Els alumnes amb NESE (necessitats específiques de suport educatiu) ja podran treure’s el títol de l’ESO a partir del curs vinent, amb totes les de la llei, si assoleixen els objectius marcats en el seu pla individualitzat (PI). I no serà un títol d’ESO específic, sinó el mateix títol que la resta de companys que han d’assolir uns objectius curriculars i competencials diferents. Dit d’una altra manera, el fet que un alumne tingui una adaptació curricular ja no pot ser un motiu perquè la comissió d’avaluació d’un institut decideixi no atorgar-li el títol de l’ESO. Ho diu l’article 28.10 de la Lomloe, i ha estat acollit com una victòria per la família de Sant Boi de Llobregat que fa dos anys va impulsar una campanya a change.org demanant un canvi legislatiu, que ha superat les 141.000 firmes de suport.
Joan Cabezas, el pare del Dani, un noi amb autisme que aleshores tenia 15 anys, explica que abans de penjar a la campanya el rètol de “objectiu aconseguit” i de difondre-ho, una persona de change.org va preguntar al ministeri si la interpretació d’aquell article 28.10 era la que ells entenien, i els va confirmar que sí. En concret, l’article diu que “els referents de l’avaluació, en el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials, seran els inclosos en les corresponents adaptacions del currículum, sense que aquest fet pugui impedir-los la promoció o titulació”. I a la disposició final cinquena s’esmenta que les modificacions introduides per la llei sobre les condicions de titulació a l’ESO s’aplicaran a partir del curs següent a la seva entrada en vigor, per tant, del curs 2021/22.
Es dona la circumstància que el Dani finalment va obtenir el títol l’any passat (abans, doncs, de l’aprovació de la Lomloe), gràcies al fet que la família i l’institut van acordar que l’últim curs hi hauria un seguit d’assignatures sense adaptacions. Les va superar i a l’institut van considerar que mereixia el títol. Actualment està cursant un IFE d’auxiliar de manteniment d’instal·lacions esportives (una novetat d’aquest curs), ja que als Itineraris de Formació Específica, amb una duració de quatre anys, s’hi pot accedir amb o sense el títol de graduat de l’ESO. No és, ara per ara, el cas dels Programes de Formació i Inserció (PFI), que són d’un o dos anys i encara tenen com a requisit el fet de no haver graduat l’ESO.
Amb tot, segons explica a aquest diari la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, “està previst revisar la normativa de manera que el fet d’obtenir el graduat en educació secundària no limiti l’accés als PFI”. Aquesta era una altra de les reivindicacions de la campanya de la família Cabezas, ja que, fins a l’aparició dels IFE (implementats fa cinc anys només a Catalunya, com a conseqüència d’un dels articles de la llei d’FP), els PFI eren una de les poques sortides formatives que tenien els alumnes amb discapacitat intel·lectual que havien fet tota la seva escolarització en el sistema ordinari i feien el salt a l’etapa postobligatòria. I per passar al PFI calia suspendre l’ESO, amb la qual cosa eren pocs els alumnes que obtenien el graduat, malgrat merèixer-ho. Si volien continuar estudiant (i als 16-17 anys és evident que falta molt de temps per plantejar-se l’entrada al mercat laboral), l’única manera era suspendre l’ESO.
Afavorir l’èxit educatiu de tot l’alumnat
En realitat, però, i al marge del fet que ara la Lomloe ho posi negre sobre blanc, a Catalunya les adaptacions curriculars no haurien de ser un obstacle a l’hora de graduar. “El nostre sistema educatiu es regeix per una normativa prou flexible i oberta que pretén afavorir l’èxit educatiu de tot alumnat, ajustant-se a les diferents necessitats dels alumnes”, diu Aymerich. Segons la directora general, el que cal fer prèviament és un PI amb uns criteris d’avaluació “que recullin la possibilitat i les condicions en què l’alumne o alumna podrà obtenir el graduat”. El pla individualitzat l’elabora el tutor de l’alumne amb NESE i n’ha d’informar a la família.
Com diu la Lomloe, doncs, per Aymerich “el fet de tenir una adaptació curricular no ha d’impedir la promoció de curs ni l’obtenció de la titulació de l’ESO”, però no només això: “L’equip docent pot decidir que un alumne amb alguns nivells competencials no assolits obtingui el títol de l’ESO –afegeix–, però sempre s’haurà de vetllar per la seva continuïtat formativa; és a dir, que ha de valorar la maduresa de l’alumne i les seves possibilitats de progrés a l’hora de decidir si el més convenient per aquell alumne és obtenir el títol o no”.
“El problema, si més no fins ara, és que la rigidesa del sistema ha acabat provocant que el centre decideixi per la família: el teu fill ha de suspendre i no hi ha res a fer”, respon Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva. “Les famílies no acostumen a saber que, si tenen el desig que el seu fill/a obtingui el graduat a 4t d’ESO, han de plantejar que això consti en els criteris d’avaluació del seu PI, i millor encara si ho fa des de 1r d’ESO”, afegeix. El passat mes de novembre, aquesta plataforma va presentar un decàleg d’accions urgents per “redreçar el rumb” de l’educació inclusiva, entre les quals figurava, “promoure el canvi legislatiu que permeti l’atorgament del títol de l’ESO” (la Plataforma acceptava que fos un títol diferent de l’estàndard) i “modificar la normativa perquè l’obtenció d’aquest títol no sigui un impediment per l’accés a un PFI o qualsevol altre itinerari formatiu”.
El CFGB, la nova via
La Lomloe sí que aporta una nova via per obtenir aquest títol pels alumnes amb NESE, que a Catalunya es començarà a explorar el curs vinent i s’acabarà de generalitzar d’aquí dos anys. Es tracta dels nous Cicles Formatius de Grau Bàsic (CFGB), que han de ser una alternativa al 3r i 4t d’ESO convencionals. La Lomloe ha transformat el que fins ara es coneixia com a FP Bàsica (sorgida de la Lomce) en aquests CFGB, amb una filosofia ben diferent, ja que mentre l’FP Bàsica el que feia era desviar l’alumne amb fracàs escolar del sistema reglat, els CFGB el que volen ser és un itinerari alternatiu a 3r i 4t d’ESO però sense perdre les matèries troncals que donen accés al títol.
Durant anys l’administració educativa a Catalunya va estar esquivant l’obligació d’ofertar FP Bàsica tal com l’entenia la Lomce, i només es feia una oferta testimonial d’un grup per cada servei territorial que pràcticament ningú coneixia. Ara, en canvi, sí que es pensen potenciar els CFGB, segons explica a aquest diari Joan Lluís Espinós, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial. “Es fan dins de l’ESO i són un itinerari més de la mateixa ESO, de tal manera que se surt amb el títol de l’ESO i amb un títol professionalitzador de nivell 1”, diu Espinós, el qual assegura que “els CFGB també es podran cursar amb adaptacions”.
L’any vinent s’oferiran 30 grups de CFGB, és a dir, tres per cada servei territorial (els 10 existents i 20 més), que estaran ubicats a instituts que facin a la vegada ESO i FP. I a partir del curs 2022/23 aquesta oferta ja serà generalitzada.
Tant els CFGB com els PFI i els IFE estan considerats titulacions professionalitzadores de nivell 1, mentre que el nivell 2 són els graus mitjans, i el 3 els graus superiors. La diferència és que els CFGB formen part de l’etapa d’ensenyament obligatori, i la franja d’edat per accedir-hi va dels 15 als 17 anys com a màxim, mentre que els PFI i els IFE formen part de l’oferta d’estudis postobligatoris i s’hi pot accedir entre els 16 i els 21 anys, i ara per ara no donen dret a titular l’ESO perquè el seu disseny no inclou les matèries considerades instrumentals.
1 comentari
tengo un hijo con déficit de atención y en el instituto me dice que está por debajo de su plan ind de sacarse la ESo y me lo mandan ha hacer un PFI el niño se niega y dice que va hacer lo posible por sacárselo mama desesperada que puedo hacer