“Els titelles no són només entreteniment, són cultura i desenvolupen una tasca social bàsica”. Són paraules de l’artista Eva Soriano, de la companyia La Canica de Madrid, participant a la Fira de Titelles de Lleida. Són aquests col·lectius els que creen personatges imaginaris que expliquen històries de somni i traslladen els petits i els que no ho són tant a un món de fantasia que ha contribuït a què la fira de titelles més important de la península, la de Lleida, arribi als seus 25 anys.
La Fira de Titelles de Lleida està d’aniversari. Ara fa 25 anys, Julieta Agustí i Joan Andreu Vallvé posaven les bases d’un projecte que avui celebra haver-se convertit en referent. Com si d’una coincidència es tractés, la fira presenta enguany 25 espectacles de 21 companyies diferents que realitzaran 76 funcions davant de 30.000 espectadors i 150 programadors que es podran veure a Lleida entre el 2 i el 4 de maig.
D’aquests espectacles, 5 són estrenes mundials i una desena més són novetat a Catalunya o l’estat. Oriol Ferre, co-director de la Fira de Titelles de Lleida, assegura que “després de 25 anys la fira està plenament consolidada i ha esdevingut un referent nacional i internacional”.
Tanmateix, la Fira de Titelles de Lleida no és important, únicament, per haver-se convertit en un aparador internacional del sector. També perquè fomenta un àmbit, el dels titelles, poc conegut, poc mediatitzat però, sobretot, molt viu i pedagògic. Soriano puntualitza que “els espectacles de titelles desenvolupen una tasca social molt important perquè obliguen els nens a veure i sentir coses més enllà de la quotidianitat”. Davant dels nombrosos estímuls que reben els infants a la nostra societat, per Soriano, “els titelles els estimulen l’ànima i el cor”.
Bon moment del sector
La rellevància de la fira es deu, alhora, al bon moment que viu el sector, palpable en certamens com el Festival Mundial de Marionetes o la Fira de Teatre per Nens i Nenes de Gijón (FETEN). Ferre analitza que “hi ha un volum de creació molt bo perquè s’està treballant en la investigació, en la combinació de disciplines artístiques”, al mateix temps que “un important nombre de companyies de teatre han intensificat la seva activitat en el món dels titelles”.
La fira s’ha convertit, també, “en un espai de compra-venda d’espectacles”, explica Ferre, un fet que explica “la importància del certamen pel sector professional, que sap que els espectacles que es presenten aquí han passat un filtre”. És per això que cada any s’ajunten a Lleida artistes, públic i programadors, una combinació perfecta perquè aquests últims puguin dissenyar les seves programacions amb el segell de qualitat implícit de la fira.
Oportunitat per les companyies
És el cas, per exemple, de la companyia La Canica, de Madrid. L’artista Eva Soriano en forma part i reconeix que han aconseguit “importants contractes en aquesta fira perquè és un oportunitat fantàstica per mostrar-te als programadors”. I és, a la vegada, un espai on els reconeixements en forma de premi atorguen un prestigi notable per presentar-se arreu. La Canica va aconseguir una gira l’any 2007 amb el premi ‘Ara Lleida, Ara Titelles’ i entre el 2011 i el 2013, el seu director Pablo Vergne va rebre dos premis Drac d’Or a la millor dramatúrgia.
Aquest reconeixement i prestigi, però, no és casual. Vint-i-cinc edicions de fira també serveixen per mirar enrere i analitzar la situació del sector, així com els canvis que hi ha hagut. Ferre remarca que “ens hem fet grans”. “I ho hem fet en tots els sentits perquè ens hem professionalitzat”. Ferre argumenta que “hem introduït espectacles en recintes tancats sense perdre el caràcter popular i festiu dels que se celebren al carrer, hem fet venir companyies internacionals i hem educat un públic molt exigent a nivell de qualitat i que ens proporciona un feedback molt important”.
Tot i la crisi que pateixen en forma de retallades des de fa cinc o sis anys, el futur el tenen garantit. Ara fa un any es va produir un relleu en la direcció del certamen anual i segons Ferre, “continuarem apostant per mantenir la qualitat de la programació i l’aposta per la formació de professionals”. Tot amb la voluntat que els artistes “marxin de Lleida amb contractes”, com marca Ferre i que, a la llarga, “es pugui recuperar el quart dia de Fira”.
