El desplegament del currículum de l’educació primària subratlla la forta càrrega ideològica de la Llei.
El primer desplegament ha estat el reial decret 126/2014, de 26 de febrer, que estableix el currículum bàsic de l’educació primària. L’ensenyament més afectat per la LOMCE és l’educació secundària obligatòria, de la qual penja la nova formació professional bàsica d’imminent regulació.
El currículum bàsic de l’educació primària conté els elements centralitzadors que impregnen tota la llei, especialment visibles en la determinació de continguts comuns i l’horari lectiu mínim (no menys del 50%) de les assignatures troncals, en la determinació dels estàndards d’aprenentatge avaluables d’assignatures troncals i específiques o en l’establiment dels criteris d’avaluació i les característiques generals de la prova final d’etapa per homogeneïtzar-la en tots l’Estat. El reial decret incorpora també elements de la LOMCE que amaren tots els ensenyaments, com és l’omnipresència de l’emprenedoria (en les competències, en els objectius, en el currículum), la desaparició de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, l’enfortiment de l’assignatura de la religió o l’estudi de l’holocaust jueu com a fet històric. S’ha aprofitat també el reial decret per incloure la violència terrorista i perquè la Fundació de Víctimes del Terrorisme divulgui a les escoles el testimoni de les seves víctimes.
Altres aspectes responen a canvis introduïts per la LOMCE específicament a l’educació primària com és la pèrdua de pes de l’educació artística, l’abandó dels cicles i el retorn al sistema més encarcarat dels cursos, la supressió del benestar dels alumnes de les finalitats de l’educació primària, com si l’esforç estigués renyit amb el benestar, no parlar de conèixer i valorar l’entorn i de les possibilitats d’acció i cura del mateix, o no considerar la maduresa de l’alumne a l’hora de passar de curs. És una sort que l’ensenyament, en darrer terme, acabi depenent de les escoles i dels mestres
