Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Erasmus hauria de ser accessible a tothom, independentment del seu origen, el seu compte bancari o de si els seus pares han anat o no a la Universitat. Ara mateix, el programa és massa sovint un ‘club de nens rics’ per als estudiants que es poden permetre esperar mesos per obtenir un reemborsament, o amb pares que poden cobrir la fiança d’un pis en una ciutat estrangera.» Amb aquesta contundència s’expressava a mitjan maig l’eurodiputada Nela Riehl (Verds/ALE), promotora d’un informe perquè el proper programa Erasmus 2028-2034 sigui menys elitista. El comitè d’Ocupació i Afers Socials (EMPL) de l’Eurocambra, presidit per Li Andersson (The Left), va adoptar el dictamen per una àmplia majoria, i el document segueix ara el seu recorregut parlamentari.
Riehl, de fet, és la responsable del comitè de Cultura i Educació de l’Eurocambra (CULT), i aquest mes de juny té previst de continuar donant forma a la iniciativa. «S’espera que el document final es voti a la comissió CULT al setembre, i que es porti al plenari al novembre. Després d’això, començaran les negociacions a tres bandes amb la Comissió Europea i el Consell de la Unió Europea, potencialment sota la presidència irlandesa», expliquen des de la seva oficina.
Riehl s’ha proposat situar «els estudiants oblidats al centre del debat», reservant almenys el 20% del pressupost Erasmus per a les persones amb menys oportunitats econòmiques. El text que finalment va tirar endavant contempla en aquesta categoria les «persones que s’enfronten a barreres estructurals o situacionals que els impedeixen tenir accés efectiu a les oportunitats en el marc del Programa, incloses les barreres relacionades amb baixos ingressos o pobresa, residència en regions rurals, remotes, perifèriques i països i territoris d’ultramar, orígens culturals o migrants, estatut legal de refugiat, discapacitat, problemes de salut a llarg termini, sense llar o habitatge precari, desavantatge educatiu, atur, discriminació de gènere, ètnica o racial, o altres motius que puguin constituir discriminació en virtut de l’article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea».
«Estem treballant proactivament per fer un Erasmus més accessible i assequible per a tots els estudiants», exposen des del partit Volt, en el qual milita.
Universitat i classe social
L’anàlisi de l’eurodiputada coincideix en bona mesura amb el de les pròpies universitats dels Països Catalans agrupades a l’entorn de la Xarxa Vives. El 2022 ja van alertar que només 1 de cada 10 estudiants prové de classe social baixa, mentre que els estudiants de classe alta representaven el 58,5%. Aquest 2025, la situació encara s’ha accentuat més: l’alumnat de classe alta ha passat a representar el 63% del total als estudis de grau, mentre que el de classe baixa només representa el 8%.
«El sistema universitari està encara lluny de l’equitat i queda molt camí per recórrer en aquest objectiu», assenyalava l’entitat el 2022.
Per àrees de coneixement, els estudiants que provenen d’un entorn familiar amb nivell formatiu baix estan més representats en les branques acadèmiques de Ciències Socials i Jurídiques (19,6 %), Humanitats (19,1 %) i Salut (14,8 %), que no pas en Ciències (13,5 %), Enginyeries (12,4 %) i Titulacions Mixtes (7,5 %).
D’altra banda, l’entitat universitària assenyala que en l’informe d’aquest 2025 ha crescut la proporció d’estudiants d’origen migrant -estudiants que han nascut, o els seus progenitors, a l’estranger-: un 9,7% en l’edició de 2018, un 14,9% en la de 2021, i un 15,6 % en l’informe actual. «Aquests estudiants se situen de forma bastant proporcional en el conjunt de disciplines acadèmiques», exposa.
L’informe conclou: «Una de les prioritats en termes de polítiques d’educació superior és la introducció de mesures per afavorir un accés i participació equitativa dels estudiants independentment de les seves condicions socials i de vida o la seva procedència.»
