Actualitat

Revifar les biblioteques escolars, clau del pla català per fomentar l’hàbit lector

Reactivar les biblioteques escolars, fomentar la narració oral i incrementar l’hàbit lector en totes les edats formen part del nou ‘Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català’ presentat aquest dimarts en el marc dels Acords de Govern per les conselleres de Cultura, Natàlia Garriga, i Educació, Anna Simó.

Per fer el pla, s’ha treballat durant més d’un any amb els departaments de Salut, Universitats i Drets Socials, així com amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i amb més de 180 persones i entitats relacionades amb el món de l’escriptura, la il·lustració, la traducció, les associacions de famílies, docents, biblioteques, editorials i periodistes, entre altres sectors.

Una de les mesures centrals, d’un total de 73, és el ‘Pla de millora de les biblioteques escolars de Catalunya’. “Les biblioteques escolars juguen un paper cabdal en l’increment de la competència lectora dels infants i en el foment del gust per la lectura i, per tant, les volem reactivar de manera progressiva”, ha indicat la consellera d’Educació. La mesura persegueix tres ítems: ensenyar a llegir, ensenyar a aprendre llegint i formar bons lectors que gaudeixin llegint, i és que, tal com ha dit Simó, “l’escola és, possiblement, on comença tot”.

Pla pilot

En l’actualitat, el 56% dels centres educatius de primària i secundària tenen servei de biblioteca i es vol arribar al 80% l’any 2030 gràcies a un programa pilot que posa en marxa Educació en 50 centres escolars, amb una durada prevista de dos cursos. Es farà en cinc zones de Catalunya en cadascuna de les quals hi haurà un bibliotecari per cada 10 biblioteques que tindrà la tasca de repensar i revifar aquest espai.

El pla pilot tindrà s’iniciarà amb 35 centres públics i 15 privats que rebran una dotació econòmica per al fons bibliotecari i altres ajudes com un programari de gestió, una plataforma de lectura digital, formacions i facilitats per al treball en xarxa.

Els mateixos recursos, llevat de la dotació de bibliotecaris, també es destinaran a una segona xarxa més àmplia, de 200 centres, que no tenen necessitats tan identificables a l’hora de potenciar la lectura entre el seu alumnat. La segona xarxa s’anirà renovant anualment a raó de 200 centres. Aquest mes de juliol s’està fent la selecció dels centres a càrrec de la Inspecció educativa i en funció de les necessitats de reactivar la biblioteca escolar.

Abans d’acabar l’any es triaran els bibliotecaris i se’ls farà formació, perquè el gener de 2024 es puguin incorporar als centres on facin suport intensiu i comenci el pla pilot.

Aquesta és una de les fórmules per millorar la comprensió lectora de l’alumnat i és que, tal com va indicar l’últim informe PIRLS, Catalunya ha empitjorat els resultats i es troba a la cua d’Espanya.

Nascuts per llegir

Una altra de les mesures estrella és el programa ‘Nascuts per llegir’, que implica pediatres, llevadores, biblioteques i entitats de promoció de la lectura infantil i juvenil. Així, es vol donar eines a les famílies perquè siguin conscients dels beneficis de la lectura i la fomentin des de ben petits.

El nou pla de la lectura inclou també el foment de la literatura infantil i juvenil en català al canal SX3 de la CCMA; recuperar la importància de la narració oral i la lectura en veu alta; fer una campanya de promoció i foment del llibre en l’espai públic que es vol desplegar el 2024, i fomentar els plans locals i comarcals de lectura, treballant conjuntament amb ajuntamens, escoles, biblioteques i llibreries dels municipis.

Així mateix, hi ha un increment de la dotació de les beques per a la creació literària i contribuir a la professionalització dels creadors; es desenvoluparà la Casa de les Lletres com a espai aglutinador de les entitats de la creació literària i node referencial de la creació literària i del llibre i la lectura, i hi haurà més ajuts a editors per a la promoció del llibre en català i occità.

Lectura habitual i en català

La consellera de Cultura ha destacat que “la lectura ha sigut una preocupació del Govern des del primer moment de la legislatura” i que “la literatura i la lectura estan vinculades al foment de la llengua; tots sabem que el català és una de les prioritats del Govern”.

▶ #Consellera @natalia_garriga: "Hem treballat un pla que té com a voluntat fer un acompanyament a les persones al llarg de tota la vida, en tots els estadis. Hem creat un pla que conté 73 mesures" pic.twitter.com/6l9Z9cmaAK

— Govern de Catalunya (@govern) July 18, 2023

“Volem que el català sigui una llengua d’ús normal, habitual, en tots els espais possibles”, ha dit Garriga, que ha resumit el triple objectiu del pla amb una frase: “Tenir més lectors, que siguin més habituals i, sobretot, en català”.

La implicació de les famílies

Simó ha subratllat que s’ha de treballar més enllà de l’alumnat, tenint en compte l’entorn socioeconòmic i la importància de la família en el rendiment acadèmic i l’hàbit lector. Les biblioteques de barri i les personals són, des de la infància, una bona manera de fomentar el gust per la lectura.

▶ #Consellera @AnnaSimo: "La lectura també és un pilar fonamental en el coneixement de la llengua. Un pilar que forma part de la paret mestra de l'escola catalana, com ja han començat a demostrar forces reaccionàries al País Valencià o a les Illes". pic.twitter.com/7bC70eHFeP

— Govern de Catalunya (@govern) July 18, 2023

La titular d’Educació ha afirmat que la lectura és un pilar fonamental en el coneixement de la llengua que forma part de “la paret mestra de l’escola catalana“, i ha advertit de les “forces reaccionàries al País Valencià i les Illes” que volen afeblir el català “fins al punt de trobar perilloses algunes revistes infantils”, en referència a la decisió de l’Ajuntament de Borriana, encapçalat per PP i Vox, de cancel·lar la subscripció de publicacions com Cavall Fort.

Un pla intergeneracional

A més de les escoles, el nou pla persegueix que la lectura s’estengui a totes les edats, des de la infància per enfortir el vincle familiar fins a la vellesa per combatre la solitud. També es té en compte sectors com el de la salut, i és que la lectura pot esdevenir un element de distracció en moments de tensió mental i de concentració per millorar la memòria.

Les 73 mesures del pla tenen com a objectiu quantitatiu que l’any 2030 el 76% de la població de Catalunya llegeixi un llibre al trimestre, enfront del 70,4% del 2020; que el 65% ho faci un cop a la setmana (el 2020 ho feia un 60,5%) i que un 40% llegeixi en català, incrementant així el 31,5% del 2020. Per a tot això, compta amb un pressupost de 58 milions d’euros, que se sumen a les partides ja existents de foment de la lectura.