincideixen amb les vagues educatives generals. Temeu que s’invisibilitzin les vostres reivindicacions?

Sí, és un motiu de malestar. Quan els sindicats surten explicant les negociacions i els possibles acords, no es recullen les reivindicacions de l’etapa de 0 a 3. Ho entenc perquè algunes decisions són municipals i hi ha molts models de gestió però podrien fer propostes com el canvi del decret, que sí que depèn de la Generalitat. En aquestes mobilitzacions hem hagut de visibilitzar la nostra etapa educativa, que és la base de tot. És una etapa en què hi ha més part assistencial perquè les cures són molt importants i també eduquen. I ho dic sent conscient que a Sant Cugat tenim alguns aspectes millors que a altres municipis.

Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a elcugatenc.cat