Mai ha estat el mateix, però cada cop va a pitjor. Les desigualtats en l’accés a l’educació creixen entre comunitats autònomes segons passen els anys i se succeeixen les retallades a l’atzar de la “voluntat política” dels governs de torn, afirmen les famílies. Més encara, la gratuïtat de l’educació obligatòria –consagrada a la Constitució– està en dubte, segons Ceapa, la Confederació Estatal d’Associacions de Pares i Mares que agrupa prop de 12.000 agrupacions.
Menús dels col·legis, llibres de text, transport… aquests elements perifèrics però imprescindibles en el sistema escolar són els que distorsionen i fan créixer les diferències entre anar a l’escola a Astúries o a Catalunya, per exemple. I també qüestionen que portar un fill a l’escola sigui gratis. “Segons la Comunitat, ciutat o fins i tot col·legi en el qual es visqui l’accés a l’educació és diferent”, explica Jesús Salido, president de Ceapa. “Tindrà beques o no, llibres reciclats o no, menjador amb ajudes o no, hi ha escoles que encara no saben si tindran ruta escolar o no… L’administració ha de garantir la igualtat. Ens queixem habitualment del Govern central, però les comunitats no van pas millor”, afegeix.
Com a mostra, els menjadors escolars. Segons un estudi elaborat per Ceapa, les diferències entre unes comunitats i altres superen el 100%. A Astúries, la més barata, els menjadors escolars costen 3 euros per nen i dia. Aragó, en l’altre extrem de la taula, més que duplica aquesta xifra amb 6,81 euros per menjar. Aquestes quantitats van, sempre parlant de mitjanes, des dels 60 euros mensuals a Astúries i fins als 130 a Aragó. Multipliqui per tants fills com tingui una família i la resposta al dubte sobre la gratuïtat de l’ensenyament gairebé es respon sola.
Diferències per voluntat política
I, segons Salido, aquestes diferències ni tan sols s’expliquen des del punt de vista de la diferent riquesa de cada regió. “És tot voluntat política”, assegura. Per sostenir l’afirmació, Extremadura i Andalusia, les regions més pobres de l’Estat, estan a meitat de la taula de preus de menjador.
A més, cada comunitat segueix una política diferent amb els preus, sense un criteri aparent arran dels nombres. Mentre Cantàbria els ha pujat gairebé un 20%, Múrcia els ha baixat un 1,6% i deu regions, des de la més cara (Aragó) fins a la més barata (Astúries), els han congelat. Aquestes polítiques “han provocat una caiguda en els comensals. Estem passant de taxes del 70% de nens que acudien al menjador a unes per sota del 50%”, afirma José Luis Pazos, tresorer de Ceapa. Més encara, segons l’associació cal menjadors que l’any passat van guanyar diners.
A Madrid, la Susana paga 4,85 euros per cada dia de menjador de la seva filla. Uns 90 euros al mes… més els 31 que costen dues hores d’esmorzar prèvies a l’horari escolar. En total, 121 euros cada mes només en manutenció. Rep alguna ajuda pública? “Estem per sobre de la renda mínima”, explica. Aquest fenomen està passant cada vegada més amb els ajuts a l’ensenyament. Són tan baixes i estan tan limitades que per rebre pràcticament cal no tenir ingressos.
A l’escola de la Susana, a San Sebastián de los Reyes, Madrid, s’ha instaurat un sistema de préstecs de llibres subvencionat per l’administració. Però té tan poca dotació econòmica (1.347 euros per a llibres per a 430 potencials alumnes) que per rebre el màxim de punts i optar als llibres una unitat familiar de tres membres ha d’ingressar 2.485 euros a l’any, una quantitat tres vegades inferior a la renda mínima. I això que treballen per projectes i amb prou feines compren llibres.A Navarra, una de les regions amb major poder adquisitiu de l’Estat, la Núria paga 188 euros mensuals pels dos fills que té en edat escolar, descompte pel segon inclòs. Per quatre dies a la setmana, això sí. Paga pràcticament el mateix que Susana però per un 20% menys de servei. A aquest preu cal afegir, també, els 25 euros que li costa pertànyer a l’associació de pares i mares, requisit imprescindible per participar en el servei de menjador. En total, 213 euros al mes en la manutenció dels seus dos fills.
Llibres gratis, reutilitzats o de pagament
Les desigualtats continuen amb els llibres de text. En primer lloc aquesta partida va patir una retallada en els ajuts de l’administració fa dos cursos del 50% (de 130 milions d’euros a 65 milions) que ha deixat 700.000 alumnes sense ajudes des de 2010 (del milió que les rebia és una caiguda de 70%). A això se suma que cada comunitat té una política diferent, el que genera diferències. Segons Ceapa, Navarra i Andalusia tenen un model de gratuïtat per a tot l’alumnat; Canàries, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia un sistema de reutilització mixt; Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa i Múrcia atorguen ajuts i finalment Balears, Madrid, València i la Rioja no tenen res.
A Javier López, de Càceres, no li arriba ni el sistema de reutilització mixt que la seva Comunitat pregona, ni res que se li assemble. Té tres fills a segon d’ESO i ha hagut de desemborsar 450 euros per cada un en llibres, 1.350 euros per començar el curs. Els ajuts han passat a millor vida. “L’any passat les donaven per família nombrosa, però aquest han canviat el criteri i han posat primer la renda, però has de ser pràcticament pobre perquè t’arribi”, explica. “Ara almenys no tenim menjador…”, afegeix. Perquè eren altres 375 euros cada mes els que es gastava en aquest servei.
Aquest doble cost que algunes famílies han d’assumir porta a Ceapa a sostenir que la gratuïtat de l’educació obligatòria està començant a no ser tal. “Les polítiques de beques han caigut. Fem copagament i repagament al sistema, no pot ser que que financem als centres a través dels menjadors o que s’hagi de tenir una renda per sota del llindar de la pobresa perquè es concedeixi un ajut al menjador”, lamenta Salido. “No pot ser que haguem de pagar llibres, els llibres haurien d’estar a l’aula, ser part del sistema, no que hi hagi nois sense llibres al febrer”, afegeix. Referent a això, les famílies celebren que almenys la LOMCE ha servit per “posar sobre la taula el debat sobre els llibres”.
Aquesta diferència en el tractament d’unes regions i altres serveix a Ceapa per justificar que les seves crítiques no són “ideològiques” sinó als models específics. “Les diferències en el tractament de menjadors i llibres depèn exclusivament de la voluntat política”, segons Pazos. “Castella i Lleó (governada pel PP) i Navarra (per UPN, afí als populars) fan polítiques diferents”, cita com a exemples. Per Ceapa, Andalusia i Astúries són les dues regions que major equitat tenen.
