El debat sobre el temps i els horaris escolars està en plena efervescència des que s’està promovent la jornada contínua matinal en contraposició a la tradicional jornada partida, amb l’argument que l’actual és una de les més llargues d’Europa.
De fet, Espanya està entre els països de l’OCDE amb més hores lectives concentrades en menys dies, mentre d’altres països opten per jornades menys llargues i calendaris lectius més extensos. En realitat, la jornada partida inclou una pausa al migdia més llarga que la d’altres països i la jornada contínua acaba més tard que als altres països amb horari matinal (amb jornades lectives més curtes i dinar al voltant de les 12-13 h). Aquests horaris es veuen ampliats amb la realització d’activitats fora d’horari lectiu que també acaben en un horari més tardà que a altres països.
A Catalunya, la discussió sobre els horaris escolars, caracteritzada per l’oposició d’interessos particulars dins les comunitats educatives, ha resultat parcial —atès que ha oblidat el caràcter social del temps educatiu— i vàcua —atès que no es basa en evidències sòlides. El retrocés a nivell internacional de la jornada contínua que ara s’implanta aquí i la seva associació amb un increment de desigualtats educatives i socials, hi afegeix encara més confusió.
Educació a temps complet
L’anàlisi dels horaris escolars d’altres països demostra que existeixen alternatives que conjuguen millor els objectius de millorar el benestar i l’èxit educatiu dels infants i adolescents i alhora adequar els temps escolars a la resta de temps socials. Tant a Amèrica com a Europa (per exemple a Alemanya, Bèlgica, Àustria, França, EUA, Brasil, l’Uruguai, Xile, Veneçuela, Mèxic o l’Argentina), estan reorganitzant i/o ampliant l’horari d’obertura dels els centres escolars fins a mitja tarda, amb models educatius oberts i flexibles, on s’hi integren aprenentatges formals i no formals, treball conjunt del professorat i d’altres agents socioeducatius, amb temps per a descansos i menjar, i amb la tornada cap a casa entre les 15,30 i les 18 h, segons les activitats realitzades i l’edat.
Es tracta de construir sistemes educatius que conjuguin els següents objectius:
- Equitat i igualtat d’oportunitats educatives: l’educació a temps complet vol millorar les condicions d’aprenentatge i desenvolupament dels infants i joves dins i fora de les aules, i reduir les desigualtats derivades de l’origen social.
- Qualitat: l’educació a temps complet vol millorar la qualitat de l’educació amb una nova cultura de l’aprenentatge oferint més oportunitats educatives a l’aula i fora de l’aula, amb un enfocament que tingui en compte les seves capacitats, necessitats i interessos particulars.
- Funció social de cura: l’educació a temps complet vol modificar el temps escolar per conciliar-lo amb el temps familiar i el temps social, amb la intenció de millorar la sincronització de l’escola amb les famílies i la societat, tot respectant el dret al lleure i al descans.
- Entorns d’aprenentatge: l’educació a temps complet genera un entramat d’activitats i relacions distribuïdes entre diferents actors formals i no formals, i connectades entre elles. L’escola se situa en un entorn on s’hi barregen diferents participants, escenaris i estils Les activitats que s’hi realitzen formen part d’un entramat més ampli format per altres centres i espais educatius, de manera que les activitats es distribueixen dins i fora del centre escolar, malgrat formar part del projecte educatiu de centre.
- Innovació: l’educació a temps a temps complet vol innovar en l’organització del temps educatiu, incorporant nous enfocaments i nous dissenys d’aprenentatge adequats a l’era digital. Les eines tic ofereixen un ampli ventall d’opcions que transcendeixen el temps i els espais escolars tradicionals.
10 elements clau del model d’escola a temps complet
La finalitat principal d’un projecte d’escola a temps complet és reordenar el temps educatiu per oferir més i millors oportunitats educatives, d’aprenentatge i desenvolupament. Per a dur-ho a terme, els aspectes fonamentals per garantir són:
- Obertura del centres fins a mitja tarda, amb pausa per menjar al migdia, amb oferta horària flexible que inclou lleure o suport a l’aprenentatge segons les necessitats de cadascú
1. Horari d’obertura ampli, que inclou
- pausa per dinar entre 12 i 14 h i garantia d’estada al centre fins a les 15,30 h.
- activitats pedagògiques complementàries: temps de suport addicional, personalització d’aprenentatge a l’alumnat, biblioteca tutoritzada, acompanyament deures,…
- activitats de lleure educatiu
2. Disseny d’un programa d’educació a temps complet amb:
- Oferta coordinada d’activitat lectiva i no lectiva
- Número reduït d’objectius
- Diagnosi, planificació, seguiment i avaluació del programa
3. Reorganització funcional del centre:
- Incorporació d’altres professionals i actors educatius
- Flexibilització d’horaris i calendaris laborals per donar cobertura a una oferta més àmplia
4. Lideratge compartit: grup coordinador del programa format per direcció, personal docent i no docent, entitats col·laboradores i famílies
- L’oferta s’enriqueix integrant aprenentatges formals i no formals
5. El projecte educatiu de centre estableix la connexió conceptual entre activitats lectives i no lectives. Projectes educatius on activitats lectives i no lectives estiguin relacionades entre si, formin part d’un mateix marc conceptual i organitzatiu, creant un ambient d’aprenentatge coherent i integrat.
- I l’escola no ho fa sola, sinó que compta amb la col·laboració del seu entorn socioeducatiu
6. L’entorn es posa al servei de l’educació i participa amb la realització d’activitats dins i fora de l’escola. Es crea una cartera de serveis educatius territorials per a programes d’educació a temps complet i ofertes per entitats públiques i privades (poliesportius municipals, centres cívics, escoles de música, entitats de lleure socioeducatiu, etc.).
7. El programa de cada centre forma part d’un projecte educatiu a temps complet territorial (municipal, de barri, etc.)
8. Taula de coordinació territorial: ajuntament, centres i entitats socioeducatives
- Es repensa el temps i l’espai educatiu aprofitant el potencial de la cultura digital
9. Organització del temps educatiu es basa en la pregunta “com utilitzem el temps per a fer què” (blocs horaris, treball per projectes, …)
10. Aprofita el potencial de la innovació per personalitzar l’oferta a les capacitat i necessitats dels alumnes
Per a dur-ho a terme és imprescindible que els diferents agents educatius tinguin un paper actiu en el disseny i desenvolupament del programa (autonomia), basat en voler (compromís i lideratge compartit), saber (formació) i poder (optimització de recursos) per part de tots i cadascun dels agents educatius.
Els models d’educació a temps complet ofereixen l’oportunitat de situar les bases d’un nou model d’horaris on l’escola s’ha transformat en un espai que ofereix moltes oportunitats per a una nova cultura d’aprenentatge i d’ensenyament més propera a les necessitats particulars dels estudiants i més ben adaptada a la realitat social i familiar actual.
