El sistema educatiu català porta quasi un lustre sotmès a un autèntic test d’estrès. El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres els pressupostos de la Generalitat per al 2015, que contenen un augment de la partida d’educació de prop d’un 7% respecte del curs passat, però el cert és que des del 2010 s’ha reduït en un 16%. Moltes de les conseqüències d’aquestes retallades, per molt que s’estiguin redreçant –inclús amb el fons social pactat per CiU i ERC al gener–, es mantenen encara als centres educatius.
El canvi de tendència d’aquest any ve donat per la recuperació de la paga extra dels funcionaris i de la restitució del 100% de la jornada i el sou dels interins i substituts –fins ara al 85%–, però hi ha mesures que segueixen perjudicant el dia a dia d’escoles i instituts. I no només executades per la Generalitat, sinó també pel ministeri d’Educació. En aquest reportatge, una escola de Badalona i un mestre interí repassen quin ha estat l’impacte d’aquesta etapa d’austeritat sobre la seva feina.
A l’escola Josep Carner de Badalona assenyalen l’ampliació de l’horari lectiu dels mestres com un dels ajustaments que més els ha afectat. Amb l’increment de 23 a 25 hores lectives a Primària consideren “la qualitat de l’atenció a la diversitat se n’ha ressentit”, en paraules de la directora Teresa Vivancos. Les hores que tenien destinades a coordinació, reunió de mestres, preparació de classes… s’han reduït. Els mestres més atrafegats, explica. A més, l’increment horari va suposar una reducció de dos mestres, fet que perjudica l’organització del centre, segons Vivancos.
Per exemple, als qui no tenien tutories els nomenaven “referents de cicle”, que eren els que es dedicaven al suport als alumnes amb més necessitats. Ara ja no disposen de mans per fer-ho. “Tot el que té a veure amb la flexibilització de grups, amb les coordinacions, el suport específic, els desdoblaments, és el que pateix més les retallades”, apunta Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.
Un altre pas enrere en aquesta atenció, pel que fa al Josep Carner, és la disminució dels EAP –l’assessorament psicopedagògic– al centre. Si en l’època prèvia a la crisi un d’aquests treballadors els visitava cada setmana, ara ho fa cada quinze dies.
El Josep Carner és una centre considerat “d’alta compexitat” –terminologia que Ensenyament sol fer servir per les escoles d’entorns empobrits–, una condició que li ha valgut per esquivar algunes de les retallades que més han condicionat el funcionament del centre. Són de les poques escoles que mantenen la sisena hora –eliminada l’any 2011 per la consellera Irene Rigau–, i més recentment han vist com podien cobrir les baixes dels mestres quasi des del primer dia. Durant un curs no van poder suplir les baixes fins al cap de 10 dies, una situació que encara viuen la majoria de centres catalans, però solventada per part d’Ensenyament en el cas de les escoles d’entorns més desfavorits.
Aquesta última mesura, la de deixar de nomenar substituts sino és per baixes de més de 10 dies, que segons Aguilar “ha impactat molt en el funcionament dels centres”, forma part en aquest cas del paquet de mesures impulsada pel ministre José Ignacio Wert en el decret d’abril de 2012, amb el qual va decidir estalviar 3.000 milions d’euros. Aquell polèmic decret comportava una altra mesura que encara pateixen alguns centres: l’augment de ràtios a un màxim de 30 alumnes per classe a Primària i 36 a Secundària. Tanmateix, Ensenyament presumeix d’haver frenat aquesta mesura: actualment, segons els seus càlculs, només un 9% d’aules de Primària té més de 26 alumnes i un 17% de les de Secundària, més de 31.
Més alumnes, menys mestres
Un altre termòmetre per mesurar si s’han revertit o no les retallades és la dotació de personal que Ensenyament ha posat cada curs a disposició del sistema educatiu català. Aquest inici de curs, després de quatre anys de reducció i congelació de plantilles, la consellera Irene Rigau va anunciar que el cos docent s’ampliaria en 815 mestres. Aquesta xifra, que deixa la plantilla del curs 2014-2015 en 64.777 docents, és lluny encara dels 67.054 de l’any 2010, una distància que a la pràctica s’eixampla més, si es compta que l’alumnat no ha parat d’augmentar. Des de la retallada de 3.000 docents al setembre del 2012 –fruit bàsicament de la no cobertura de jubilacions, la plantilla s’havia mantingut fins ara en 63.962 dotacions de personal, però el nombre d’alumnes ha augmentat en 40.000, fins al rècord de 1.552.058.
L’Agustí, professor interí des de fa més de cinc anys, es considera una víctima d’aquesta reducció de la plantilla de mestres. Llicenciat en Història i amb un màster per fer classes a l’ESO, en els darrers anys ha passat per més de 10 escoles com a substitut, i en moltes d’elles amb jornades reduïdes. Actualment és tutor de Quart d’ESO en un institut de Rubí amb un 50% de jornada.
“He arribat a estar tot un curs treballant a un terç de jornada, per aproximadament 600 euros, per sota del salari mínim”, explica aquest professor de 38 anys. “O un altre curs el vaig passar tot sense que em sortís feina, i és clar, no en podia agafar cap altra, perquè si em cridaven per fer substitucions i no podia fer-les, baixava a les llistes”, recorda l’Agustí. En la seva opinió, aquesta situació de precarietat afecta la seva feina com a mestre: “Tires endavant per vocació, però és angoixant veure com vas d’un lloc a l’altre, com allà on vas els alumnes es coneixen el centre millor que tu”.
Explica l’Agustí que aquest curs, que per primera vegada li assignaven una tutoria, va començar a treballar “el mateix 15 de setembre, com els alumnes”. En anys anteriors les contractacions es formalitzaven a principis de setembre, però en els últims cursos s’han apurat fins dies abans d’iniciar-se les classes, amb l’objectiu segons els sindicats d’estalviar. “És una situació molt complicada: arribes sense conèixer com funciona el centre i aquesta mancança la vas arrossegant durant setmanes”, constata aquest professor.
La situació de les famílies, més enllà d’Ensenyament
Al Josep Carner, segons defensa la seva directora, els mestres s’han sobreposat amb esforç a les retallades, han aconseguit tirar endavant un projecte de centre d’anglès malgrat l’escassedat econòmica, però una de les poques coses contra la qual la vocació del mestre no és suficient és l’empobriment de moltes famílies. L’origen socioeconòmic dels alumnes els marca més que fa una dècada, segons un estudi de la Fundació Bofill.
“Les conseqüències de la crisi sobre els infants ha estat brutal. Alguns estan molt tocats a nivell psicològic, i suposen un percentatge molt més elevat que abans”, valora Vivancos. Segons la seva persepció en els darrers anys, la convivència al centre s’ha anat ressentint a causa de la situació límit de cada cop més alumnes, fet que no ha anat acompanyat d’un augment de recursos, ans al contrari.
Un exemple de necessitat creixent és el de les beques menjador. En els darrers cursos ha augmentat la demanda d’aquestes beques, en no poder moltes famílies fer-se càrrec dels poc més de 6 euros que costa l’àpat diari, una tendència que no ha anat en consonància amb el pressupost que hi destinava el departament d’Ensenyament. Fins el curs passat, la partida destinada a beques menjador s’havia mantingut estable. Però aquest any Rigau ha augmentat 2,6 milions els diners per beques, que han suposat 2.500 beques més del 100% del cost.
Això sí que s’ha notat, apunta la directora del Josep Carner, una escola que té becats actualment fins 180 dels seus 450 alumnes.
Els barracots es mantenen
Per Aguilar, hi ha encara dues mesures que s’han de tenir en compte i que van més enllà també dels mestres i del dia a dia a les aules de Primària i Secundària. Un d’ells és el manteniment dels barracots. Actualment els centres educatius catalans tenen 1.026 mòduls prefabricats, una xifra que ha augmentat lleugerament els darrers dos cursos, tot i que va viure el seu pic el curs 2009-2010 (1.063). Davant aquesta xifra, però, Ensenyament defensa que el número d’escoles que està en la seva totalitat en barracots sí que s’ha reduït, de 120 a 97 en els últims 7 anys.
Així doncs, quin és el significat dels 4.432 milions d’euros de què disposarà aquest curs Ensenyament? Ho resumeix Vivancos en aquesta conversa amb El Diari de l’Educació: “Qualsevol millora econòmica l’hem de veure en positiu, però hi ha problemes que hem tingut que ja no es podran solucionar; el patiment que ha generat la manca de beques menjador durant un temps ha estat real, com també ho és el dèficit d’atenció derivat de la manca de personal. Això els mestres ho intentem suplir a força de vocació i ganes, i malgrat tot fem projectes potents, però no n’hi ha prou”, sentencia.
