Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Marxa enrere en digitalització i menys tecnologies a les aules. Aquesta és la nova premissa del Govern després que el passat 22 de setembre el president de la Generalitat, Salvador Illa, anunciés futures mesures per a la protecció dels menors en l’entorn digital, també en l’àmbit educatiu. Entre les actuacions proposades, en destaca la prohibició dels mòbils a l’educació obligatòria i de la intel·ligència artificial (IA) als centres fins als 14 anys, així com mesures per incentivar la lectura entre infants i adolescents.
Aquestes iniciatives, emmarcades en la presentació de l’informe Les tecnologies digitals a la infància, l’adolescència i la joventut, coincideixen amb uns resultats PISA 2025 estatals poc favorables, als quals Catalunya no ha aportat dades per una errada en la mostra. També casen amb l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de prohibir les xarxes socials a menors de 13 anys i d’aplicar altres limitacions pel que fa a la IA i els menors.
Però prohibir els mòbils als centres educatius, així com la IA, ajudarà a millorar la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat? La resposta no és senzilla i l’evidència hi aporta molts matisos. És per això que Verificat ha publicat un repositori digital que reuneix de forma pionera dades i estudis sobre els efectes potencials de les pantalles i les plataformes digitals en la infància i l’adolescència, també en l’àmbit educatiu.
La majoria dels països a la UE restringeixen els mòbils a l’aula
L’ús generalitzat de telèfons mòbils per part de joves i adolescents, i la preocupació sobre la distracció digital i el rendiment acadèmic, ha dut sistemes escolars europeus a aplicar des de prohibicions estrictes fins a un ús condicionat o supervisat en els espais educatius.
Només set països, entre els quals hi ha Espanya, no compten amb mesures que prohibeixin o restringeixin el seu ús. En la majoria dels casos, la responsabilitat recau en els municipis o les escoles directament, excepte a l’estat espanyol i a Alemanya, on la normativa depèn de cada comunitat autònoma o regió. A Catalunya, per exemple, el Departament d’Educació ha restringit completament l’ús dels dispositius mòbils en les etapes d’educació obligatòria, també per a finalitats educatives.
GRÀFIC: https://public.flourish.studio/visualisation/28685135/
Com afecten aquestes tecnologies a l’aprenentatge?
L’informe PISA 2025, que enguany posa el focus en els resultats acadèmics de ciències i no en humanitats, destaca que l’alumnat de les escoles en què s’apliquen restriccions a l’ús dels mòbils tendeix a presentar nivells més baixos de distracció en aquestes matèries. Ara bé, la relació entre aquestes polítiques i el rendiment en ciències no és clara: els centres amb prohibicions presenten resultats similars o inferiors als de la resta. Segons apunta una revisió ràpida de la literatura més recent, del 2024, on es veuen efectes positius més palpables és “en l’àmbit del benestar social”, més que no pas en el rendiment acadèmic.
L’evidència actual apunta que són els usos dels dispositius digitals, més que els dispositius en sí, els que poden influir negativament en els processos cognitius essencials per a l’aprenentatge, com l’atenció i la memòria. El multitasking digital, és a dir, l’ús simultani de diversos dispositius i aplicacions digitals, s’ha assenyalat com a origen de la fragmentació de l’atenció. Canviar constantment de tasca comporta un cost cognitiu elevat, que obliga el cervell a reconfigurar l’atenció i la memòria de treball, fet que redueix l’eficiència, augmenta els errors i dificulta la concentració. Segons diversos estudis, les persones multitaskers filtren pitjor les distraccions, tenen menys memòria de treball i, en general, un pitjor rendiment cognitiu.
I la intel·ligència artificial?
Pel que fa a la IA i al seu ús entre l’alumnat, l’informe de l’OCDE sobre els resultats de PISA 2025 conclou que els estudiants que la fan servir habitualment amb finalitats generals i que tenen oportunitats a l’escola per desenvolupar competències d’alfabetització en IA tendeixen a obtenir puntuacions lleugerament més altes en ciències. En canvi, quan recorren a aquestes eines per fer tasques específiques, com ara resumir textos, cercar informació o redactar, els seus resultats són equivalents a gairebé un curs escolar inferior que el d’alumnes que no fan servir la IA.
En definitiva, la IA pot contribuir a l’aprenentatge quan es fa servir de manera adequada, tal com s’ensenya a Desfake, el projecte educatiu de Verificat, però també pot comportar riscos importants quan se’n fa un ús inadequat. A més, com conclou l’informe de l’OCDE, les oportunitats que ofereix la IA són més accessibles per a l’alumnat amb una situació socioeconòmica més favorable, fet que pot ampliar les desigualtats en l’accés i ús d’aquestes eines.
