Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

    Emilse González

    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    Ana Basanta

    Una visió subjectiva i parcial de la meva etapa escolar

    Roser Batlle

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Entrevista
    Josep Mª Esquirol: “La vertadera pau brolla de la no indiferència als altres”

    Ana Basantamaig 24, 20247 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Josep Mª Esquirol | Cedida
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    En aquesta entrevista, Esquirol defensa la figura del bon docent com aquella persona que t’acompanya a l’hora de mostrar el món: “En un moment determinat, la mirada confiada d’una mestra o la paraula animosa d’un mestre toquen una ànima”. Cultivar l’atenció i la humanitat a l’escola esdevenen indispensables perquè aquesta sigui un lloc de respecte que s’allunyi de la fredor i la violència: “No fer mal és ja fer bé”.

    Al llibre L’escola de l’ànima comentes que “una escola de debò és un lloc on s’entrena l’atenció a les coses del món i als altres”. Com d’important és despertar la curiositat en l’alumnat i, en general, en les persones disposades a aprendre?

    A l’escola, una de les coses més importants és el cultiu de la porositat, de l’apertura, de la capacitat de rebre. La bona mestra i el bon mestre són els que duen les nenes i els nens cap a les coses, cap al llindar on ja són les coses mateixes les que mostren la seva bellesa i la seva fondària. Portar cap al llindar és el mateix que “introduir”. Llavors, la força de les coses -de les paraules, de les proporcions, de la música…- cala per la porositat, genera l’interès i, tal vegada, amb temps, la passió.

    Per què sovint tenim mestres que recordem tota la vida, encara que no els veiem durant dècades? Pot ser per experiències bones o dolentes, però pensava en les que ens han marcat positivament.

    La biografia de cadascú de nosaltres està constituïda sobretot de trobades. Quan penso en la meva vida, recordo les persones que l’han marcada profundament. La trobada amb els pares, amb els germans, amb els amics, amb els mestres, amb les parelles, amb els fills… té un caràcter diacrònic i va calant de mica en mica. Hi ha moltes coses a la vida que només es veuen i es noten amb el temps. La trobada amb el mestre és un esdeveniment, la fecunditat del qual s’allargarà gairebé imperceptiblement. I és una gràcia, un regal. Per això, tota bona trobada demana retrobament, tot i que de vegades aquest retrobament sembli −o sigui− impossible.

    La indiferència és una de les maneres més punyents de fer mal

    I a tu, quin orientador o orientadora, sigui docent o no, t’ha marcat?

    He tingut la sort de trobar-me amb persones absolutament excepcionals que, per prudència, m’estimo més no esmentar públicament, encara que sí que ho faig de forma més discreta. A elles dec el camí de la meva vida, i les porto al cor. Com dic en el llibre, “elles m’han donat el sentit i la força per resistir davant de tots els embats de l’absurd. Per elles he sabut que l’ànima és la vida de la vida; i per elles he sabut, també, què és la cura de l’ànima i com pot ser l’escola de l’ànima.”

    Dius que l’escola de l’ànima té claredat i calidesa, i aporta maduresa. Tot i que no hi ha receptes úniques, hi ha algunes pautes bàsiques a tenir en compte?

    Crec que sí que hi ha pautes, a mode de fites o pistes orientadores. Precisament a cadascuna d’elles he dedicat un capítol: el cultiu del llindar, el cultiu de la trobada, el cultiu del ser origen, el cultiu de l’atenció, el cultiu de l’afinitat amb les belles formes, el cultiu de la no indiferència, la reiteració contemplativa, la reiteració mèdica, la reiteració cosmopoiètica, la reiteració del repòs i la reiteració del testimoniatge. Aquestes darreres reiteracions defineixen ja la maduresa humana, i la vida espiritual.

    Josep Mª Esquirol i Quim Lázaro (RELLA) a la presentació del llibre ‘L’escola de l’ànima’ a la seu de Rosa Sensat | A.B.

    Expliques que en una bona escola ha d’haver-hi pau. Aquesta pau, que no està renyida amb el fet que a la vida hem de fer front a conflictes, tindria a veure amb no ser indiferents davant les injustícies?

    La vertadera pau brolla de la no indiferència als altres i, especialment, de la no indiferència davant de la feblesa de l’altre i del seu patiment. La violència ve de la fredor. I la fredor és la indiferència. El compartir escola agafa la forma de fer costat als qui tens al costat. És una resposta, difícil. Amb modulacions que van d’obrir-me camí, sense trepitjar l’altre, a no trepitjar l’altre com a camí. Sobretot, no fer mal. Reconèixer que només hi ha un mandat que ve de l’altre: no fer mal. I no fer mal és ja fer bé. Perquè la indiferència és una de les maneres més punyents de fer mal. És obvi que a l’escola no es demana la fraternitat familiar dels germans, sinó la fraternitat del respecte i la companyonia. L’escola és el lloc del respecte; el lloc on es té en compte els altres i se’ls tracta amb cura: això ja és molt, això ja ho és tot.

    Així, educar i educar-se pot ser una forma de resistència per mirar de posar fre a les violències?

    Al món hi ha taques de pau. Llocs sense cap mena de violència. Sí, n’hi ha. Tal vegada pocs. Del que es tracta és que aquestes taques irradiïn al seu voltant. És així com el bé pot escampar-se i fer recular l’infern. L’escola que ho és de debò, és una taca que irradia pau, altrament no és escola. Si l’educació i la cultura són el cultiu del més humà de l’humà, llavors, no poden sinó dirigir-se cap aquest horitzó de la pau i la no indiferència.

    L’escola és el lloc del respecte; el lloc on es té en compte els altres i se’ls tracta amb cura: això ja és molt, això ja ho és tot

    Parles de l’escalfor de la casa i de l’escola. Hem de fer més èmfasi en el privilegi que suposa anar a classe i tenir una llar?

    L’escalfor és sobretot la de la casa. Per això, la casa és la llar. Poso èmfasi en la casa perquè sense la calidesa familiar la feblesa i la intempèrie s’incrementen fins a mesures insuportables. La gràcia de la casa és poder tornar-hi. La gràcia de l’escola és poder-hi anar. Tant de bo que tots els infants del món poguessin anar a escola i tornar a casa!

    Recentment, a la presentació del llibre amb el grup de mestres jubilats Rella, destacaves que “un bon mestre no té preu”. Creus que es valora prou el professorat?

    Les coses més importants de la vida no es poden pagar amb diners. En un moment determinat, la mirada confiada d’una mestra o la paraula animosa d’un mestre toquen una ànima. La figura del mestre i la figura del metge, abans que dedicacions professionals, són l’expressió de gestos antropològics fonamentals. Sí, estic d’acord que la societat actual això ni ho entén ni ho valora.

    Què han de fer les institucions per tenir cura dels docents? Molt sovint manifesten el desgast per les ràtios i per la diversitat a l’aula perquè no tenen prou eines per atendre correctament l’alumnat…

    Al meu entendre, hi ha una crisi de l’educació i de la cultura molt profunda. Les qüestions organitzatives relatives a les ràtios, els currículums, els controls de qualitat, etc., no són sinó epifenòmens del problema de fons. Els bons docents pateixen aquesta situació. En lloc de tendir cap a models cada cop més consumistes, clientelars i d’aparador, les institucions educatives no haurien de tenir cap altra prioritat que la de cuidar als bons docents. Però, per poder cuidar, s’ha de viure el sentit i fer front al nihilisme soterrat que avui domina.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Educació per la pau escoles filosofia Llibres
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    El 75% dels joves universitaris no està ben informat sobre les eleccions europees
    Next Article
    Opinió
    Les acampades i el moment democràtic
    Ana Basanta
    • X (Twitter)

    Periodista i escriptora. Des del gener del 2023, directora del Diari de l'Educació. Llicenciada en Història i en Ciències de la Comunicació. Especialitzada en temàtiques socials. Autora dels llibres "La aldea del silencio", "Días que valieron la pena", "Doctor, no voy a rendirme" i "Líbano desconocido", entre d'altres.

    Related Posts

    Opinió
    Maria Zambrano i l’agonia d’Europa

    maig 20, 2025

    Opinió
    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    maig 19, 2025

    Reportatge
    Vull Català, aprendre i ensenyar català a través de la ràdio

    maig 13, 2025

    1 comentari

    1. Carme Saumell Mir on maig 26, 2024 9:24 am

      M’interessa moltíssim tot el que he llegit, i m’hi sento plenament identificada. He estat mestra i psicopedagoga, avui jubilada, encara porto en l’ànima la màgia de l’escola i el seu context educatiu.

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}