Opinió

Lectures per a una pedagogia de la resistència

Viatjar no és només desplaçar-se, vol dir mirar d’altres maneres per a entendre millor allò que es veu. Observar bé un paisatge significa atendre amb bona òptica l’amplitud del seu passat, una qüestió imprescindible per a anticipar-nos al futur; no obstant això, és en el detall minuciós on, tal vegada, resideix la clau per a comprendre les coses. Les decisions que prenem venen marcades per la nostra biologia i la relació amb l’ambient que ens envolta; és a dir, la base educativa que ens condueix, de poc o de cop, i ens configura el caràcter, la nostra biografia: capacitats i hàbits, posició, desitjos satisfets o no… No sempre una qüestió de responsabilitat individual. Comenta el neuròleg R. Sapolsky que els comportaments s’acaben regulant cap als 20 anys. Mirar en exclusiva al subjecte separat de les seves circumstàncies impedeix valorar com responem a les dificultats i si, a més, es passen per alt successos no viscuts o oblidats, perdem l’oportunitat de contemplar diferents marcs d’interpretació.

Per exemple, l’equació desigualtat econòmica-salut dolenta va més enllà de l’accés a l’atenció sanitària. Caldrà analitzar formes de vida en risc com el tabaquisme, el consum d’alcohol, la dependència al menjar ràpid, la maleïda obesitat o el seu contrari, tot contrastat amb factors protectors com tenir un bon ofici, una assegurança, una matrícula en el gimnàs, visitar espectacles selectes, etc. La mala salut té a veure tant amb sentir penúria com patir-la, i encara més quan es recorda constantment el que no tens; la precarietat enmig de l’abundància pot provocar alts índexs d’agressivitat, com els escolars, embarassos o interrupcions, baixa alfabetització, problemes mentals, disminució del suport social… En definitiva, factors psicològics que influeixen, amb el seu treball brut, l’interior i l’exterior del cos. A l’altre costat, com diu l’economista Robert Evans, la secessió dels rics: els qui tenen més dediquen recursos a aïllar-se: en urbanitzacions, col·legis privats, donant diners per a mantenir el seu estatus. L’alcalde Mandani va opinar que la democràcia ha de tenir un significat real perquè, en cas contrari, sembla reservada per als qui tenen suficient.

La pobresa infantil eleva el llindar de problemes en l’organisme en arribar a l’edat adulta

Segons el lloc que s’ocupa en la jerarquia social, es pateix més o menys estrès. No tothom té la sort de comptar amb una mare que disposa del temps i l’energia necessaris per a oferir una criança afectuosa. La pobresa infantil eleva el llindar de problemes en l’organisme en arribar a l’edat adulta, un ampli camp de malalties que van des de l’aterosclerosi fins a l’Alzheimer; un deteriorament en l’hipocamp -zona clau per a l’aprenentatge i la memòria- augmenta les pors, l’ansietat i l’excitabilitat. En el sistema mesolímbic, crucial per a l’anticipació i la motivació, l’atractiu de l’espera disminueix, el cervell sucumbeix al plaer immediat. La necessitat distreu i esgota, a més, provoca indignació moral quan arriben notícies sobre el retrocés en drets de salut: la privatització, les llistes d’espera, els biaixos en l’ordre d’atenció, les suspicàcies sobre afiliacions de noves ciutadanies, les acusacions per absentisme laboral, jubilacions i remeis gratuïts …

No són certes totes les notícies dels resultats PISA: la distància entre rics i pobres no s’ha reduït com s’ha dit, sinó que creix, com ho fan les guerres, la desigualtat de gènere, la carestia de la vida, el poder de la tecnologia dels beneficis, la subcontractació del sol, el vent i els fons marins… Les polítiques no s’haurien de confondre quan proposen que les escoles compensen la falta d’una teoria de la societat amb versions més fresques de justícia. Els senyals d’alerta fa temps que són aquí, des d’una edat molt primerenca: el repte, deia Lyotard, està en la capacitat d’explorar formes de debat òptimes, com aquell professorat que s’implica en les dificultats residencials del seu alumnat. Aprendre a llegir entre desequilibris encén la imaginació, aixeca preguntes perquè la resistència continuï explicant històries i contes que regalin a la infància la principal joguina: l’alegria de tenir un entorn que els permeti l’accés al coneixement.