Reportatge

«Deixar-nos sense activitats de lleure és una mesura deshumanitzada i capacitista»

“Hem estat set mesos sense poder fer activitats de cap de setmana, això és molt bèstia”, comenta Ferran Salgado, educador de l’associació Encert i un dels portaveus la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers, creada a finals de novembre per les entitats Oratge, Encert i Reperkutim. El detonant va ser l’anunci del tancament d’una quarta entitat: la Fundació Ludàlia. “Va ser un cop molt dur per tots, un punt d’inflexió, perquè Ludàlia feia gairebé vint anys que existia i que feia una gran feina, i per això vam pensar que havíem de fer alguna cosa”, afegeix.

L’11 de novembre, la Fundació Ludàlia va emetre una nota de premsa anunciant que es dissoldria a finals d’any perquè, després de mesos sense poder dur a terme les seves activitats, havia arribat “al límit de les seves possibilitats”. “Durant pràcticament vint anys, Ludàlia ha generat tota classe d’activitats per a més de 10.000 persones amb discapacitat intel·lectual, des de tardes de discoteca a la mítica Sala B de Luz de Gas, fins a tallers de teatre, cuina, informàtica, fotografia, dansa, així com excursions, viatges d’estiu i celebracions de Cap d’Any”, explicava la nota de premsa, on també es recordava que l’entitat l’havien creada el 2001 la Consol i el Toni, pares d’un noi amb discapacitat intel·lectual, i que al llarg d’aquests anys havia rebut diversos premis.

Així és van acomiadar de tothom a través del seu compte de twitter el 31 desembre.

❤️ GRÀCIES per tants i tants anys de SOMRIURES 😃 pic.twitter.com/XmudCDmKzO

— Fundació Ludàlia (@fundacioludalia) December 31, 2020

Darrere d’aquesta baixada de persiana en podrien arribar altres, diu Salgado, ja que molts d’aquests projectes basats en la dedicació desinteressada de famílies i de voluntaris s’aguanten amb fils. “Per cada entitat que tanca la desigualtat guanya terreny, perquè la nostra tasca també és de lluita contra la desigualtat i la discriminació, i tot això és una feina de molts anys que no es recupera i, en conseqüència, la pèrdua per a la societat és enorme”, opina.

Aturada rere aturada

Les activitats d’oci divers es van interrompre, com tot, a mitjans de març de 2020, i van ser de les darreres coses a reprendre’s durant el desconfinament, per la lògica prudència que s’autoexigien els col·lectius de risc. Després va arribar l’estiu. Fins a finals de setembre la major part d’entitats no van reprendre la seva activitat, perquè el protocol pel lleure va trigar a ser aprovat, i el 29 d’octubre es van tornar a aturar, perquè aquesta va ser una de les mesures decretades pel Govern per combatre la segona onada del virus. I llavors van poder engegar de nou la darrera setmana de novembre, però amb la limitació dels grups de sis, com totes les extraescolars. I des del 4 de gener tornen a entrar al sac de les activitats prohibides. Les úniques extraescolars permeses són les que es fan al mateix centre educatiu i amb el mateix grup bombolla.

Durant tots aquests mesos de confinament i reconfinament, la major part d’entitats han experimentat i mantinguts els vincles gràcies a les eines virtuals, però no és el mateix. “Fins ara és l’únic que ens ha ofert l’administració: «reinventeu-vos com fa tothom», ens diuen, però això és una fal·làcia, en el nostre col·lectiu hi ha persones que no poden estar-se ni molt ni poc temps davant d’una pantalla”, afirma Ferran Salgado. “Nosaltres –continua– fem salut comunitària i ho volem reivindicar, aquests dies sentim parlar molt de salut però només des d’una perspectiva, no es té en compte la salut mental ni la salut comunitària”.

Manifest i manifestació

El tancament de Ludàlia va desembocar en la creació de la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers en Lluita (o, més directament, #DiversitatEnLluita), amb una reclamació molt clara i directa: obtenir la consideració de servei essencial i comptar amb un protocol específic per poder tornar a organitzar activitats presencials. “Reivindiquem que tot el lleure hauria de tenir la mateixa consideració que l’educació formal –comenta Salgado–, però la nostra lluita específica és pel lleure divers, perquè per les persones amb diversitat funcional sovint és l’únic espai de socialització que tenen, i no se’ls hi pot negar durant tant de temps”. I, a banda, “també estem parlant d’uns espais de descans físic i emocional que moltes famílies ens demanen i necessiten”.

Des de la seva creació, la Xarxa ha promogut un manifest, que ja compta amb l’adhesió de 61 entitats, entre les quals la federació Dincat, i més d’un miler de particulars. “Com a persones amb diversitat funcional (…) volem compartir que deixar-nos sense activitats de lleure és una mesura restrictiva completament deshumanitzada i capacitista. Cal recordar que vivim en una societat on gairebé tot està muntat de manera que les persones amb capacitats diferents, o, dit d’una altra manera, aquelles persones que se suposa no acostumem a ser tant productives com el sistema necessita, som excloses o completament segregades”, diu el manifest. El següent pas ha estat la convocatòria d’una manifestació a la plaça de Sant Jaume pel dissabte 6 de febrer.

Primer contacte amb Treball i Afers Socials

Feia setmanes que les entitats de Diversitat en Lluita demanaven una reunió amb el Departament de Treball i Afers Socials, al qual reclamen que faci seva aquesta demanda i la traslladi i defensi davant del Procicat. Finalment, divendres passat va tenir lloc una primera trobada telemàtica entre totes dues parts, en la qual, segons fonts del Departament, “es va acordar elaborar un document de mesures de prevenció i protecció específic per a les activitats d’oci i lleure inclusiu”, que posteriorment es traslladarà al Departament de Salut, el qual ha de decidir si s’aprova i quan.

“Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies entenem que les activitats d’oci i lleure són un aspecte fonamental i amb components terapèutics per a les persones amb diversitat funcional, a més de ser també molt important per a les famílies”, afirmen aquestes fonts oficials. Salgado confirma la reunió: “En vam sortir molt contentes i de seguida ens hem posat a redactar la nostra proposta de protocol”.